No cal anar a Suïssa

Excursió d'aigua i sol pel congost del Mu, al riu Segre

Caminarem arran d'aigua per un entorn únic i alguns passos penjats

L'entorn del riu Segre està farcit de racons únics, de la Cerdanya al Segrià, i això inclou un dels trams més bonics que ofereix el seu recorregut: el congost del Mu. 

Caminarem per un estret feréstec que redescobrim amb aquesta excursió d'aigua entre Alòs de Balaguer i Camarasa, a la comarca de la Noguera, just en el punt en què el Segre rep les aigües de la Noguera Pallaresa.

Hi anem amb l'excursionista Joan Vilaplana, ben aconsellats per la Rosa Torrades, veïna de Vallfogona de Balaguer que es coneix la ruta com pocs. 

Per cert, d'on vé el nom de "Mu"? 

El geògraf Guifré Lloses ens treu de dubtes: "Segurament la resposta la podrem trobar a l'indret mateix, ja que una de les puntes que s'alcen de la serra Carbonera és precisament la punta del Mu i és justament un bon "mur" el que cau des d'allà fins al riu Segre.

Així, doncs, el nom fa la cosa: un topònim ben descriptiu de l'indret on ens trobem, un pas estret del riu entre grans murs que s'alcen per sobre seu.

Tram mitjà de la ruta (Gerard López)

Dades bàsiques i itinerari:

Farem una excursió no circular amb dues opcions: 

La primera: deixar el cotxe a Alòs de Balaguer. Aleshores farem uns set quilòmetres d'anada i set més de tornada, catorze en total. I amb un desnivell molt assumible, d'uns 150 metres. 

La segona opció es fer els primers tres quilòmetres de pista en cotxe i aparcar a l'inici del congost, on hi ha un petit espai disponible, o bé aparcar en algun lateral que trobem al llarg de la pista. Això suposa escurçar la caminada en uns sis quilòmetres entre anar i tornar. 

Vista general del congost, des del tram elevat de la ruta (Gerard López)

De totes maneres, el consell del caminaire Vilaplana és clar i diàfan:

Jo us diria que hi ha molt poc lloc per aparcar, la pista és estreta, i si us trobeu un cotxe de cara pot ser complicat. A partir d'aquí que cadascú decideixi.

Podeu trobar informació de l'itinerari al Track de Wikiloc vinculat a l'equip del programa "No cal anar a Suïssa":

La major part del trajecte el fem per la riba dreta, de manera que de baixada tenim el riu a la nostra esquerra. Això sí: cal anar preparats: "caminarem pel cantó més assolellat del congost, i si hi anem a ple pic del dia, ni l'ombra dels cingles de la serra Carbonera ens ajudaran.

La massa vegetal és abundant, però en tractar-se d'un rocallós amb grans pendents, ha donat peu a boscos de poca densitat i alçada. Hi abunden espècies mediterrànies arbustives i uns pocs arbres esclarissats com alzines i vegetació de ribera.

Reclams

1. L'aproximació al congost a tocar de l'aigua

Si escollim la ruta llarga, començant la caminada des d'Alòs, gaudirem d'un primer tram de "ruta deliciosa" d'uns tres quilòmetres. En alguns moments serem arran del Segre, en d'altres una mica més allunyats, però mai gaire separats.

Quan portem un quilòmetre ens trobarem la font de l'Espadella, on trobarem taules i cadires per si volem fer una paradeta. 

Seguint el camí ens anirem acostant al Congost i ben aviat ja veurem davant nostre el pas estret que hi dona accés:

Les primeres parets del congost, des del camí d'aproximació (Gerard López)

2. El camí del Congost

Només començar et trobes un cartell de la Generalitat i de l'Ajuntament d'Alòs d'aquells que et posen en alerta. Hi diu: "Perill, risc de Caiguda, aneu amb compte".

De fet, en alguns punts amb pendent tenim la caiguda fins al riu al costat mateix, però si mires bé on poses els peus, cap problema. I per acabar-ho d'arrodonir, et trobes passarel·les i ponts que fan la ruta més entretinguda. 

Poc abans d'arribar al final del congost arriba la traca final: el pont penjant que travessa el riu:

Palanca sobre el Segre (Gerard López)

Quan ja som a l'altra riba, ens espera una espectacular passarel·la metàl·lica, clavada a la paret de pedra, que passa per sobre el riu a certa altura. És d'aquelles que veus el buit sota els peus.

La passarel·la ens deixa al punt de retorn de l'excursió, al costat d'una resclosa i sota de la presa de Camarasa de la Noguera Pallaresa. Aquí és on el Segre recull les aigües d'aquest altre gran riu pirinenc.

Resclosa al final del Mu, al Segre (Gerard López)

3. Les panoràmiques a mitja altura

En algun dels trams avancem una mica enlairats, amb el Segre encaixonat entre els cingles i la vegetació que baixa del cim del Castellàs, just damunt nostre. 

Tot plegat fa que durant tot el camí anem trobant vistes espectaculars del riu amb el seu esplendorós entorn. 

Es tracta un paisatge de pel·lícula i un conjunt bonic per fer bones fotos. Així que aquesta excursió és imprescindible per als amants dels bons paisatges del país.

Panoràmiques a mig camí del congost (CAT de Setmana)

Podeu trobar més ressenyes d'excursions i descobrir-ne els àudios a la pàgina del 3CAT del "No cal anar a Suïssa"

l com sempre, ens podeu fer arribar comentaris, propostes i queixes al correu del programa de Catalunya Ràdiosuissa@3cat.cat.