Illa: entre l'agenda pròpia i els gestos cap als socis

La guia telefònica era un llibre gruixut on sortien tots els números de telèfon i que estava en un lloc ben visible a totes les cases, tot i que ara pràcticament ningú no el recordi. I la guia telefònica també era la comparació que, cada any, utilitzava l'oposició per desqualificar els discursos de l'expresident Jordi Pujol. 

Durant més de dues dècades, Pujol centrava la primera intervenció al debat de política general del Parlament a enumerar totes les obres del seu govern i es guardava la munició per al cos a cos amb els seus rivals polítics.

El recurs del llistat telefònic l'han acabat utilitzant tots els presidents al càrrec, inclòs l'actual, Salvador Illa. En el seu segon discurs com a president en un debat de política general ha tret pit de gestió en mobilitat, sanitat o serveis socials. 

Però ha dedicat l'eix dels 100 minuts d'intervenció a anuncis que li permetin projectar iniciativa de govern, tot i que molts d'ells estan pendents de la lletra petita i, com a mínim, del suport dels seus socis d'investidura. 

La "Catalunya en marxa" —que ha reivindicat en diversos moments del seu discurs, parafrasejant l'eslògan que va portar Emmanuel Macron a l'Elisi— és l'intent d'Illa d'aparèixer com el president alineat amb els temes que més preocupen la ciutadania. 

I aquí hi destaca l'habitatge, el problema principal pels catalans, segons el Centre d'Estudis d'Opinió. De fet, el centre del seu discurs ha estat la promesa de més de 200.000 habitatges en terrenys que ja són urbanitzables i que haurien d'acabar amb almenys un 40% d'aquests nous immobles dedicats a la protecció oficial.

Les picades d'ullet als socis

Illa ha començat el discurs amb una picada d'ullet --pràcticament l'única-- a Junts per Catalunya. Al Parlament, els socialistes i els de Carles Puigdemont pràcticament no s'entenen en cap votació, però a Madrid són un dels socis imprescindibles de Pedro Sánchez. 

El president de la Generalitat ha arrencat el discurs lamentant l'absència de Puigdemont i exigint --un cop més-- l'aplicació immediata de l'amnistia. Un gest cap a Junts, en un ple en què els independentistes intentaran lligar curt el PSC fins al punt de condicionar el resultat de les votacions d'aquest debat a la continuïtat de l'executiu espanyol. 

Però Illa és conscient que a Catalunya el seu govern està en minoria, amb 42 diputats dels 135. El president ha reclamat consensos de país —és a dir, fronts amplis que poden anar més enllà dels socis i que passarien també per incloure Junts— tot i que la majoria dels gestos buscaven acontentar els seus socis d'investidura, Esquerra Republicana i els Comuns. 

A tots dos els ha situat com a socis prioritaris i s'ha fet seus —tot i que breument i al final del discurs— les principals exigències dels seus aliats. En el cas dels republicans, Illa ha reivindicat el finançament singular com a part troncal del seu govern i l'ha vinculat a la negociació d'uns pressupostos. 

Serien els primers del seu executiu, que vol més aviat que tard, però que no podrà desencallar fins que el govern espanyol aclareixi un nou model de finançament que permeti a la Generalitat recaptar impostos i complir el principi d'ordinalitat.

El postprocés i Sánchez

Salvador Illa ha centrat les seves dues últimes campanyes electorals a Catalunya a girar full al procés independentista. I això també ho ha recollit en diversos moments del seu discurs al Parlament. 

"Crec que estem demostrant amb fets que la cooperació sempre és més beneficiosa que la confrontació", deia des del faristol, en una esmena als governs del procés i en un dard també cap a les posicions de Junts a Barcelona i a Madrid.

Als passadissos de la cambra, diversos dirigents —a dreta i a esquerra i en eixos nacionals oposats— admetien que el debat de política general —i part de la política catalana— està relacionat i fins i tot condicionat pel moment polític espanyol.

Avui, de política espanyola, poc se n'ha parlat. En canvi, Illa ha presumit d'una col·laboració institucional amb el govern espanyol en diversos moments. 

Els socialistes saben que les victòries al Congrés dels Diputats sempre s'han forjat amb bons resultats a Catalunya. També que, els últims anys, el PSC ha millorat resultats a mesura que els vents bufaven a favor del PSOE. 

En un moment de debilitat per a Sánchez, la mobilització del votant socialista a Catalunya és imprescindible per mantenir les aspiracions de revalidar La Moncloa. I a això sí que també ha jugat Illa en les primeres hores de debat de política general.