Ha guanyat l'enciam, senyora Liz Truss

La vida reduïda a un duel entre humans i hortalisses. La capacitat dels britànics per fer mofa d'ells mateixos, dels seus símbols i dels seus defectes és infinita. Monty Python, "Mr. Bean", "Sí, ministre"... i ara, l'enciam. És el protagonista inesperat de la crònica política més cruel del que ha passat al Regne Unit les últimes setmanes. Sis setmanes, per ser exactes. 45 dies. És el temps que ha durat Liz Truss com a primera ministra. Un mandat fugaç, d'una brevetat inèdita al país, que no mereixeria passar als llibres d'història si no fos perquè durant aquest obrir i tancar d'ulls ha mort la reina d'Anglaterra, la monarca més longeva, que converteix Liz Truss -inexplicablement- en un personatge protagonista, perquè va ser l'última a fotografiar-se amb Elisabet II en vida i una de les encarregades de parlar durant el funeral d'estat més important del segle.
 

Si l'humor britànic és genuí, el paper i l'estil de la premsa britànica encara ho és més. Aquests dies la pressió sobre Liz Truss s'ha fet asfixiant. Per mèrits pròpis, perquè el pla fiscal amb què va arribar a Downing Street sota el braç ha resultat ser un fiasco. Però també per una crítica ferotge, caníbal -gairebé- d'alguns tabloides. El Daily Star va decidir explicar als lectors la fragilitat del govern comparant la primera ministra amb un enciam, preguntant-se qui duraria més. La ressaca per la victòria de l'amanida durarà dies.

Amb el fracàs de Liz Truss, el Regne Unit cronifica la inestabilitat política que va començar amb l'arribada de Boris Johnson al poder i amb el Brexit. Una potència que sempre s'ha mirat Europa des de fora i amb mirada altiva, i que ara es troba desconcertada davant una italianització de la política, que no para de generar personatges i escenes delirants. Com ara aquest escarni públic de l'enciam, que agreuja encara més la crisi de descrèdit de la política britànica. I compte, que els propers episodis prometen. Entre els candidats per succeir Liz Truss hi ha ni més ni menys que Boris Johnson. De l'enciam, a la panotxa.