França il·legalitza un dels col·lectius ecologistes més actius, acusats d'"ecoterrorisme"

El govern francès ha decretat aquest dimecres la dissolució del col·lectiu ecologista Les Soulèvements de la Terre (SdT), a qui acusa de provocar accions violentes. El Ministeri de l'Interior els acusa de "defensar i justificar la pràctica de l'ecosabotatge".

La mesura, que ha anat acompanyada de la detenció d'una quinzena d'activistes de l'organització, aquest dimarts, s'ha pres en relació amb diverses protestes convocades per aquest moviment ecologista. Les més sonades, contra un projecte d'embassament a l'oest del país, el passat mes de març, o contra una línia de tren als Alps, aquesta setmana passada.

El ministre de l'Interior francès, Gérald Darmanin, que ja havia anunciat anteriorment les seves intencions d'il·legalitzar aquesta organització, ha justificat la decisió presa ara i ha acusat el col·lectiu ecologista d'"ecoterrorisme" i ha dit que alguns dels seus activistes han mostrat "una violència extrema contra les forces policials".

Amb el pretext de defensar la conservació del medi ambient, aquest col·lectiu fomenta el sabotatge i els danys materials, inclús amb la violència.

També el portaveu del govern francès, Olivier Véran, ha acusat els activistes ecologistes d'haver-se distingit "per causar danys materials i per enfrontaments amb les forces policials". Véran ha insistit que amb aquesta prohibició "no s'està censurant l'organització de protestes, sinó la violència". 

El portaveu del govern d'Emmanuel Macron ha fet referència a l'última gran protesta d'aquest col·lectiu, dissabte passat, en contra del projecte de línia ferroviària de gran capacitat entre Lió i Torí, als Alps, on es preveu construir un túnel d'uns 50 quilòmetres de llarg. Segons ell, la policia va requisar 350 "armes" als manifestants --uns 5.000-- en una marxa que ja havia estat prohibida en previsió d'enfrontaments. Finalment, la jornada va acabar amb una dotzena de gendarmes ferits.

La resposta dels ecologistes

La decisió de dissoldre aquest grup ecologista ha provocat la ràpida resposta de la mateixa organització, que ha convocat concentracions de protesta davant dels ajuntaments d'arreu del país. L'SdT considera que se'ls està criminalitzant i que "és una dissolució política i particularment preocupant, exigida directament al cap de l'estat per part de l'agroindústria i l'FNSEA (sindicat agrícola)".

Intentar silenciar Les Soulèvements de la Terre és un intent frustrat de trencar el termòmetre en lloc de preocupar-se per la temperatura.

També partits polítics d'esquerres, concretament La França Insubmisa (LFI), de Jean-Luc Mélenchon, i diverses ONG i intel·lectuals vinculats a les lluites ecologistes a França també s'han posicionat en contra de la il·legalització. 

A França, la llei castiga amb tres anys de presó i una multa de 45.000 euros el fet de "participar en el manteniment o reconstitució d'una associació o agrupació dissolta".

Les Soulèvements de la Terre

Les Soulèvements de la Terre (Les Insurreccions de la Terra) és un col·lectiu ecologista radical que s'organitza a partir d'una xarxa de 180 comitès locals. Actualment, té més de 110.000 afiliats, cosa que el converteix en un dels moviments més actius i potents dels últims anys a Europa i amb vincles amb altres organitzacions com Extinction Rebellion (XR).

El moviment està compost per associacions ecologistes locals, però també per sindicats, granges, científics, intel·lectuals o estudiants. Des de fa uns anys coordinen manifestacions i accions de sabotatge, sempre en clau ambiental i contra "projectes nocius", extractivistes o de l'agroindústria, i consideren que "en l'àmbit local és on es poden aconseguir victòries".

Es van donar a conèixer a principis del 2021 en les protestes contra un projecte d'aeroport a Notre-Dame-des-Landes, que finalment es va desestimar, precisament per l'oposició ecologista.

Una de les seves protestes destacades recentment ha estat en contra del projecte d'embassament per a reg a Sainte-Soline, a l'oest de França. El moviment s'oposa a les anomenades "reserves de substitució", que s'alimentarien de l'aigua de les capes freàtiques. El govern defensa que l'objectiu és que els agricultors puguin regar els seus camps durant els períodes de sequera, però, pels ecologistes, "és una aberració per al planeta".

La primera marxa contrària al projecte, l'octubre de 2022, va acabar amb enfrontaments violents entre manifestants i policies que van deixar un rastre de ferits de totes dues parts. Mesos després, el 25 de març, en una manifestació que ja va ser prohibida, va tornar a repetir-se la mateixa situació, però aquest cop amb enfrontaments més durs i una batalla campal que va deixar una trentena de gendarmes i uns dos-cents manifestants ferits. Set persones van ser hospitalitzades, tres de les quals de gravetat.

Un acadèmic suec, en el punt de mira

D'entre els arguments per dissoldre el grup ecologista, un dels més actius, el govern francès cita com a inspirador teòric del moviment el suec Andreas Malm. Aquest acadèmic i activista ecologista va escriure, l'any 2020, "Com sabotejar un gasoducte", un assaig publicat per l'editorial La Fabrique, que advoca per l'acció directa i que, segons el govern de Macron, "justifica accions extremes fins a l'enfrontament amb les forces de l'ordre".

Cimera del desenvolupament

Paral·lelament a la dissolució de l'organització, aquest dijous ha començat a París la cimera pel desenvolupament, una iniciativa del president francès, Emmanuel Macron, que acull a líders polítics d'arreu del món, institucions internacionals i representants de la societat civil.

Seran dos dies de debats sobre la necessitat de reformar el sistema financer mundial "perquè els països més vulnerables no hagin d'escollir entre el seu desenvolupament o lluitar contra l'emergència climàtica".

L'activista ecologista sueca Greta Thunberg, present a París, ha carregat contra la mesura del govern francès en contra del moviment ecologista i ha defensat les accions del col·lectiu il·legalitzat.