Griffiths torna a reclamar més suport a la mobilitat elèctrica: "No ens podem quedar enrere perquè no hi ha un pla B"

ACN Martorell - El president de Seat, Wayne Grffiths, ha tornat a reclamar més suport a la mobilitat elèctrica coincidint amb la visita d'obres de la planta d'assemblatge de bateries de Martorell (Baix Llobregat) del rei Felip VI acompanyat del ministre d'Indústria, Jordi Hereu, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès. "Si us plau, no ens fallin. No ens podem quedar enrere perquè no hi ha un pla B", ha sentenciat el president de Seat, que ha destacat un moment com l'actual en el sector "tant apassionant i disruptiu". La nova planta, que estarà en servei a finals del 2025, tindrà capacitat per assemblar 1.400 bateries al dia, una cada 39 segons, per abastir els 350.000 vehicles elèctrics que es poden arribar a fabricar des de Martorell.

El complex de Seat acollirà la fabricació del Cupra Raval a finals del 2025 i el VW id2.all el 2026. "Ja estem posant Espanya sobre rodes elèctriques. La nova planta d'assemblatge de bateries de Martorell n'és la millor prova i estic convençut que només junts ho podem aconseguir", ha assenyalat.

Griffiths ha insistit, però, que Espanya s'està "quedant enrere" en vendes de vehicles i punts de recàrrega i "molt lluny" de països d'Europa, com Alemanya, França i Portugal. "Necessitem que Espanya generi un projecte col·lectiu que transmeti il·lusió i confiança en un futur econòmic i industrial per al futur del cotxe elèctric", ha indicat Griffiths, que ha demanat una millora de les infraestructures de recàrrega i mesures per incentivar la compra. "El futur de la indústria està en joc", ha sentenciat.

El màxim dirigent de Seat ha destacat que actualment hi ha més d'un miler de persones del grup Volkswagen treballant en el desenvolupament, la industrialització i la producció del vehicle elèctric. En aquest sentit, ha subratllat que aquest estiu es traslladarà la línia dels models Ibiza i Arona per preparar una nova línia destinada al vehicle elèctric.

Per la seva banda, el CEO de Volkswagen, Thomas Schäfer, ha destacat la tasca del grup per fer "tot el necessari" per convertir els seus models en accessibles, més barats i bateries punteres. Segons ha recordat, el grup treballa en el desenvolupament de quayre models: el Cupra Raval i l'Id2.all, els dos models que es produiran a Martorell; l'Skoda Epic a Navarra i l'ID2x, del qual només ha avançat que es presentarà al 2026. Per Schäfer, són models "clarament diferenciats" i que ofereixen diferents solucions de mobilitat".

El màxim representant del grup VW ha reclamat també un marc "propici i estable" per fomentar la recerca, la inversió i les infraestructures i al mateix temps "progrés, estabilitat i ocupació a llarg termini.

En la visita a les instal·lacions de Martorell, el rei Felip VI ha estat rebut pel ministre d'Indústria, Jordi Hereu; els alcaldes d'Abrera i Sant Esteve Sesrovires, Jesús Naharro i Enric Carbonell; el primer secretari del PSC, Salvador Illa; el president de Seat, Wayne Griffiths; diversos als directius del grup Volkswagen i Seat com el president del consell d'administració de Seat i membre del comitè executiu de Volkswagen i CEO de VW, Thomas Schäfer; el president de les patronals CEOE i Foment del Treball, Antonio Garamendi, i Josep Sánchez Llibre. En canvi, el monarca i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, no s'han saludat públicament.

Les autoritats han fet un recorregut per les instal·lacions on han pogut veure de primera mà els nous models que la marca fabricarà a Martorell i Navarra a partir de l'any que ve i ha visitat els terrenys en obres de la planta d'assemblatge de bateries.

Una bateria cada 39 segons

La planta d'assemblatge de bateries a Martorell tindrà una superfície total de 64.000 metres quadrats dels quals 40.000 es dedicaran a la producció i 12.000 metres quadrats a la logística i comportarà una inversió de 300 milions d'euros i mig miler de llocs de treball, tot i que la gran majoria seran de l'actual plantilla de Seat que seran recol·locats en aquesta nova àrea, segons han especificat fonts de l'empresa.

De fet, en el marc d'aquest procés de transformació industrial, el grup Seat destinarà el seu major pla de formació de la història a 14.000 treballadors, amb 350.000 hores en total, per iniciar la producció de vehicles elèctrics a la fàbrica de Martorell.

L'actuació forma part de l'estratègia global Future Fast Forward, que consta d'una inversió de 10.000 milions d'euros del sector per electrificar l'automoció a l'Estat. El projecte principal serà la construcció de la gigafactoria de PowerCO de Sagunt i des d'allà és on s'enviaran les cel·les en tren fins a la planta de Martorell des de la localitat valenciana.

Segons detallen fonts de la companyia, cada bateria contindrà 100 cel·les de dos quilos de pes cadascuna. Un cop la bateria estigui assemblada, es traslladarà de forma automatitzada mitjançant un pont de 600 metres a les línies de cada model per ser col·locades dins dels vehicles.

A ple rendiment, la planta assemblarà unes 1.400 bateries diàries, el que equival a una unitat cada 39 segons. En aquest sentit, aquest projecte està considerat com "un element clau" per al grup des que el 2021 va anunciar la seva aposta pel vehicle elèctric.

D'altra banda, Seat destaca que s'instal·laran 11.000 plaques solars per produir el 70% de l'energia que necessitarà la planta, es reutilitzaran les aigües grises i es captarà aigua de la pluja.

Per a la construcció de la planta d'assemblatge de bateries, situada en un dels punts més elevats del complex de Seat, ha suposat un moviment de terres de 300.000 metres cúbics, equivalent a 90 piscines olímpiques.

L'acte d'aquest divendres a la seu del Seat i Cupra a Martorell també ha aplegat els principals agents econòmics de Catalunya. Així per exemple, hi han estat presents el president de Pimec, Antoni Cañete; el president de Fira de Barcelona, Pau Relat; el president del Cercle d'Economia, Jaume Guardiola; el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu; el secretari general d'UGT de Catalunya, Camil Ros, i de CCOO, Javier Pacheco; el president del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro; i el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, entre d'altres.