Identifiquen en l'ELA una molècula que activa el sistema immunològic i limita el dany neuronal

"És una gran notícia, perquè s'ha identificat una possible diana terapèutica per modular la resposta del sistema immunològic i contenir el dany neuronal a les persones amb ELA", explica a 3CatInfo el doctor Miguel Ángel Rubio, coordinador de la Unitat Funcional d'Esclerosi Funcional d'Esclerosi Lateral Amiotròfica de l'Hospital del Mar de Barcelona. 

"Cautela perquè encara no s'ha trobat ni la causa ni la cura. Però, sens dubte, aquest estudi suposa un avenç important en una malaltia orfe de coneixement i de tractament com és l'ELA", assenyala el facultatiu.

El doctor Rubio fa referència a una recerca publicada recentment a la revista Nature, liderada per l'Institut d'Immunologia de la Jolla, als Estats Units, que identifica com un tipus de cèl·lules immunitàries inflamatòries, anomenades T CD4+, ataquen per error determinades proteïnes que formen part del sistema nerviós de les persones que pateixen aquesta malaltia.

El principal tret característic de l'ELA és la mort de les neurones motores, les encarregades dels moviments voluntaris dels músculs del cos. Però, de manera paral·lela, també hi ha una alteració del sistema immunològic".

Relació entre limfòcits, proteïnes i esperança de vida 

Els autors han analitzat cèl·lules mononuclears de donacions de sang completa de 40 persones amb ELA i 28 controls a persones sanes de la mateixa edat i sexe. En aquestes mostres han descobert que les persones amb ELA produeixen una gran quantitat de limfòcits T CD4+ que ataquen una proteïna específica anomenada C9orf72, expressada a les neurones. 

En examinar les respostes de les cèl·lules T en pacients amb ELA, es van trobar dos grups diferents. En un d'ells, les cèl·lules T CD4+ inflamatòries alliberaven ràpidament mediadors inflamatoris quan reconeixien les proteïnes C9orf72. 

El segon grup també tenia cèl·lules T CD4+ inflamatòries perjudicials, però també tenien un nombre més alt d'un altre tipus de cèl·lules T. En aquest cas la supervivència prevista és significativament més llarga. 

Quan el sistema immunitari combat una infecció viral, produeix cèl·lules T inflamatòries per eliminar les cèl·lules infectades, i un cop eliminat el virus, les T CD4+ antiinflamatòries intervenen per evitar que les cèl·lules T excessivament actives danyin els teixits sans.

"Això no significa que l'ELA sigui una malaltia autoimmune. Dintre de tots els mecanismes fisiopatològics, n'hi ha un de molt concret, l'identificat en aquesta recerca, en què part del sistema immunològic, quan apareix tota la degradació d'aquestes neurones, reconeix una molècula molt concreta, la C9orf72, i s'activa", indica el doctor Miguel Ángel Rubio. 

"Que en l'ELA hi ha una alteració del sistema immunològic, ja se sabia. El que s'ha identificat, i per això és rellevant, és una molècula capaç de regular, modificar i amplificar aquesta resposta immunològica", subratlla el doctor Rubio.

Nova via per a teràpies futures 

La nova investigació suggereix que les cèl·lules T CD4+ poden reduir les respostes autoimmunes perjudicials i alentir la progressió de l'ELA. 

Segons els investigadors, aquesta resposta protectora de les cèl·lules T "és més forta en persones amb una esperança de vida més llarga". 

Les teràpies futures per a l'ELA podrien potenciar les respostes protectores de les cèl·lules T CD4+ i reduir la inflamació perjudicial, segons el primer autor signant de l'estudi, Tanner Michaelis, de l'Institut La Jolla. 

"Ara que coneixem l'objectiu específic d'aquestes cèl·lules immunitàries, esperem poder desenvolupar teràpies més eficaces per a l'ELA", destaca Michaelis. 

"Malauradament, aquesta troballa no tindrà un impacte directe immediat en els malalts, però sí que obre línies d'investigació per explorar les interaccions entre el sistema immunològic i aquesta molècula a fi de poder modificar-les", subratlla el doctor Rubio. 

"Ara s'ha d'investigar quines vies hem de modificar perquè tots els malalts tinguin aquesta expressió de citocines que promouen la contenció del dany neuronal, fet que explicaria l'augment del temps de supervivència", indica l'investigador de l'Hospital del Mar. 

El doctor Rubio apunta que la troballa permetria "estratificar els malalts per saber si un malalt té molta activació del sistema immunològic i, en conseqüència, oferir-li un determinat tipus de tractament".