
Barcelona
Indemnització de 250.000 euros per la mort del professor apunyalat en un institut
En una sentència que admet recurs, el TSJC condemna la Generalitat i remarca que hi va haver errors de seguretat a l'Institut Joan Fuster de Barcelona
Irene Vaqué
25/02/2019 - 18.38 Actualitzat 27/02/2019 - 02.19
La justícia dona la raó, per ara, als familiars del professor lleidatà Abel Martínez, mort per un alumne armat amb una ballesta i un matxet a l'Institut Joan Fuster de Barcelona, l'any 2015.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obliga la Generalitat a indemnitzar els pares i el germà del difunt. La sentència encara admet recurs.
Com va passar l'agressió
Els fets van passar el 20 d'abril del 2015. A les 9.17 del matí, un estudiant del centre, de 13 anys -feia segon d'ESO-, va entrar a la classe de castellà i quan la professora li va retreure que arribés més d'una hora i quart tard es va treure una ballesta de la motxilla i va disparar una fletxa a la mestra.
Tot seguit va treure's de la bossa un ganivet gran, tipus matxet, i la va apunyalar.
Mentre la dona fugia, va agredir una estudiant, filla d'una professora, fent-li un tall al genoll. Va recarregar la ballesta i va anar cap a l'aula del costat, on tot just veure el professor, Abel Martínez, li va clavar el matxet al pit. Això li va provocar la mort de forma gairebé immediata.
Acte d'homenatge al professor Abel Martínez, l'abril del 2017 a Lleida (ACN)
Una indemnització inferior a la que demanava la família
Els familiars directes del professor van reclamar en total 1 milió d'euros d'indemnització. El Consorci d'Educació de Barcelona i l'asseguradora, però, ho van rebutjar, al·legant que el dany era "imprevisible i inevitable".
El TSJC ha dictaminat, en canvi, que l'administració ha de respondre pels fets amb 250.000 euros en total -100.000 per cada progenitor i 50.000 per al germà-. Ho explica per diversos motius.
"No es van complir els estàndards de seguretat"
En concret, que "no es van complir els estàndards de seguretat a què té dret la comunitat educativa". La sentència recorda que a l'institut on van passar els fets s'havien fixat unes normes de convivència per evitar que algú passegés pel centre sense control. I que establien que no es deixaria entrar a l'institut els alumnes que hi arribessin més de deu minuts tard.
També diu que el centre comptava amb una consergeria que vigilava les instal·lacions i que "era d'esperar" que, un cop començades les classes, es tanquessin les portes i es vigilés que no hi entrava ningú de forma indeguda.
A més, fa esment del fet que, malgrat que era "poc esperable" que el jove, que tenia "problemes de sociabilitat", cometés un acte "de tanta gravetat", l'administració ha d'assumir "la major part de la responsabilitat" dels fets.
Els jutges recullen també que el difunt, que tenia 35 anys i feia només una setmana que havia començat a treballar a l'institut, vivia amb els seus pares. I remarca que només ingressen la pensió del pare, de manera que l'ajuda econòmica del fill els podia ajudar en les despeses diàries i derivades dels problemes de salut que tenen.
Avui és notícia
20 municipis rebran 233 milions de la llei de barris: quins són i a què destinaran els diners
Relators de l'ONU denuncien el "tracte cruel i degradant" del desallotjament del B9 de Badalona
L'Ajuntament de Badalona fa fora les desenes de persones acampades davant el B9
Ordeig diu que els experts europeus no veuen per ara indicis que la pesta porcina sortís de l'IRTA-CReSA
Activada l'alerta Inuncat pel risc de pluges abundants al litoral i prelitoral de Barcelona i Girona