França registra un miler de morts més del que és habitual en plena onada de calor

Les autoritats franceses han ofert un primer balanç sobre les víctimes associades a la calor extrema que viu el país després d'onze dies d'una canícula històrica que ha donat pas a algunes tempestes i temperatures més suportables. 

Des de dimecres, s'han registrat mil morts més del que és habitual i dels que hi ha hagut els últims mesos, segons l'agència de salut pública. El nombre de persones que han mort a casa han crescut un 40%, però també estan tensionats els hospitals i els serveis d'emergència, fet que fa témer un excés de mortalitat encara més gran.

La calor ha batut diversos rècords històrics: dimarts 23 de juny va ser el dia més calorós, per sobre del màxim registrat l'any 2003.

Segons el recompte provisional de salut, l'endemà, 24 de juny, es van registrar un total de 1.200 morts, per totes les causes, i els dies 25 i 26 es van superar les 1.400 morts diàries. En comparació, a l'abril i maig hi va haver entre 900 i 1.000 morts per dia. La diferència és el que es pot relacionar amb l'onada de calor.

En tot cas, són dades parcials que "subestimen el nombre total de morts", segons aquest organisme que depèn del Ministeri de Salut. 

Expliquen que es basa en la notificació de certificats de defunció electrònics que, normalment, són un 60% de la mortalitat total. També canvia per regions i segons on es produeix la mort: "Registra un 25% de les morts que passen a casa, un 45% en residències geriàtriques i gairebé un 80% en hospitals".

Per tant, les dades s'han d'interpretar amb precaució "sobretot a les zones i als llocs menys coberts pel sistema, com són les morts a casa".

L'OMS ha anunciat aquest diumenge que més de 1.300 morts són directament imputables a l'onada de calor que viu Europa.

Es preveuen menys morts que el 2003

Coincidint amb aquestes primeres xifres, la ministra de Sanitat, Stéphanie Rist, ha dit: "Probablement no tindrem el mateix excés de mortalitat que amb l'onada de calor del 2003, que va causar 15.000 morts." 

Segons la ministra, encara que l'onada de calor sigui comparable amb aquella –i fins i tot pitjor en durada i intensitat de temperatures–, s'han après lliçons des del punt de vista sanitari.

El 2003 no teníem els mateixos coneixements mèdics sobre les onades de calor ni el mateix nivell d'organització governamental.

Stéphanie Rist ha posat com a exemple les residències de gent gran: "Implementant mesures preventives i tenint habitacions refrigerades a les residències d'avis, probablement no veurem el mateix excés de mortalitat".

Preocupen els morts a casa

Les dades de l'agència de salut deixen clar que l'augment de morts "és més pronunciat a les regions en alerta vermella els darrers dies, especialment a l'Illa de França (regió parisenca), Nova Aquitània, la Bretanya, el Centre-Vall del Loira, Normandia i el País del Loira".

També mostren que tots els grups d'edat estan afectats, però el 85% de les morts observades impliquen persones de 65 anys o més.

Les morts han augmentat en els hospitals, les residències i les cases, com han volgut destacar les autoritats: "S'ha observat un augment particularment pronunciat de les morts al domicili (al voltant del 40%), especialment a l'Illa de França".

Des del ministeri subratllen "la importància de les mesures de solidaritat per a les persones aïllades i les que experimenten una profunda solitud, fins i tot en zones urbanes densament poblades".

"Encara hi ha temps aquest cap de setmana, fins i tot si les temperatures baixen, per trucar a la porta del teu veí per veure com està", ha dit la ministra Stéphanie Rist.

Els serveis d'emergència, al límit

Des del 18 de juny, les intervencions dels serveis d'emergència han pujat un 20% respecte al mateix període de l'any passat, i s'han arribat a acumular 122.000 incidències, segons ha informat aquest diumenge el ministre de l'Interior, Laurent Nuñez. 

L'activitat als serveis d'urgència dels hospitals és "excepcionalment elevada" des de finals d'aquesta setmana, tot i que comença a reduir-se. En les últimes 24 hores, els pacients a urgències s'han reduït un 10% i les trucades al Samu un 9%, tot i que encara estan en nivells molt superiors als normals.

Aquest diumenge només queda l'Alsàcia en alerta vermella, un nivell màxim que es podria rebaixar a partir de les deu de la nit. Dijous, en el pic de l'onada de calor, hi havia 72 departaments francesos en aquest nivell d'alerta màxima. 

Es preveu que aquest dilluns ja no hi hagi cap zona en alerta vermella. N'hi haurà 39 en alerta taronja, gairebé la meitat per fortes tempestes, segons les previsions del servei meteorològic. Estaran en alerta taronja l'Illa de França, l'Alsàcia, deu departaments de l'est i el sud-est del país i l'illa de Còrsega.

Així i tot, els efectes sanitaris d'aquesta onada de calor encara es mantindran, segons ha advertit el primer ministre Sébastien Lecornu, amb un gran nombre de persones deshidratades o amb descompensacions en malalties cròniques que fan preveure que augmentaran el nombre d'hospitalitzacions en els pròxims dies.

També s'estan saturant els serveis funeraris en algunes regions, segons ha advertit el portaveu de la Federació Nacional de Funeràries francesa.

Milers d'usuaris sense llum per fortes tempestes

Les últimes hores han estat marcades per fortes tempestes que han deixat milers d'usuaris sense llum, sobretot per la caiguda d'arbres i pals elèctrics. Les tempestes elèctriques també han provocat diversos incendis, com un que s'ha declarat a Laon, a la regió d'Aisne, que ha deixat cinc persones ferides.

A les dues de la tarda, encara hi havia 36.000 clients sense llum, segons dades de la companyia elèctrica Enedis, que assegura que durant el matí han resolt el 43% dels incidents denunciats. A les 7.00 del matí d'aquest diumenge hi havia 63.000 usuaris sense electricitat, sobretot al Nord i a Aisne. La companyia ha reconegut que els està costant arribar a algunes de les zones afectades perquè hi ha arbres i branques que en dificulten l'accés. 

També s'ha demanat a la població que no toquin el cablejat elèctric que hagi caigut per terra ni cap objecte que pugui estar en contacte amb una línia elèctrica, per risc d'electrocutar-se.