Gerard Quintana: "Es pot ser molt lliure i trobar la plenitud ensenyant als joves"

L'institut va ser l'escenari de la revolució personal de Gerard Quintana. Hi va tenir els primers contactes amb la música, va començar a escriure per a la revista de l'escola i també feia perdre els nervis als mestres tot sovint. Més de trenta anys després, ha tornat al seu institut, el Jaume Vicens Vives, de Girona, per fer de professor suplent a un grup d'alumnes de segon de batxillerat.

No m'hauria imaginat mai que tornaria al meu institut al cap dels anys a fer de mestre en una aula. En els anys d'estudiant havia sortit el tema en alguna conversa entre companys, quan parlàvem del futur. Em sobtava sentir en alguns alumnes el desig de ser professors i tornar al lloc d'on jo volia sortir volant en qualsevol direcció. No pas perquè no m'agradés el meu institut, sinó per un impuls de llibertat irrefrenable. Amb els anys es veu tot d'una altra manera. Veig que es pot ser molt lliure i trobar la plenitud ensenyant als joves. És un acte de responsabilitat i de generositat que pot ser molt creatiu. I els seus efectes són molt gratificants. - Gerard Quintana

A "El suplent", en Gerard ha substituit la Pilar Escriche, la professora d'anglès, malgrat que mai ha estudiat aquest idioma. Ell, com molts altres, el va aprendre amb les cançons: Beatles, Dylan, Clapton...

En el meu període d'estudiant, la llengua estrangera era el francès. L'anglès que sé no és acadèmic, és el que he après viatjant, vivint, mirant d'entendre les lletres de les cançons que em colpien. - Gerard Quintana

Però Gerard Quintana no fa una classe de llengua a l'ús, sinó que els vol parlar del "fracàs", i la música en serà el fil conductor. En una societat on només es premia l'èxit i el reconeixement immediat, ell vol donar-los el seu punt de vista sobre com n'és de vital assumir el fracàs com a part indispensable de la vida.

I també ha volgut parlar amb ells de les pors, aquelles que tots tenim dins nostre i no compartim perquè sembla que, si les exposem, ens fan ser més vulnerables. En un acte de confiança, els alumnes li han exposat les seves.

Dels alumnes m'ha sorprès, sobretot, la seva receptivitat i la seva lucidesa. En molts moments m'ha semblat que l'alumne era jo. - Gerard Quintana

Malgrat tot, va ser una classe molt optimista, en què també es va parlar de l'amor, un altre dels temes que l'apassionen.

Al tram final de la classe va venir la part complicada per a en Gerard: s'havia d'examinar d'anglès amb la professora titular.

El moment de l'examen em vaig quedar completament bloquejat, sense saber respondre coses que sabia, i, tot i saber que no m'hi jugava cap nota, vaig recuperar sensacions gairebé oblidades. - Gerard Quintana

Com explicava en Gerard a l'inici del programa, aquest repte era com enfrontar-se amb un concert en petit format i a cappella, sol i sense guitarra, però que al final ha sigut un èxit. Aquesta nova aventura li ha permès tornar a la seva època d'estudiant i recordar moments importants de la seva vida.

L'experiència ha estat d'aquelles que recordaré durant molt de temps. Em va sorprendre trobar tants coneguts entre el professorat. Antigues companyes de classe, com l'actual directora o una de les mestres; antigues companyes de classe de la meva germana, com la professora a qui faig la suplència; antics companys de l'escena musical dels 80, com el Lluís Costabella, cantant dels Kitsch, la banda més avançada de la nostra generació. Em reconeixia més en la gent que en l'espai, que ha estat reformat i té unes quantes diferències significatives respecte al que jo recordava. Sobretot vaig trobar a faltar el bar, tenia ganes de veure el lloc on em va enxampar el cop d'estat del 23F.