Anem al Puigmal pel coll de les Barraques, al Ripollès

Tornem al Pirineu per enfilar-nos fins al Puigmal des del coll de les Barraques, a tocar de Planoles, al Ripollès. 

Per fer-ho, ens hi ajuden la veïna de Ribes de Freser Ruth Bober i l'excursionista Joan Vilaplana, que defineix aquesta sortida com "un clàssic de l'excursionisme català per la via menys directa, i potser la menys coneguda i concorreguda. Tot i que sempre s'hi troba gent". 

Dades bàsiques i itinerari

Segons Vilaplana, "la ruta ens demanarà més despesa física, no per la distància, sinó pel desnivell: 1.160 metres de pujada i de baixada repartits en 9 quilòmetres i mig per anar i els mateixos per tornar. 

En total, uns 19 quilòmetres que ens ocuparan entre 6 i 8 hores, segons el ritme que portem.

Per cert, si hi ha ganes de fer variants, un cop dalt del Puigmal podeu baixar fins a Fontalba o Núria i tornar al collet de les Barraques per l'anomenat "camí dels Ventolanesos". Ara bé, si ho feu per Núria trigareu més estona i potser és recomanable fer-hi nit.

Reclams

1. El collet de les Barraques

Deixarem el cotxe poc abans d'arribar al collet, en una esplanada per sobre del refugi Corral Blanc, i en 5 minuts a peu ja hi serem, preparats per començar l'ascens:

És fantàstic perquè ens hem plantat en cotxe per pista asfaltada a 1.910 metres, que ja és molt amunt. Per tant, tenim ambient alpí des del minut zero. 

A l'oest, obtenim vistes espectaculars de la serra de Montgrony, i només de sortir del bosc, cap al nord-est, ja ens espera el Puigmal.

2. El puig de Dòrria

El primer cim de l'excursió el trepitjarem després d'unes 2 o 3 hores i uns 600 metres de desnivell, resseguint una tanca de bestiar que s'enfila per pendents herbosos carregats de turonets.

El Puigmal ens queda a la dreta, al nord d'un coll molt clar: el pas dels Lladres o coll de Queralbs, a la carena que limita amb l'Alta Cerdanya. A l'esquerra del coll ens saluda el cim del puig de Dòrria enmig d'un ample pedregar.

No tindrem gaire sensació de cim. Seria un 'cim de vaques', que en diuen, de tan fàcil que és. En tot cas, no ens entretinguem: foto de cim, ganyips, aigua i continuem endavant.

3. La tossa del Pas dels Lladres

Fetes les fotos, agafem la carena cap al Puigmal. Hem de tornar al coll i seguir el camí que ressegueix la carena en sentit contrari al puig de Dòrria.

En comptes de caminar per la pista podem tirar pel dret, per una pujada exigent que en mitja hora ens deixarà a la tossa del Pas dels Lladres, a 2.660 metres.  

Dalt del cim ens trobarem les restes d'un remuntador mecànic. Es tracta d'un dels antics remuntadors de l'estació d'esquí d'Er-Puigmal.

4. El Puigmal

Arriba el plat fort que afrontarem pel vessant nord-oest. El desnivell és sever, però el camí està ben marcat: "Haurem d'estar forts de càrdio, però si el dia no és dolent i coneixem l'alta muntanya, no tindrem cap problema per fer cim: 2.910 metres d'altitud". 

El Puigmal és el tercer pic més alt del Pirineu Oriental després del Carlit i el Puigpedrós. El geògraf Guifré Lloses i en Joan Vilaplana coincideixen que el seu cim és un "hub de comunicacions": 

Un cop a dalt, a la famosa creu, confluirem amb els senderistes que arriben de Núria, els que pugen de Fontalba, entre Núria i el collet de les Barraques, i els que venen de la Catalunya del Nord. 

Assolit l'objectiu, "toca repòs, foto de cim, repetir l'operació 'ganyips i aigua' i cap a baix, que encara queden unes 3 horetes de baixada", sentencia Vilaplana.

Podeu trobar més ressenyes d'excursions i descobrir-ne els àudios a la pàgina de 3Cat del "No cal anar a Suïssa".

l, com sempre, ens podeu fer arribar comentaris, propostes i queixes al correu del programa de Catalunya Ràdio: suissa@3cat.cat.