Frontex, sota sospita: el Parlament Europeu l'investiga per les devolucions en calent

Una comissió del Parlament Europeu investiga la participació de l'Agència Europea de Control de Fronteres (Frontex) en el retorn forçós de migrants al mar Egeu, una pràctica coneguda com a "devolucions en calent".

Aquesta comissió s'ha constituït aquest dimecres a petició del Partit Socialista Europeu (S&D) i L'Esquerra (GUE/NGL), després d'anys de denúncies, i accelerada a partir d'una investigació a The Guardian i a Der Spiegel que demostra la participació de l'agència en almenys sis retorns d'embarcacions de la costa italiana a Líbia i cinc devolucions al mar Egeu, entre Grècia i Turquia, el 2020.

El cas de les missions en alta mar i les despeses del seu pressupost milionari (333.000.000 d'euros) també està sent investigat per la defensora del poble i l'Oficina Antifrau de la UE.

Està previst que la comissió s'allargui quatre mesos. Sira Rego, eurodiputada d'Esquerra Unida, assegura que en les devolucions en calent documentades "lògicament hi ha hagut cooperació necessària de l'estat membre, per una banda, i Frontex, per l'altra".

El director de Frontex, Fabrice Leggeri, diu que "no hi ha cap prova de cap acció il·legal feta per Frontex".

El criteri majoritari del Tribunal Europeu de Drets Humans és que aquestes devolucions són contràries a la normativa europea de drets humans i d'asil, que prohibeixen les devolucions col·lectives, i al dret a una tutela judicial efectiva. No obstant, en alguns casos ha decidit a favor dels estats que les han practicat, com és el cas de l'estat espanyol.

El paper de Frontex

Al 2004, mentre es constituïa l'espai Schengen i els estats membres suspenien les fronteres interiors, es creava aquest organisme de control i patrullatge dels límits exteriors de la Unió Europea.

Amb seu a Varsòvia, Frontex disposa de 700 agents, però cap d'ells supervisa que les missions garanteixin els drets humans -n'hi correspondrien 40, com a mínim, segons el que disposa la seva llei fundacional.

Les patrulles de Frontex només actuen sota petició dels estats membres, i estan obligades a informar-los del moment en què detecten embarcacions a les seves costes, per tal que els cossos de seguretat nacionals es facin càrrec de la situació i assisteixin les persones.

Però les investigacions periodístiques revelen que no sempre és així. No obstant això, no hi ha hagut mai cap condemna judicial sobre l'Agència per les devolucions en calent.

Avís del Consell d'Europa

El Consell d'Europa va denunciar dimarts la "falta de voluntat dels estats europeus" d'establir polítiques per protegir els migrants que creuen el Mediterrani, en un informe que fa balanç sobre la implementació de seves les recomanacions en política migratòria.

"La situació dels drets humans a la regió mediterrània continua sent deplorable", adverteix l'informe: entre el juliol de 2019 i finals de 2020, l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) va registrar més de 2.600 morts a la mar; 600 de les quals, a la ruta de les Canàries.

L'informe subratlla que aquesta xifra pot ser subestimada, perquè sovint es produeixen ofegaments fora dels radars. "Els naufragis al Mediterrani segueixen sent tràgicament freqüents".

També denuncia la pràctica "creixent" de les devolucions en calent i l'obstaculització de les operacions de rescat per part d'ONG, i apunta directament a Frontex i als governs grec, xipriota, maltès i italià. A les costes italianes, l'OIM registra el retorn de més de 20.000 persones entre 2019 i 2020 a Líbia.

En conclusió, la comissària de Drets Humans, Dunja Mijatovic, demana als països membres del Consell d'Europa, tots signataris de la Convenció Europea de Drets Humans, que prenguin mesures per preservar la vida dels migrants que intenten creuar la Mediterrània.

"És una qüestió de vida o mort, i en depèn la credibilitat del compromís dels països europeus amb els drets humans", adverteix Mijatovic.

La frontera sud

A l'estat espanyol, les devolucions en calent també són una pràctica comuna. Segons dades facilitades pel mateix Ministeri d'Interior, al 2020 es van fer 212 expulsions de migrants a Ceuta i Melilla: un 11,1% de les entrades totals (1905).

El govern de Pedro Sánchez té el rècord de devolucions, i supera la xifra més alta, la de 2017 amb l'executiu de Mariano Rajoy (607 de 6470).

Tot i que el PSOE va anunciar que posaria fi a aquesta pràctica, el govern espanyol s'empara en l'acord de readmissió entre Espanya i el Marroc, segellat el 1992, que els compromet a expulsar persones del perímetre fronterer de les dues ciutats autònomes, i en una disposició addicional de la llei de seguretat ciutadana (llei mordassa) del 2015.

Aquesta disposició autoritza la policia fronterera espanyola a entregar al Marroc els migrants que entrin de forma irregular, sense necessitat de tramitar un expedient administratiu d'asil ni d'oferir-los assistència jurídica.

El Tribunal Constitucional ha admès la constitucionalitat d'aquest article, sempre que es regulin de forma especial les expulsions a la frontera, unes condicions que actualment no es donen a l'estat espanyol.

A Espanya, un altre mecanisme d'expulsió sota el punt de mira d'organismes de drets humans són els "macrovols" de deportació, coordinats per Frontex quan comprometen diversos països europeus.