Irene Montero es postula com a candidata de Podem i repta Sumar amb unes primàries obertes
Redacció
Irene Montero ha anunciat aquest dissabte que es postula per ser la cap de llista de Podem a les eleccions generals que s'haurien de convocar per a l'any vinent a l'estat espanyol.
Durant un acte del partit a Madrid sota el lema "Pau, casa i feina", Montero ha formalitzat aquesta decisió, però ha demanat ser escollida en el marc d'unes primàries "obertes a tothom".
Unes primàries en les quals tot l'equip pugui ser escollit, no només per la gent de Podem, sinó per qualsevol persona que hi vulgui participar, i a les quals es pugui presentar qualsevol persona que vulgui.
Es refereix d'aquesta manera a la proposta de buscar un únic candidat per als partits que se situen a l'esquerra del PSOE.
Montero ha reconegut que Podem té una "tasca difícil" a les pròximes eleccions, però ha defensat que cal fer servir la política perquè la gent "visqui bé" i tingui el que necessita per viure.
Algunes de les apostes que defensa l'eurodiputada i exministra d'Igualtat són l'impuls de la jornada laboral de 30 hores i la pujada del salari mínim a 1.800 euros.
Els partits a qui apel·laria, com els que formen part del govern a través de Sumar, encara no han fet públic els seus candidats.
Tampoc han anunciat candidat altres possibles socis dels morats, com Compromís, Chunta o Més per Mallorca –que ara formen part del grup parlamentari de Sumar– que actualment estan més centrats en les eleccions autonòmiques i locals que se celebraran el maig de l'any que ve.
Sumar i Esquerra Unida, oberts a un ampli front d'esquerres
Tant Sumar com Esquerra Unida s'han mostrat disposats a crear un front ampli d'esquerres, però amb matisos.
Des del moviment Sumar han rebut amb prudència la proposta d'Irene Montero de liderar un ampli front d'esquerres i el compromís de sotmetre la seva candidatura a unes primàries obertes a gent que no milita a Podem. I han assegurat que fa mesos que treballen per construir "un espai comú el més ample possible" entre els partits d'esquerra de cara a les pròximes generals, però que cal anar "pas a pas".
La portaveu parlamentària de Sumar, Verònica Martínez Barbero, ha dit que la clau és que el partit aporti la seva capacitat "d'engrandir, mobilitzar i ser reconeixibles" en un espai "estable i fort de l'esquerra". I que aviat, en qüestió de setmanes, anunciaran "coses importants" en les quals fa temps que treballen.
Esquerra Unida, els Comuns, Més Madrid i el Moviment Sumar van marcar l'inici del curs polític després de l'estiu, entre el setembre i l'octubre, com el moment per resoldre les dues grans qüestions que arrosseguen des que al febrer van confirmar la seva intenció de revalidar l'aliança electoral: amb quin nom o marca es presentaran i qui en serà el referent, és a dir, qui liderarà la llista.
Pel que fa a Esquerra Unida, el coordinador del partit, Antonio Maíllo, no veu cap novetat en l'anunci fet per Irene Montero i insisteix que la seva formació no posarà traves a un "bloc històric ampli" de les esquerres que els doni més rendibilitat electoral. Creu que cal afrontar les pròximes eleccions generals amb "responsabilitat", i que això implica crear "una gran coalició" entre les organitzacions polítiques que comparteixen "uns mínims" per a un projecte de país.
De moment, ja han reeditat la seva aliança amb Sumar, Comuns i Més Madrid, encara que no tinguin ni marca ni cartell electoral. Quan li han preguntat si el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, podria ser-ne el candidat, s'ha limitat a dir que les diferents formacions han de valorar "de manera col·lectiva els passos a seguir".
Maíllo ha afegit que intenten que "una altra organització s'incorpori" al moviment i que no és tan important qui encapçala la candidatura com el fet de crear un projecte polític amb el qual la gent se senti identificada.
Rufián també es va postular per liderar un front d'esquerres
Fa uns mesos, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, també es va mostrar disposat a encapçalar una candidatura que aglutini les esquerres al Congrés. Una proposta que picava l'ullet a grups com Sumar, Podem, Esquerra Unida, Compromís, Bildu –que ja se'n va desmarcar– o els Comuns, que demanen que s'aclareixi en què es concreta.
Fins ara, la direcció d'ERC s'ha mostrat contrària a la idea de Rufián d'unir l'esquerra espanyola i les esquerres sobiranistes en una sola candidatura.