Gaudí: reclam turístic des que la Pedrera era negra

Aquesta setmana la Sagrada Família ha vist coronada i enllestida la torre de Mare de Déu, amb una estrella que s'il·luminarà cada nit i que canviarà l'skyline de la ciutat per sempre.

La Sagrada Família, la gran creació d'Antoni Gaudí, va començar a construir-se l'any 1882 i encara està inacabada després de quasi 140 anys.

Les previsions diuen que en un termini de deu anys potser es culmina l'obra magna de l'arquitecte de Reus. Un total de set arquitectes, després de la prematura mort de Gaudí, han estat a càrrec de les obres de construcció del temple.

Per què la Sagrada Família és un edifici eternament inacabat?

No se sap amb total certesa. Sens dubte, la complexitat de les formes i l'altura impressionant de les torres condemnen el temple a l'etiqueta de projecte faraònic, de culminació difícil.

Tampoc va ajudar gens que durant la Guerra Civil es cremessin els plànols, les fotografies i les maquetes originals embastades per Gaudí.

No pot deixar de mencionar-se un detall del tot inversemblant però cert. Fins al juny del 2019, la Sagrada Família no tenia un permís d'obres regularitzat i 100% legal concedit per l'Ajuntament de la ciutat.

Amb aquesta regularització s'obligava la junta constructora de l'església a pagar 4,6 milions d'euros per l'impost de construccions, instal·lacions i obres.

En un termini de deu anys, 30 milions dels dividends que genera l'edifici seran abonats a la ciutat per compensar la despesa acumulada. Quatre milions i mig de persones paguen cada any per entrar-hi i més de vint milions la van a veure.

Des de quan atrau els turistes?

El barceloní amb memòria segur que recorda que una de les germanes de la Sagrada Família, la Casa Milà, mundialment coneguda com la Pedrera, era negra fins a finals de l'any 1988. Negra, sí, de brutícia acumulada.

Ja feia anys que Gaudí era atracció turística, però no va ser fins als anys de l'olimpisme quan el boom total va arribar i la marca es va instaurar internacionalment.

Durant els anys setanta i primers vuitanta, encara amb la ciutat despertant-se d'una llarga hibernació, amb la Gran Via encara dient-se "avenida Jose Antonio"...

La Diagonal es deia "Generalísimo Franco", i Nou de la Rambla, "Conde del Asalto", la "Oficina Municipal de Turismo e Información" i l'"Área de Relaciones Ciudadanas del Ayuntamiento de Barcelona" editaven fullets ja avançant i posant en valor els mèrits de Gaudí com a artista visionari, però encara lluny del focus de tot el món.

Al costat d'una foto del temple més que inacabat, inacabadíssim, hi podem llegir una frase contundent i una mica càndida:

"La Sagrada Família de Gaudí es la mejor muestra del estilo de un arquitecto que se puede calificar de genial".