dilluns
"Humans artificials", a "60 minuts"
"Si parlem dels usos principals pels quals es desenvolupa la intel·ligència artificial, jo diria que són matar, espiar i fer rentats de cervell." Ben Goertzel, cap d'informàtica de Hanson Robotics.
I, en canvi, la podríem fer servir, també, per curar malalties, acabar amb la pobresa o afrontar la crisi climàtica. La intel·ligència artificial (IA) serà, segons Max Tegmark, de l'Institut El Futur de la Vida "o bé el millor que li ha passat a la humanitat o bé el pitjor". Ja s'ha vist que, segons en quines mans, es pot convertir en còmplice de dictadures despietades amb nivells de vigilància i control sense precedents. O es pot utilitzar per alimentar l'extremisme i la polarització política.
Els Estats Units, la Xina, les grans corporacions tecnològiques com Google i Facebook i els militars estan en plena cursa per al control de l'IA. Ningú veu com regular el matrix de vigilància que ens envolta, l'immens poder de les dades que estan adquirint uns quants per fiscalitzar el que fem i manipular, per tant, el que pensem. Som a l'era de la postintimitat.
"Humans artificials" ("iHuman") recull el testimoni de les ments més brillants en primera línia d'aquesta revolució invisible, que avança imparable cap a l'IAG, una intel·ligència artificial general capaç d'aprendre a millorar la seva manera d'aprendre, sense cap límit. Una nova frontera cap a robots completament autònoms que pensin, amb els seus propis objectius, que potser no seran els nostres. Una intel·ligència sobrehumana.
"Segurament veurem com la intel·ligència artificial superarà els humans en molts terrenys importants, per no dir en tots. Tot canviarà. Està apareixent una nova forma de vida" Jürgen Schmidhuber, cap científic de NNAISENSE.
El documental anima a fer un pas enrere per plantejar-nos quina mena de societat volem. Actualment la intel·ligència artificial està controlada per un grup molt, molt reduït de persones. Quines seran -són- les conseqüències del control d'aquesta tecnologia per part dels nous superpoders tecnològics? Estarem sempre vigilats per algoritmes? És en realitat tot això una amenaça per a la humanitat? Som a temps d'evitar-ho?
La intel·ligència artificial ja ha canviat les nostres vides i el rumb del nostre futur com a societat. Imaginar com es construirà una relació entre l'home i la màquina ha fascinat sempre els humans. Però desconeixem els límits de les seves possibilitats i les conseqüències que pot arribar a tenir.
"Com que hi ha aquests perills, serà molt important que la IAG es construeixi en cooperació entre diversos països. Per a les IAGs, el futur serà bo passi el que passi, i estaria bé que també ho fos per als humans". Ilya Sutskever, director de recerca d'OpenAI.
En aquest món mig futur mig present que projecta el documental, els humans potser ja no serem útils per a gairebé cap feina que ara coneixem, ens deixarà obsolets. La velocitat dels ordinadors es multiplicarà per 100.000 d'aquí a pocs anys. "La llista de coses que els humans sabem fem millor que les màquines s'està escurçant molt de pressa", avisa Max Tegmark.
Per a molts, els avantatges superen els inconvenients. No es pot tirar enrere. La pròxima onada d'intel·ligència artificial va de robots. I els humans han de trobar el seu paper en aquest nou món.
Dirigit per Tonje Henssen Schei.
Una producció de UpNorth Film.