Investigadors de Harvard troben la recepta de la felicitat després de 83 anys d'estudi

Viure bé i molt de temps. És la vella aspiració de les persones, sotmesa a investigació científica des de fa vuit dècades per la Universitat Harvard. N'és autoritat mundial sobre la matèria el psiquiatre Robert Waldinger. Compagina la recerca sobre què ens fa feliços amb la pràctica de la meditació zen, i ha dirigit l'estudi científic més important sobre la felicitat humana fet fins ara.

Després de 83 anys d'estudi, el prestigiós investigador revela al "Catalunya migdia" la recepta de la felicitat: segons Waldinger, cuidar el cos és important, però tenir bons amics, encara més.

"Tenir bons amics ens manté més feliços, endarrereix les malalties de l'envelliment, si n'hi ha, i vivim més temps."

La xifra ideal d'amics depèn del caràcter de la persona:

"Per a persones tímides, un o dos amics és ja únicament el que necessites, i tenir-ne més és excessiu. Per contra, a les persones extravertides els cal més gent al voltant."

83 anys seguint la vida de 724 adults

L'estudi ha permès seguir les variables que més incideixen en la salut i el benestar de 724 persones, i ha arribat a conclusions com que envoltar-nos de gent agradable també és altament beneficiós per a les persones.

"Aquella persona a qui saludem cada dia al supermercat que ens despatxa, encara que no la coneguem gaire però hi intercanviem unes paraules, això també ens ajuda."

Compte amb les amistats tòxiques

No obstant això, cal parar atenció i saber reconèixer les amistats tòxiques, ja que poden tenir efectes molt perniciosos:

"Les relacions dolentes deterioren la nostra salut. L'important és l'estrès que ens causi. L'estrès és el que fa malbé la nostra salut."

La clau no és només tenir amics de llarga durada, sinó també fer-ne de nous:

"Tenir amistats al llarg de temps és signe de bones habilitats socials, però tenir facilitat per fer nous amics és tan important com l'habilitat de conservar els antics."

 

La riquesa no dona la felicitat

Contràriament a la creença popular, el nivell de riquesa no influeix en la felicitat una vegada s'han pogut cobrir les necessitats bàsiques. Situacions com la soledat o les relacions de parella que creen infelicitat continuada en el temps poden ser molt nocives per la salut. En el cas de la soledat, per exemple, s'ha estudiat que les persones que la pateixen poden arribar a desenvolupar patologies com la demència més aviat. En canvi, les persones que mantenen vincles estrets i saludables, amb amics o parelles, tenen una protecció més gran davant la pèrdua de memòria i les malalties cròniques i mentals.