Israel obre el procés per registrar terres a la Cisjordània ocupada i posar-les a nom de l'Estat
Redacció/Agències
El govern israelià ha aprovat aquest diumenge reobrir el procés de registre de terres a la Cisjordània ocupada. Un tràmit que no es podia fer des del 1967 i que permetrà a l'estat d'Israel apropiar-se dels terrenys "de forma vinculant i definitiva", segons un comunicat emès pel Ministeri de Justícia.
L'objectiu de la mesura és "registrar extenses àrees" de Cisjordània a nom de l'estat d'Israel, que en serà el propietari. El govern es compromet a dotar les autoritats del pressupost i els equips per colonitzar el territori i "enfortir-ne el control", ha dit el ministre de Justícia, l'ultradretà Bezalel Smotrich.
La iniciativa és una proposta conjunta dels ministeris de Justícia, Defensa i Finances. A l'octubre, l'extrema dreta ja va avisar Netanyahu que presentaria una llei per annexionar-se Cisjordània.
Afecta la majoria del territori
El procés s'aplicarà a l'anomenada Àrea C de Cisjordània, una zona sota domini administratiu i militar israelià que abasta el 60% de l'enclavament.
La divisió per zones, establerta als Acords d'Oslo, estipula una àrea A sota control administratiu i militar palestí que afecta el 18% del territori; i una Àrea B d'administració palestina i control de seguretat israelià (del 22% restant).
Parla obertament "d'apropiació de terres"
"Continuem amb la revolució dels assentaments i l'apropiació de terres a tot el país. Per primer cop des de la guerra dels Sis Dies, estem restaurant l'ordre i la governança en la gestió de les terres de Judea i Samaria" --que és com Israel anomena Cisjordània--, ha dit el ministre de Finances, el colon Bezalel Smotrich, en un comunicat.
Aquest procés també els permetrà controlar les explotacions agrícoles.
El ministre de Defensa, Israel Katz, ha afegit que aquest moviment permetrà "assegurar control, l'aplicació i la total llibertat d'acció de l'estat d'Israel al territori". I que "permetrà a l'exèrcit i l'estament de defensa actuar amb determinació" en aquestes àrees per "salvaguardar els interessos nacionals" d'Israel.
A Cisjordània, l'asfíxia econòmica fa que cada cop més palestins saltin el mur que els separa d'Israel per poder treballar, com mostra aquest reportatge del "Telenotícies vespre":
L'ANP denuncia una annexió "de facto"
El president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, ha denunciat que aquesta decisió implica l'annexió "de facto" del territori palestí ocupat a gran part de Cisjordània.
"És una amenaça a la seguretat i l'estabilitat, i una perillosa escalada i flagrant violació del dret internacional i les resolucions de legitimitat internacional", ha dit, en un comunicat.
L'ANP diu que "aquestes mesures unilaterals no donaran cap legitimitat" a l'ocupació de terres palestines i que "no canviaran el fet jurídic i històric que Cisjordània, inclosa Jerusalem Est i la Franja de Gaza, és territori palestí ocupat segons el dret internacional".
Què implica la regularització
Aquesta regularització és un procés pel qual es determina la titularitat d'un terreny i s'inscriu a nom dels propietaris legítims al registre de la propietat de manera definitiva i vinculant, segons ha explicat l'ONG israeliana Yash Din.
Un cop acabi aquest procés, alerten, "és difícilment reversible". Són actes propis "d'una sobirania permanent, ja que creen drets absoluts de perpetuïtat", afegeixen.
L'ONG Peace Now també avisa que per als palestins pot suposar una pèrdua massiva de les seves terres a l'Àrea C, a més d'un procés d'annexió i aplicació de la sobirania israeliana en els territoris ocupats. A més, si aquestes terres passen a nom de l'estat d'Israel o de ciutadans israelians comportarà "complicacions legals i costos immensos quan arribi un hipotètic acord de dos estats".
Quan Israel va ocupar Cisjordània, el 1967, el fiscal general va emetre una ordre per suspendre tots els processos de titularitat en aquest territori palestí perquè contravenien el dret internacional, en ser Israel una potència ocupant.