Itinerari i reclams pel salt de Sallent de la vall d'en Bas, a la Garrotxa

A Catalunya tenim més d'un "salt de sallent", i un dels més espectaculars es troba a la Vall d'en Bas: 80 metres de caiguda lliure que visitem i gaudim a través d'una ruta circular que ens permet admirar la cascada des de dalt, des de baix i des de mitja pujada.

Hi anem ben assessorats per la Raquel Prat, guia i veïna dels Hostalets d'en Bas, i acadèmicament informats pel nostre geògraf Guifré Lloses, que ens aporta uns interessants apunts històrics.

I com sempre, contrastem dades al carrer: què els ve al cap als veïns de Molins de Rei quan senten "Vall d'en Bas"? La resposta la té el nostre enquestador: Xavier Soler.

Dades bàsiques i itinerari

Fem una ruta circular d'uns set quilòmetres i mig, amb un desnivell d'uns 430 metres, que ens pot ocupar entre 3 o 4 hores, sempre en funció del temps que dediquem a fer el badoc. El punt de sortida: l'àrea recreativa dels Pins, al costat del riu Gurn i coneguda com el Pla d'en Xurri.

Reclams

1 - Sant Privat d'en Bas (i tota la vall)

Segons el nostre caminaire oficial, Joan Vilaplana, el nucli de Sant Privat d'en Bas i el seu entorn ja mereixen una visita, sigui abans de la caminada o després. I també el seu entorn. De fet, qualsevol racó de la Vall d'en Bas té el seu interès.

Guifré Lloses recorda, per exemple, que aquest racó de país va ser l'escenari d'una de dues revoltes pageses: la primera, entre 1462 i 1474; la segona, entre 1484 i 1485. I d'aquí, un nom propi:

"El petit poblet del Mallol, dalt d'un petit turó al bell mig de la plana agrícola d'en Bas, conserva encara la casa del Veguer, la presó o casa del Notari i la masia on va néixer el cabdill remença Francesc de Verntallat."

La remença era una taxa que el pagès, subjecte a la servitud de gleva, havia de pagar per aconseguir la llibertat. Si no la pagava --i disposar de la suma era gairebé impossible-- es mantenia subjecte a aquelles terres.

Aquella condició era vitalícia i hereditària, i aquest va ser el nus dels greuges que van propiciar l'aixecament dels pagesos i serfs de la terra."

2 - El camí de les escales

En Joan Vilaplana ho té clar: sovint, el camí per arribar a l'objectiu val tant la pena com el mateix objectiu. És el cas del sender que ens durà fins dalt de tot del salt de Sallent, incloent-hi el camí de les escales:

"Començarem resseguint dos cursos fluvials. Primer, el riu Gurn i després, la riera de Sallent. I un cop creuada la riera, començarem a pujar amunt, amunt. El camí puja dret i en algun moment fins i tot hi ha graons metàl·lics a la roca i cordes.

Pèrò no patiu, no cal anar-hi especialment equipats, són una ajuda per tirar amunt que farà més distret el camí, però cal parar-hi atenció.

A mesura que anem guanyant alçada tindrem millors vistes del salt d'aigua i en podrem anar apreciant la seva espectacularitat."

3 - El salt des de dalt

Un cop som a dalt, buscar el lloc on l'aigua salta paret avall és fàcil. Això sí, cal anar amb cura i vigilar, que la timba és notable. Per tant, molta cura, especialment si la roca és molla.

Però mantingudes les precaucions, gaudirem de les observacions:

"Per tenir bones vistes, amb bona perspectiva, de la cascada, seguirem uns metres més endavant per la riba dreta del riu i el camí dels Matxos, que ens durà al mirador del salt de Sallent.

Només que tingueu una mínima sensibilitat paisatgística us deixarà ben embadalits: gaudireu del salt, però també de tota la vall d'en Bas i més enllà."

Si voleu fer aportacions, queixes, suggeriments o altres propostes, podeu fer-ho al nostre correu: suissa@catradio.cat