Front comú del País Basc i Navarra a favor d'un concert econòmic cada cop més qüestionat

En plena precampanya de les eleccions generals del 20 de desembre, el concert econòmic basc ha saltat aquests dies al primer pla de l'actualitat política. El líder de Ciutadans i candidat a la Moncloa, Albert Rivera, ha defensat l'eliminació dels actuals sistemes de finançament del País Basc i Navarra perquè "els privilegis no es copien, s'eliminen".

"Dir 'no' a una quota a Catalunya i dir 'sí' a una quota a les províncies basques, això em sembla incoherent."

En una entrevista a TV3, el cap de llista de C's ha reclamat "igualtat per a tots els espanyols" pel que fa al sistema de finançament. Rivera creu que cal "unificar el sistema de finançament" i ha assenyalat que "Europa ja ha advertit que les quotes basques i navarreses no serveixen".

A tres mesos de les eleccions, i en un context en què C's que pot ser decisiu a l'hora de governar Espanya, el comentari de Rivera se suma a altres comentaris que qüestionen l'excepció fiscal basca. La presidenta d'Andalusia i una de les persones amb més pes dins del PSOE, Susana Díaz, ha insistit en la necessitat de "modular" el concert basc, com ja va fer fa dos dies. La presidenta andalusa ha negat que vulgui eliminar el concert, però sí que reclama una revisió del càlcul dels percentatges del règim fiscal basc.

Després de demanar "solidaritat" i "igualtat" a tots els territoris, Díaz ha apostat perquè tots els ciutadans espanyols tinguin "la mateixa sanitat, la mateixa educació i els mateixos serveis públics independentment d'on visquin" perquè "no totes les comunitats estan ben finançades" i ha apuntat que en el PSOE hi ha "força acord" en aquesta qüestió.

Díaz no ha estat l'únic "baró" socialista a expressar dubtes sobre el concert basc. El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, va insistir aquest dimarts en la necessitat de reformar el model de finançament autonòmic. En el ple monogràfic que es va celebrar a les Corts, el president valencià va reclamar "un canvi just en el model" i fer "un debat clar" que permeti revisar els drets forals.

Salten les alarmes al País Basc

Evidentment, aquestes declaracions no han agradat gens ni mica al País Basc, on ningú qüestiona l'excepció fiscal, ni tan sols populars i socialistes. El PNB adverteix a l'Estat i a l'executiu espanyol que surti del 20-D que, si es qüestiona la vigència de la singularitat basca i del concert econòmic, se sentiran lliures per trencar els pactes amb Espanya.

El secretari de l'executiva del PNB, Koldo Mediavilla, ha considerat que el concert "no és cap privilegi" i ha dit que "Euskadi paga a Espanya i no al revés, i paga més del que li correspondria per població o PIB". "El concert és un pacte, l'últim punt de soldadura que ens uneix a l'Estat espanyol i, si el concert es trenca i la soldadura es fa malbé, quedem lliures", ha dit Mediavilla amb contundència. El lehendakari, Iñigo Urkullu, s'ha pronunciat en el mateix sentit:

"En aquests moments assistim a una campanya institucional i política que pretén qüestionar el concert ecònomic basc. Qualsvol modificació unilateral del concert econòmic és una línia vermella que no podem permetre i no acceptarem que es traspassi."

Els líders socialistes bascos fan costat a les institucions basques i alerten els dirigents del PSOE que qui qüestioni el concert basc tindrà el rebuig del PSE. Per la seva banda, el PP basc ha recordat que sempre ha fet una defensa ferma del concert i s'ha distanciat de la resta del PP i dels comentaris de Ciutadans.

Des de Navarra, la seva presidenta, Uxue Barkos, ha afirmat que farà "front comú" amb Urkullu en la defensa del concert econòmic.