ICV diu que l'Estatut tindrà un rang legal superior a la Lofca després de reunir-se amb Caamaño

Boada ha destacat també que l'equitat interterritorial en qüestions com sanitat, educació i serveis socials, que suposen el 80% dels pressupostos, es garantirà mitjançant el compromís de no alterar el rànquing de renda per càpita de les comunitats autònomes. El dirigent ecosocialista ha assenyalat que l'agència tributària a Catalunya "serà consorciada i tindrà finestreta única", d'acord amb el pacte entre el govern i CiU, i la Generalitat tindrà competència en matèria normativa sobre els impostos cedits, encara que en "diferents graus". Després d'assegurar que "CiU no és una força nacionalista", Boada ha subratllat que la proposta inclosa en el projecte d'Estatut i pactada per CiU recull en bona mesura la proposta inicial sobre aquesta matèria aprovada per les tres forces que componen el tripartit català, PSC, ERC i ICV-EUiA. Els dirigents d'ICV, que s'han mostrat convençuts que les quatre forces que van recolzar l'Estatut al Parlament acabaran donant suport al Congrés al text, han reconegut que hi ha qüestions pendents de tancar, encara que han subratllat: "Estem instal·lats en el "sí", i una prova que és bon Estatut és la tensió que ha generat en el Partit Popular." Als avenços en altres qüestions aconseguits en la reunió amb Caamaño, encara que han quedat serrells pendents que acabaran de perfilar demà a la Moncloa el president del govern i el conseller de Relacions Institucionals i president d'ICV, Joan Saura, s'ha referit Jaume Bosch, que ha destacat, entre altres, l'exclusivitat de les funcions a Catalunya del síndic de greuges. Pel que fa a la proposta d'ICV d'incloure a l'article 1 de l'Estatut la referència "Catalunya com a nacionalitat en el sentit (o en coherència amb) del preàmbul del present Estatut..." plantejada en la reunió, Bosch ha assegurat que Francisco Caamaño "no l'ha considerat inconstitucional". ICV també ha plantejat un nou redactat de la disposició addicional primera de l'article 5, que ICV proposa que passi a ser el 2, un nou redactat en aquests termes: "L'acceptació del règim d'autonomia que s'estableix en aquest Estatut no implica la renúncia del poble català als drets i deures que, com a tal, li correspongui en virtut de la seva història, que poden ser actualitzats d'acord amb la Constitució." Bosch s'ha referit també, entre les qüestions de l'àmbit de la justícia abordades en la reunió, a la transformació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a última instància en matèria penal, a excepció de la unificació de doctrina que passaria al Suprem, a la creació del consell de justícia, al traspàs a la Generalitat del personal no judicial o dels mitjans materials, encara que aquestes qüestions estan pendents de tancar-se amb l'aprovació de lleis orgàniques.