Islàndia, els Països Baixos, Irlanda i Eslovènia no participaran a Eurovisió si hi va Israel

Les mostres de solidaritat amb el poble palestí han arribat fins a Eurovisió. La 70a edició del festival, que se celebrarà el maig del 2026 a Viena, està envoltada de polèmica per l'anunci de quatre països que no hi participaran si s'accepta que Israel hi estigui representat. Es tracta d'Islàndia, els Països Baixos, Irlanda i Eslovènia. 

El ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun, s'ha alineat amb aquesta iniciativa i aquest diumenge a la tarda ha demanat que Espanya "s'afegeixi a aquest grup de països". 

Segons Urtasun "totes les mesures de pressió" perquè Israel no participi a Eurovisió han d'estar "damunt la taula", inclosa "l'amenaça directa i clara" de no participar-hi si no es veta l'estat hebreu. 

El ministre de Cultura també ha donat suport a les protestes contra el que ha qualificat de "probablement el genocidi més greu que s'ha produït al món al segle XXI" i que s'han fet durant la Vuelta ciclista a Espanya. 

"La societat espanyola no vol que els esdeveniments esportius i culturals serveixin per blanquejar el genocidi que s'està cometent." 

La decisió final sobre la participació espanyola a Eurovisió, però, correspon a Televisió Espanyola (RTVE). Un pronunciament de pes tenint en compte que Espanya és un dels anomenats "Cinc Grans d'Eurovisió", juntament amb França, el Regne Unit, Alemanya i Itàlia. 

Les emissores d'aquests cinc països són les que contribueixen més al finançament del certamen i, per això, els seus representants tenen assegurat un lloc a la final sense necessitat de classificar-se prèviament. 

La Unió Europea de Radiodifusió, organitzadora del festival, per la seva banda, s'ha pronunciat dient que cada membre pot decidir lliurement sobre la seva participació en el certamen i que tenen fins a mitjans de desembre per comunicar si hi assistiran o no. 

Un festival cada cop més condicionat per la geopolítica

Els darrers anys les qüestions geopolítiques han tenyit de polèmica el festival. El conflicte entre Israel i Palestina ha marcat especialment les edicions del 2024 i del 2025 del certamen. 

En l'última edició, celebrada el maig d'aquest any a Suïssa, les mostres de rebuig a l'ofensiva israeliana a Gaza van fer-se un lloc a l'agenda, tant amb protestes al carrer com en el desenvolupament del mateix festival.

Els comentaristes de RTVE van demanar "pau i justícia per Palestina" al principi de la retransmissió de la final, fet que va derivar en tensions amb la Unió Europea de Radiodifusió. També hi va haver crits i xiulets per part del públic durant l'actuació de la cantant israeliana. 

Però la polèmica més gran va arribar amb els resultats del televot, que van catapultar Israel fins al segon lloc de la classificació. Les acusacions de frau en les votacions van transcendir a la política, i, ja aleshores, el president espanyol, Pedro Sánchez, va demanar que s'apartés l'estat hebreu del festival. 

Aquesta mateixa mesura ja es va prendre l'any 2022, quan la UER va cedir a les pressions de diversos països i va decidir expulsar Rússia del festival per la invasió d'Ucraïna. Aquell any, el grup ucraïnès Kalush Orchestra va guanyar el certamen.