Israel assegura que ha matat en un atac Ali Larijani, cap de seguretat iranià i home fort del règim
El ministre de Defensa d'Israel, Israel Katz, ha assegurat que el cap de seguretat iranià, Ali Larijani, ha mort en un atac israelià. Segons fonts de l'exèrcit israelià, en la mateixa operació també hauria mort Gholamreza Soleimani, cap dels Basij, els cossos paramilitars del règim iranià.
Les mateixes fonts indiquen que Larijani, era un dels objectius de l'atac, ja que Israel, segons ha dit, el considera el dirigent efectiu del règim, sobretot després dels dubtes sobre l'estat de salut del líder suprem Mojtaba Khamenei.
Tanmateix, no hi ha confirmació independent de la mort de Larijani ni de si ha resultat ferit. De moment, les autoritats iranianes tampoc s'han pronunciat sobre aquests fets.
Alhora, Israel ha anunciat una nova "onada d'atacs a gran escala" a tot Teheran. Així, la guerra a l'Orient Mitjà entra en la tercera setmana de conflicte amb la negativa al president Donald Trump per part de la Unió Europea per desbloquejar l'estret d'Ormuz i amb una nova cadena d'atacs creuats a la regió. L'Iran ataca l'ambaixada dels Estats Units a Bagdad mentre Israel bombardeja Teheran i Beirut.
Quin lloc ocupava Larijani al poder iranià
Larijani era considerat un dels homes forts del sistema polític iranià, només per darrere de figures pròximes al líder suprem, Ali Khamenei. L'última aparició pública va ser divendres passat en una mobilització a Teheran contra la guerra.
Nascut el 1958 a Najaf (Iraq), Larijani, de 67 anys, acumulava dècades de trajectòria política: va ser ministre de Cultura, director de la radiotelevisió estatal, negociador nuclear i president del Parlament entre 2008 i 2020. Actualment, ocupava la secretaria del Consell Suprem de Seguretat Nacional.
El febrer del 2026, Khamenei l'havia designat com un dels responsables de gestionar el país en cas de la seva mort. També havia estat sancionat pels Estats Units per la repressió de protestes, de les que se'l considera responsable.
L'Iran ataca l'ambaixada dels EUA a Bagdad
En aquest context, l'Iraq ha estat escenari aquesta matinada de l'assalt més intens dels últims dies contra la seu de l'ambaixada dels Estats Units a Bagdad, amb l'impacte de drons en un context d'activitat creixent de milícies alineades amb l'Iran. Com a resposta, Washington ha recomanat als seus ciutadans que abandonin el país immediatament.
Paral·lelament, l'Iran manté també la pressió sobre infraestructures estratègiques dels països veïns.
El tercer en quatre dies, al port de Fujayra, als Emirats Àrabs, un dels principals centres logístics de petroli del món, ha obligat aquest dimarts a aturar part de les operacions per un incendi a la terminal d'exportació.
La importància de Fujayra és que està situat al Golf d'Oman, a l'altre costat de l'estret d'Ormuz, cosa que la converteix en un dels pocs ports des d'on pot sortir el petroli de la regió del Golf sense passar per la zona bloquejada.
Les autoritats dels Emirats Àrabs Units han informat de la mort d'un ciutadà pakistanès, per l'impacte de restes d'un míssil interceptat. L'home treballava en l'extinció d'un incendi també causat per un atac amb drons al jaciment de gas Shah a la zona de Bani Yas, a Abu Dhabi.
L'incendi en un dipòsit de combustible prop de l'aeroport de Dubai, també ha comportat el tancament temporal de les instal·lacions Les autoritats han arribat a tancar l'espai aeri com a mesura preventiva.
Israel apunta al Líban
Sobre el terreny, Israel ha anunciat una nova onada d'atacs aeris contra infraestructures a l'Iran i posicions de Hezbollah al Líban, després de detectar el llançament de míssils contra el seu territori.
L'exèrcit israelià assegura que els seus sistemes de defensa estan operatius, però no ha detallat l'abast complet de l'ofensiva.
Al Líban, els bombardejos israelians han impactat diverses localitats del sud i barris de Beirut.
Segons fonts oficials libaneses, el balanç de les dues últimes setmanes supera els 800 morts i els 2.000 ferits, mentre que els desplaçats ja superen el milió de persones.
Israel adverteix que l'ofensiva podria allargar-se setmanes i condiciona el retorn dels civils evacuats a la seguretat a la frontera.
A Teheran, un atac israelià contra un edifici residencial ha causat víctimes civils.
L'embús de Trump a Ormuz
El president dels Estats Units, Donald Trump, pressiona aliats europeus i asiàtics perquè participin en una coalició militar per reobrir l'estret d'Ormuz, clau per al comerç mundial de petroli i gas natural liquat, mentre assegura que no els necessita.
En un acte a la Casa Blanca aquest dilluns, ha presentat aquesta pressió com una prova de lleialtat, però la majoria de països, incloent-hi la UE i l'OTAN, han rebutjat implicar-se en una operació amb conseqüències incertes.
Malgrat les negatives, Trump afirma que alguns països estan disposats a ajudar, sense concretar quins, i promet que l'operació serà limitada.
El bloqueig d'Ormuz s'ha convertit en el principal problema estratègic. Els Estats Units han atacat posicions a l'illa de Kharq, a l'entrada de l'estret, mentre el conflicte ja impacta en l'economia global, amb el preu del petroli per sobre dels 100 dòlars i una pujada notable de la gasolina als EUA.
Trump ha intensificat les pressions, advertint que recordarà quins aliats no col·laborin i insinuant conseqüències per al futur de l'OTAN. Diversos països, com Alemanya, Itàlia, el Japó o el Regne Unit, insisteixen que no és la seva guerra. Trump demana ara ajuda a uns estats amb els quals no va comptar a l'inici de la guerra i als quals no va avisar que atacaria l'Iran.
També ha reclamat implicació a la Xina, gran dependent del petroli del Golf. Així, el conflicte afecta la diplomàcia internacional, amb el possible ajornament d'una cimera amb el president xinès Xi Jinping. Tot plegat reflecteix una estratègia marcada per contradiccions, pressió als aliats i un escenari bèl·lic i econòmic cada cop més incert.