Guia castellera: tot el que cal saber per entendre el món dels castells

Tenen més de 200 anys i una salut de ferro: el boom dels castells no s'atura. Estem en un moment dolç, amb un nivell extraordinari i amb un calendari que s'amplia: cada cop hi ha més oportunitats per veure les colles en acció.

És clar que si alguna diada provoca un pessigolleig a l'estómac és la d'aquest cap de setmana: el Concurs de Castells de Tarragona, una trobada que es fa cada dos anys i que acull més d'una quarantena de colles.

Qui no s'ha emocionat a plaça veient com l'enxaneta feia l'aleta? De vegades, sense acabar d'entendre ben bé quin castell era ni saber-ne les parts.

En aquesta guia del món dels castells, inspirada en la de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, hi trobareu (gairebé) totes les respostes que necessiteu.

Quin és l'origen dels castellers

Doncs comencem pel principi. Els castells són una evolució del ball de valencians, una mostra de folklore que s'acabava amb l'enlairament d'una figura humana. 

Aquest ball, originari del País Valencià, va arribar a Catalunya al segle XVIII i hi va arrelar amb força. Sobretot al Camp de Tarragona, el Penedès i el Garraf. 

La figura final amb què s'acabava el ball va anar guanyant protagonisme: l'al·licient era fer-la cada vegada més alta o complicada, no només per superar-se a un mateix, sinó també per superar els altres grups de ball de valencians.

I vet aquí el "naixement" del fet casteller. Va ser a Valls on aquesta competència va acabar donant autonomia pròpia a aquesta figura final fins a convertir-la en el que avui coneixem com a castells.

Les parts d'un castell

Els castells són fruit d'un assaig constant durant mesos i d'un estudi detallat de les estructures. Ni gota d'improvisació. Cal filar molt prim per establir qui hi ha en cada lloc i quina funció hi fa:

• Pinya: és la base del castell i té dues funcions bàsiques. D'una banda, fixa l'estructura i, de l'altra, funciona com a matalàs en cas de caiguda. L'estructura de la pinya està perfectament organitzada pel que fa al nombre de castellers que en formen part, la col·locació i la funció que hi fan.
• Folre, manilles i puntals: algunes construccions són tan difícils que requereixen una segona base de suport, el folre, o fins i tot una tercera, les manilles, i una quarta, els puntals. Serien una mena de pinyes, però més reduïdes.
• Tronc: són els castellers que configuren l'esquelet de l'estructura. Segons, terços, quarts, quints, sisens i setens és la nomenclatura que rebrà cadascun dels pisos del castell. Com seran els castellers de cada pis? Com més amunt, més àgils i lleugers.
• Pom de dalt: són els tres últims pisos d'un castell, llevat dels pilars. L'integren els més menuts de l'estructura: dosos, acotxador i enxaneta. I cadascun d'ells computa com un pis.

Quins tipus de castells hi ha?

"Han fet un 3de10fm." Res millor que un exemple per entendre què s'amaga dins el nom d'un castell. Aquest 3 de 10 amb folre i manilles (un tros de castell) significa que hi ha 3 castellers en cada pis (excepte al pom de dalt, on n'hi ha menys), que hi ha 10 pisos en total i que té un folre i manilles a l'estructura.

Si té menys de sis pisos, no es considera castell. Excepte en el cas dels pilars, que se'n fan a partir de quatre pisos.

Si en cada pis hi ha entre 1 i 4 castellers, parlarem d'una estructura simple. I convé aclarir que "simple" no vol dir pas que siguin senzills de fer. Quan hi ha un casteller per pis, som davant un pilar; si n'hi ha dos, parlem d'una torre.

Quan hi ha més de 4 castellers per pis, estem davant un castell amb estructura complexa. No és altra cosa que una combinació d'estructures simples. En alguns casos, veritables obres d'enginyeria.

I per als que vulgueu treure nota en la pròxima diada castellera, encara us cal saber què són les estructures singulars. 

Són castells amb estructura simple que, això sí, tenen alguna particularitat en la forma d'aixecar-se (castell aixecat per sota) o pel fet de prescindir d'alguna base de suport habitual, com ara el folre o les manilles (castell net).

La BSO, a base de gralles i timbals

Els castells no s'entenen sense la música de les gralles, un instrument de vent tradicional català, i els timbals. 

El toc de castell és la peça més coneguda: és la que s'interpreta durant l'enlairament de les construccions. Si heu anat a una diada castellera, segur que us sona. Aquesta música guia els castellers i castelleres en la carregada i descarregada del castell, perquè no el veuen.

Però, si som en una diada castellera, abans de sentir el toc de castell haurem sentit el toc d'entrada a plaça. 

Molts altres moments castellers també tenen la seva cançó corresponent, com el toc del pilar caminant o el toc de vermut, que s'interpreta al final de l'actuació.

Un pilar de 10 curiositats castelleres

1. Des del novembre del 2010, els castells són reconeguts per la Unesco com a patrimoni immaterial de la humanitat.
2. Cada any s'enlairen més de 10.000 castells.
3. Hi ha més d'un centenar de colles al país i prop d'una vintena a l'exterior.
4. La incorporació de les dones als castells va ser a partir dels anys 80.
5. Des del 2009, Bellprat, a l'Anoia, ret homenatge a Natividad Yarza, la primera alcaldessa escollida democràticament durant la Primera República, amb una diada castellera en què, als troncs dels castells, només hi pugen dones.
6. Un castell de deu pisos pot arribar a pesar 10 tones, com dos elefants africans adults.
7. La paraula "casteller/a" va ser acceptada per la RAE el 2019. 
8. Pau Casals va ser el president del jurat del primer Concurs de Castells de Tarragona, l'any 1932.
9. Els castellers porten pantalons blancs perquè originàriament arribaven a plaça amb els pantalons bruts de treballar. Així que se'ls treien i quedaven només en calçons, una mena de calçotets llargs de color blanc.
10. La faixa és un element imprescindible per fer castells: ajuda a reforçar i protegir la musculatura dels castellers i també serveix d'ajuda per pujar i baixar de les construccions.