Gaspar Hernàndez: "La meditació s'hauria d'ensenyar a les escoles" (II)

Aleshores continua sent complicat de distingir?

El que sempre demano és rigor, rigor, rigor. I que les afirmacions estiguin basades, si pot ser, en estudis científics.

Preconitzes una autoajuda científica?

Sí, seria ideal.

Però de vegades et trobes que un autor et diu una frase brillant, però que entra en contradicció una altra d'igualment brillant i certa.

També és la gràcia de la vida, que és molt complexa i contradictòria. No hi ha una sola direcció per viure bé. N'hi pot haver unes quantes. El que reivindico és treure el misticisme de tots aquests temes, buscar la profunditat i les eines que siguin útils per viure millor. I si pot ser que te les donin savis, i de savis a Catalunya n'hi ha bastants.

Tornant a la novel·la "El silenci". Baltasar Porcel surt al llibre i també va formar part del jurat del Premi Pla, com en altres edicions. Et sents una mica apadrinat per Porcel?

No. Amb en Porcel som amics, però de 200 pàgines en surt a quatre o cinc. Ell és un personatge simbòlicament important, perquè s'ha curat gràcies als metges i la Umiko pretén el contrari. És un contrapunt.

T'ho pregunto perquè el Premi Pla de l'any anterior, Melcior Comes, també cita Porcel en una novel·la seva, "L'estupor ens espera".

Sí, Melcior, Gaspar i Baltasar. En Porcel és un referent, un dels millors escriptors que tenim sens dubte i que ha tingut mai la literatura catalana, i és inevitable que els més joves el citem i intentem emular-lo en la mesura del que és possible.

I no li vas comentar a Baltasar Porcel que et presentaves al premi?

No pas. És més, em vaig presentar amb pseudònim i la gent no sabia qui era l'autor.

A l'hora d'escriure la novel·la reconeixes que t'han influït dos escriptors japonesos: Kawabata i Tanizaki.

Sí, dos dels més grans escriptors japonesos del segle XX, potser serien aquests dos i Mishima i Murakami. El que m'agrada d'ells és la manera de percebre la realitat, amb molta delicadesa, amb subtilesa, els matisos, els detalls. I en concret de Kawabata n'he agafat una imatge molt poderosa de la novel·la "La casa de les belles adormides", on els homes paguen per veure les dones dormint, i elles estan narcotitzades.

També Pla és un dels teus autors de capçalera.

Pla, sens dubte. Sóc un fan de Pla, el devoro compulsivament. I el que m'interessa de Pla és la descripció dels paisatges, l'homenatge meu és la descripció del mar, de la llum… això és molt planià.

I el títol "El silenci"?

És un joc. La paradoxa del títol del llibre és que es diu "El silenci", però el narrador es passa tota la nit enraonant. I es refereix també al silenci que s'aconsegueix mitjançant la meditació, que és el silenci de la ment, del qual ja hem parlat.

I ara, després d'haver fet tants cursos i seminaris, d'haver parlat amb tanta gent per a "L'ofici de viure" i del teu treball d'investigació per al llibre… encara et consideres un escèptic?

Sí, jo tinc una mirada escèptica sobre aquesta realitat. És exactament la mateixa mirada amb la qual fa anys podia anar a cobrir una roda de premsa. Pel fet que anés a cobrir una roda de premsa sobre política catalana i n'informés no volia dir que passés a militar en aquell partit.

Però tu ho has practicat en cursos i en seminaris, d'alguna manera hi has "militat".

Bé, sí, sóc escèptic en algunes coses. Quant a la meditació no ho sóc gens, d'escèptic. Me la crec i és una gran eina de canvi.

(Torna a l'inici de l'entrevista)