"Gravacions de la batalla d'Okinawa": el so de la guerra que van enregistrar els soldats dels EUA

Com sona la guerra a primera línia del front? Com sonaven les batalles de la Segona Guerra Mundial?

El documental "El racó més espantós de l'infern. Gravacions de la batalla d'Okinawa", una producció de la televisió pública japonesa, recupera els enregistraments sonors que els soldats dels Estats Units van fer a l'illa japonesa la primavera del 1945. Gravacions fetes a temps real, a mesura que es desenvolupava l'operatiu. Més de 30 hores d'àudio que havien quedat sense editar i que han esdevingut un document de gran valor històric.

La batalla d'Okinawa: l'última de la Segona Guerra Mundial

Cap al final de la Segona Guerra Mundial, 200.000 persones van perdre la vida a la batalla d'Okinawa. Per als Estats Units va ser la batalla amb més baixes de la guerra del Pacífic.

Membres del Cos de Marines dels Estats Units van enregistrar els sons de la batalla, però també les seves descripcions i converses amb altres marines desplegats allà. Les gravacions, un material poc conegut fins ara, ocupen centenars de metres de filferro que custodia el Centre de Conservació Audiovisual de la Biblioteca del Congrés estatunidenc.

Els enregistraments van captar la realitat de la batalla d'Okinawa, que el mateix exèrcit dels Estats Units va qualificar com "el racó més espantós de l'infern". Les veus que recull el documental són optimistes al principi i es tornen tenses quan els homes s'enfronten a ferotges combats de guerrilles de l'exèrcit japonès.

El projecte d'enregistrament del Cos de Marines va començar a finals de 1943. La idea inicial era que els soldats carreguessin aparells --molt feixucs-- per capturar música a les illes del Pacífic, però els marines van començar a enregistrar els sons dels combats. Com aquest tall de veu:

"Prova. Un, dos, tres, quatre, cinc. Prova. Un, dos, tres, quatre, cinc. Sis, set, vuit, nou, deu, zero... Hòstia, això ha estat molt a prop! Marine, aparta't del jeep de l'equip de gravació, puja al turó. Ens tenen acorralats uns franctiradors. Ens envolten per totes bandes. He vist alguna cosa, puja per allà, per la carretera. L'únic que veiem és des d'on ens disparen. Veiem on hi ha la metralladora."

Guanyar-se el suport del públic

Els àudios els van enregistrar corresponsals de ràdio, sobretot de la sisena divisió de Marines. Abans de la guerra, alguns eren DJ de ràdio. El Cos de Marines dels Estats Units volia guanyar-se el suport del públic i els àudios feien arribar les veus dels soldats a les llars dels estatunidencs. Els marines enviaven missatges que les famílies escoltaven a través de la ràdio.

"Vull dir unes quantes coses a la meva dona. Hola, vida. Ja saps que et trobo a faltar. Has estat amb mi des que me'n vaig anar, i estaràs amb mi fins al final. No et desanimis, preciosa, aviat tornaré a estar entre els teus braços. Bona nit, que Déu et beneeixi i sigui sempre amb tu."

"El racó més espantós de l'infern. Gravacions de la batalla d'Okinawa" recull també imatges d'arxiu de gran valor documental i entrevistes actuals amb antics soldats i les seves famílies.

Fitxa tècnica

Direcció: Miyake Yuji i Kobayashi Kotaro

Producció: Harada YukariEditor Nishitani Kazuie

Documentalista: Yanagihara Midori

Producció executiva: Ikuta Hiroshi i Koike Kotaro

"El racó més espantós de l'infern. Gravacions de la batalla d'Okinawa" és una producció d'NHK, la televisió pública del Japó.