Identifiquen la part del cervell que genera els somnis

La pacient estudiada, de 73 anys, va perdre diverses funcions cerebrals a causa del vessament, la majoria vinculades a la visió. No obstant, va tornar-les a recuperar dies més tard, tot i que va deixar de somiar, cosa que feia sovint abans. La pèrdua de la capacitat de somiar, juntament amb altres molèsties visuals, que ha acompanyat una afecció d'una secció específica del cervell té un nom: la síndrome de Charcot-Wilbrand, en honor a dos eminents neuròlegs, Jean Martin Charcot i Hermann Wilbrand, que el van descriure per primer cop el 1880. En aquesta ocasió, però, els investigadors suïssos han aconseguit localitzar quina zona del cervell tenen afectada aquestes persones. Revisant les ones cerebrals de la dona mentre dormia van descobrir que les fases del son no es veien pertorbades, ja que se seguia produint la fase REM, aquella en què es registren moviments ràpids dels ulls. La dada és significativa ja que somiar i el somni REM tenen lloc alhora, tot i que algunes investigacions científiques apunten que dos sistemes cerebrals diferents estan rere de cada un, una cosa que segons els científics suïssos ha quedat confirmada amb aquest experiment. El director de la investigació, Claudio Bassetti, ha escrit: "Com són generats els somnis i amb quin propòsit són preguntes que encara no han estat resoltes."