Veneçuela Estats Units
Maduro i Trump
María Corina Machado
Incendi estació d'esquí Suïssa
Naufragi Indonèsia
Pase Vía Avant
"Rave" Sénia
AP-7 Cambrils
Novetats fiscals 2026
Balisa V-16
Oreja de Van Gogh
Maresca
Edgar Canet Dakar
Derbi Espanyol Barça

Septentrions

Francesc Bitlloch: "El pitjor és la pèrdua de consciència de la pèrdua de la llengua"

Sebastià Girard

31/03/2021 - 16.46 Actualitzat 31/03/2021 - 16.52

Francesc Bitlloch, nascut a Blanes, no va fugir per raons polítiques ni judicials, sinó per escapar-se del seminari. Exiliat un temps a París, va ser durant molts anys educador als barris més pobres de la ciutat de Grenoble, als Alps.

Francesc Bitlloch finalment va poder tornar cap al Rosselló, on va ser mestre a les escoles Bressola. Avui jubilat, és membre actiu de l'ANC del Nord.
 


Si al Nord la llengua catalana va ser prohibida per edicte del rei de França el 1700, a la pràctica, la desaparició de la llengua va trigar 250 anys més. La Catalunya del Nord pot ser vista, doncs, com el laboratori on es va concebre l'erradicació del català. Un exemple que el Sud s'hauria de mirar de prop.
 

Les dues enquestes lingüístiques efectuades al Nord en els darrers 25 anys demostren que la gran majoria dels habitants vol que els seus fills aprenguin català a l'escola. La realitat, però, és que tot just un 10% de l'alumnat accedeix més o menys al català durant l'escolaritat.