Itàlia bloqueja l'acord migratori de la UE

"Com que un estat membre ha reservat la seva posició sobre el conjunt de conclusions, no s'han acordat conclusions, per ara."

És l'explicació que ha donat aquest dijous al vespre, en un comunicat, el portaveu del president del Consell Europeu, Donald Tusk, sobre la cimera de la UE que es fa a Brussel·les.

El comunicat acaba explicant que, "per aquest motiu, la roda de premsa dels representants institucionals de la UE ha estat cancel·lada i es farà demà després de la fi de la cimera".

Fonts de la UE ja han aclarit que el país discrepant és Itàlia.

 

No és cap sorpresa, perquè el primer ministre italià, Giuseppe Conte, havia amenaçat, a les portes del Consell Europeu, de vetar la resolució conjunta dels 28 estats membres: "És una possibilitat que no vull considerar, però, si arribem a aquest punt, per part meva no arribarem a conclusions comunes".

Aquesta és la primera cimera europea de Conte, que fa tot just tres setmanes que presideix el nou govern italià, euroescèptic, integrat pel Moviment 5 Estrelles, antisistema, i la Lliga Nord, d'extrema dreta.

Què demana Itàlia?

Conte demana que els altres estats membres comparteixin els costos i la càrrega de gestionar els immigrants que són rescatats al Mediterrani. Això suposa modificar el Reglament de Dublín, encallat des de fa dos anys. I també que s'augmentin "significativament" els fons destinats als països d'Àfrica. I ha volgut deixat clar que vol fets, no paraules:

"Al llarg d'aquests anys i en les reunions amb els líders d'altres estats membres, he vist moltes expressions de solidaritat. Avui és un dia important. Esperem que aquestes paraules es tradueixin en accions. Itàlia ja no necessita paraules o declaracions, necessitem fets concrets. Aquesta és l'ocasió justa."

Conte ha reiterat que Itàlia acudeix al Consell Europeu amb "una proposta que considerem absolutament raonable, perquè és plenament conforme amb els principis sobre els quals va ser fundada la Unió Europea".

Quan li han preguntat si aquest possible veto italià el preocupava, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker,

ha respost que "no estic preocupat pel veto, estic preocupat per la situació a la costa d'Itàlia. Per això hem de mostrar solidaritat."

 

Abans que Conte i que Juncker havia arribat la cancellera alemanya, Angela Merkel, que ha estat d'acord que "els països que estan rebent molts refugiats necessiten suport", però ha afegit que "els refugiats i migrants no poden triar en quin país demanen asil".

Merkel també ha declarat que aquesta pot ser una cimera decisiva per al futur de la Unió Europea:

"Europa té molts desafiaments, però aquest relacionat amb la qüestió migratòria podria decidir el destí de la Unió Europea."

La cancellera alemanya també ha fet la següent reflexió sobre la proposta de construir centres d'internament fora de les fronteres de la UE, les "plataformes de desembarcament fora d'Europa":

"Podem parlar de fer arribar vaixells de migrants a altres països, però hem de parlar amb aquests països. No podem fer això sense tenir-los en compte. Hem de fer això junts i amb l'ACNUR (l'Agència de l'ONU per als refugiats) i l'IOM (l'Organització Internacional per a les Migracions)."

La reforma del règim d'asil europeu, -establert en el Reglament de Dublín- era l'objectiu inicial d'aquest Consell Europeu, però les fortes discrepàncies havien fet abandonar aquest propòsit.

L'actual redactat del Reglament de Dublín atorga als països de primera arribada a la UE la responsabilitat sobre les demandes d'asil.

 

Per salvar aquesta situació de bloqueig, la Comissió Europea ha proposat derogar aquest principi coincidint amb períodes de crisi, amb un repartiment dels demandants d'asil des dels llocs d'arribada.

Diversos estats membres de l'Est, però, com Hongria i Polònia, s'oposen a aquesta mesura. I tenen el suport d'Àustria, que al juliol assumirà la presidència de torn de la Unió.

A banda de la gestió de la immigració, els 28 tenen damunt la taula altres qüestions com el Brexit, la reforma de l'eurozona i els pròxims pressupostos a llarg termini. També han de parlar de seguretat, del comerç transatlàntic i les relacions amb el president dels EUA, Donald Trump, i de les sancions econòmiques a Rússia, entre altres.

 

L'únic moment de distensió visible s'ha viscut quan el primer ministre belga, Charles Michel, ha regalat a la primera ministra britànica, Theresa May, la samarreta de la selecció belga. Tots dos països s'enfronten avui en el Mundial de futbol, que es disputa a Rússia.