Gir històric dels testimonis de Jehovà: ja permeten rebre transfusions de sang
Una interpretació de la Bíblia feta l'any 1945 va portar als testimonis de Jehovà a considerar que la sang era sagrada i que se n'havien d'abstenir.
Des d'aleshores han passat més de 80 anys i una nova reinterpretació de la Bíblia ho deixa ara en mans de cadascú.
La prohibició de rebre sang completa es manté, però el seu impacte es gairebé nul: només es requereix en el 0,02% de situacions, segons el Banc de Sang.
La primera modificació va arribar al març, quan el consell rector de l'organització va permetre les autotransfusions.
L'organització diu ara que ningú ha d'intervenir en aquesta decisió ni jutjar-la, i els ancians de les congregacions han rebut una carta que posa fi a l'expulsió de qui accepti una transfusió.
La notícia ha impactat de ple les persones que han perdut un ésser estimat per haver rebutjat una transfusió.
"Necessito que demanin perdó": el cas de l'Ana
La família de l'Ana Montiel lamenta que un canvi tan important s'hagi comunicat "gairebé de passada", només en un vídeo a la pàgina web dels Testimonis de Jehovà i, sobretot, "que no hagin demanat perdó".
L'Ana era una dona de Mataró que tenia una afectació congènita al cor i que es va fer testimoni de Jehovà de gran, quan va néixer la seva filla. Sabia que tard o d'hora la seva malalta li costaria la vida i, d'acord amb el que els testimonis li asseguraven, si seguia la seva doctrina es retrobaria amb la seva filla "al paradís de la vida eterna", quan es morís.
Es va sotmetre a diverses operacions de cor sense sang, però quan el trasplantament de cor es va tornar imprescindible cap hospital de l'Estat va acceptar fer-lo si no li podien fer transfusions.
L'Annabel, la seva filla, creu que en aquell moment els testimonis ja van saber que no se salvaria i que per això van marxar de l'hospital.
"Un cop morta, ja no els interessava", diu l'Annabel. Creu que els Testimonis de Jehovà volien fer sevir el cas de la seva mare per demostrar a la resta de membres que tenien hospitals "col·laboradors". Com que va acabar morint, el seu cas significava tot el contrari.
Si s'hagués posat sang, s'hauria salvat
El Nicolás ho té clar: qualifica d'assassinat la mort de la seva dona. Tot i que aleshores tenia esperances que el trasplantament sense sang funcionés, fins que no van trobar l'hospital i els diners per pagar l'operació va passar massa temps.
Les víctimes demanen explicacions
L'Associació de Víctimes dels Testimonis de Jehovà no s'esperava que l'organització arribés mai a modificar aquest precepte. El president, Samuel Ferrando, reconeix que per ells "ha estat un xoc".
Però l'associació va més enllà de la celebració del canvi. Ara, preparen una demanda col·lectiva per demanar justícia i reparació per a les famílies.
Treballen per estudiar cada cas un per un i determinar fins a quin punt rebutjar la transfusió va ser la causa de la mort. També volen determinar en quina mesura cada decisió es va prendre de manera lliure o condicionada per la pressió de la comunitat.
"Hi deu haver persones molt convençudes", admet Ferrando, "però quantes ho han fet sense tenir-ho clar per la pressió dels comitès i dels ancians?" Fins ara, acceptar una transfusió podia suposar l'expulsió i perdre tot l'entorn social i familiar.
Els testimonis de Jehovà van crear els anomenats comitès de la sang. Membres de l'organització que actuaven com a interlocutors amb els hospitals i els metges. La seva funció era instar els fidels a trobar alternatives a les transfusions i localitzar els metges disposats a utilitzar-les.
Exmembres dels Testimonis de Jehovà expliquen que la seva presència als centres mèdics condicionava les decisions dels malalts.
La voluntat de no rebre sang també quedava per escrit. Els testimonis portaven a la cartera una targeta en què deixaven constància que rebutjaven les transfusions de sang i demanaven que es respectés aquesta decisió en cas que arribessin a un hospital inconscients o no poguessin expressar-la. La portaven tant els adults com els infants.
Abigail Aleu, vocal del departament legal de l'Associació, apunta a la qüestió de fons: "Si el passatge de la Bíblia és el mateix, per què des del 1945 fins al 2026 era així i a partir d'ara no?". Creu que el comunicat és "un rentat d'imatge" i que hi falta un reconeixement de les víctimes.
80 anys rebutjant la sang
El gir amb la norma de les transfusions de sang arriba en un moment especialment delicat per als Testimonis de Jehovà. En els últims anys, l'organització ha estat sotmesa a un escrutini per part dels tribunals, les institucions i els mitjans, però també per l'allau de testimonis d'antics membres que han decidit explicar què van viure dins de la congregació.
A Espanya, l'Audiència de Madrid ha avalat aquest any que es pugui qualificar els Testimonis de Jehovà de "secta destructiva", en una sentència que prioritza la llibertat d'expressió i informació de l'Associació de Víctimes.
El tribunal destaca, entre altres elements, l'interès públic de conèixer el funcionament de l'organització i les experiències explicades per desenes d'exmembres.
A altres països, els testimonis també han estat al centre de conflictes judicials i institucionals. A Noruega, el litigi sobre el seu reconeixement i les subvencions públiques ha arribat fins al Tribunal Suprem.
Al Japó, membres de l'organització han portat als tribunals les directrius del govern sobre els abusos a menors en famílies religioses.
I a Austràlia, les investigacions sobre els abusos sexuals dins de l'organització han deixat durant anys un rastre de testimonis d'antics membres i víctimes.
Sense saber si són a conseqüència d'aquestes pressions, perquè l'organització ha rebutjat atendre'ns en una entrevista, el canvi amb la sang arriba després d'una sèrie de flexibilitzacions en altres àmbits de la vida.
Però cap d'aquests canvis s'acosta, ni de bon tros, a la transcendència que té permetre transfusions de sang: cap altre precepte afecta de manera tan directa la vida, o la mort, de les persones.