Incontinència fecal, un problema de salut extens i molt amagat però que es pot tractar

La incontinència fecal és un tema tabú a la societat. Ho demostra el contrast entre la poca informació que circula i el nombre de persones afectades.

Els estudis més recents situen la prevalença d'aquest problema de salut entre el 7% i el 15% de la població. Per incontinència fecal s'entén la pèrdua de matèria fecal, sigui sòlida o líquida, o bé gasos per un mal funcionament d'algun dels mecanismes que intervenen en la continència.

A l'hospital de Mataró hi ha una de les unitats especialitzades a tractar-lo. Cada any atenen unes 200 persones: la majoria, dones.

Però moltes de les afectades ho mantenen en secret. Lluís Mundet, infermer i psicòleg d'aquesta unitat ens ho explica:

"Venen pacients que fa deu anys que tenen incontinència... i, durant aquests temps, a qui li han explicat? A ningú."

Tema tabú

I aquest és un tabú contra el qual s'ha de lluitar. Sobretot, perquè la majoria dels casos milloren o, fins i tot, recuperen una vida totalment normal. Ho explica Elena Cabeza:

"Havia deixat de fer moltes coses... com anar a passejar. No feia vida normal perquè, és clar, tenia por... Se m'escapava la caca... però així, dit i fet. Per fer la meva feina has de ser al carrer, d'una banda a l'altra..." 

I ensenya el contingut de la bossa:

"Mira, encara porto unes calces a la bossa! No m'ha tornat a passar des que vinc a l'Hospital de Mataró. Soc una persona completament nova que diu: 'Vaig al lavabo', i ja està!"

Tenint en compte el de l'Elena i d'altres casos, des de la unitat de motilitat digestiva refermen aquesta idea:

"La gent pensa, de vegades, que la incontinència és una cosa de l'edat. Que ja ho tens i forma part de la motxilla que tens... I això no és així. Això es pot diagnosticar i tractar adequadament, tenim diverses tècniques que es poden utilitzar per millorar-ne els símptomes."

Biobeedback

A l'Elena, per exemple, l'han tractat amb biofeedback, una tècnica que permet que el pacient visualitzi si realment controla la contracció voluntària de l'esfínter a través d'una petita sonda connectada a una pantalla d'ordinador on veu representades les contraccions.

També utilitzen tècniques d'electroestimulació i investiguen en tractaments basats en la neurorehabilitació. De vegades, però, només un canvi en la medicació o en la dieta ja comporta una millora substancial.

En els casos en què els pacients tenen diarrea, controlar-la ja suposa una millora important. Ho explica Lluís Mundet:

"Aproximadament un 50% dels casos presenten deposicions diarreiques associades a la incontinència. Moltes vegades, tractant la diarrea, els símptomes canvien dràsticament."

Causes diverses

Les causes que hi ha rere la incontinència fecal són diverses, però les més freqüents estan relacionades amb la debilitat de la musculatura anorectal, l'edat i els danys causats durant el part.

Podria ser el cas de la Isabel, que va començar a tenir incontinència després de parir la tercera filla.

"Quan vaig tenir la petita, fa 33 anys, em va canviar molt el cos. Anava de ventre... no em podia aguantar. Tenia moltes dificultats. Caminava i, de sobte, havia de trobar un lloc on poder anar al lavabo..."

La Isabel fa molts anys que arrossega aquest problema. Pràcticament no sortia de casa per evitar situacions com la que explica: "Un dia que no m'aguantava, buscava un vàter i no n'hi havia, no n'hi havia. I on em va anar bé... venien uns nois... que es van adonar del problema que tenia i es van apartar."

Fa anys que va explicar a la metgessa de família que tenia aquest problema, però no li van donar gaires esperances de millora. Ara, per fi, sí que l'han derivat on calia.

Detecció de casos

Aquest és, justament, l'objectiu d'un estudi que estan fent, conjuntament, l'Hospital de Mataró i l'Institut Català de la Salut.

S'estan posant en contacte amb tres segments de dones: les que han parit recentment, les postmenopàusiques, i, en últim terme, les ancianes.

Es vol avaluar la prevalença i els factors que hi ha associats i, sobretot, que les pacients puguin ser detectades i derivades de forma eficient.

Justament aquesta setmana, des de l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària, s'ha demanat que es pregunti als pacients que visiten els CAPS sobre si pateixen o no incontinència, igual que se'ls interpel·la sobre si són fumadors o no.

Asseguren que la incontinència és la tercera afectació que més minva la vida de la persona que la té, més que la malaltia cardíaca, la diabetis o l'artritis reumatoide.