Hèlsinki
Halonen dirigirà Finlàndia de nou i atorga a la socialdemocràcia una hegemonia de 30 anys
L'actual presidenta de Finlàndia, Tarja Halonen, continuarà en el càrrec, després d'haver aplegat un 51,8% de les paperetes a la segona volta de les eleccions. El seu oponent, el conservador Sauli Niinistö, s'ha quedat en el 48,2%. Abans de donar-se a conèixer els resultats, Niinistö ja havia reconegut la seva derrota. Aquesta victòria estén l'hegemonia socialdemòcrata al país per sis anys més. En total, tres dècades ininterrompudes.
L'actual presidenta de Finlàndia, Tarja Halonen, continuarà en el càrrec després d'aconseguir una ajustada victòria amb el 51,8% dels vots en les eleccions presidencials celebrades en aquest país. Aquesta victòria estén l'hegemonia socialdemòcrata al país per sis anys més. En total, tres dècades ininterrompudes. El seu oponent, el conservador Sauli Niinistö, s'ha quedat en el 48,2%. Niinistö ha reconegut la seva derrota i ha felicitat la seva contrincant per una victòria que ja pronosticaven totes les enquestes. Advocada de professió, Halonen va fer història l'any 2000 en convertir-se en la primera dona que accedia a la presidència de Finlàndia, el segon país del món que va permetre el vot femení, l'any 1906. Nascuda en un barri obrer de Hèlsinki el 1943, es va llicenciar en dret i va treballar com a advocada per a la Federació de Sindicats de Finlàndia durant quatre anys abans de començar la seva carrera política. Afiliada al Partit Socialdemòcrata des de 1971, Halonen va ocupar successivament els ministeris de Sanitat, Justícia, Cooperació Nòrdica i Exteriors des de 1987 fins a la seva elecció com a presidenta. En els seus sis anys de mandat, Halonen ha aconseguit uns índexs d'acceptació mai vistos en el país gràcies a la seva defensa del model nòrdic de l'estat del benestar, la seva oposició a l'ingrés de Finlàndia a l'OTAN i una inusual proximitat amb els ciutadans. En política internacional, ha centrat els seus esforços en la promoció dels principis democràtics, el multilateralisme i el respecte als drets humans. També va dedicar el seu temps a obrir un debat internacional sobre la dimensió social de la globalització, que va ser recollit en l'anomenat Procés de Hèlsinki.