Itinerari i reclams pels estanys de Baiau, a la vall Ferrera (Pallars Sobirà)

De les 3 valls secundàries que drenen la Noguera Pallaresa, la vall Ferrera és, clarament, la més excavada i estreta. Així defineix el nostre geògraf, Guifré Lloses, una de les valls més característiques i representatives del Pirineu Occidental, escenari de la ruta que proposem. 

La vall Ferrera inclou el cim més alt de Catalunya: la Pica d'Estats, de 3.143 metres. Però no és aquesta ascensió clàssica de l'excursionisme català la sortida que us proposem. 

De fet, al "No cal anar a Suïssa" us convidem a fer una excursió més tranquil·la: als estanys de Baiau des del Pont de la Molinassa, el mateix punt de partida habitual per pujar al cim més alt del país. I és molt agraïda, el nostre caminaire Joan Vilaplana en dona fe.

Per cert, la pista per pujar a la Molinassa amb el cotxe surt de la població d'Àreu, el darrer nucli de la vall. La Montse Jubany, veïna d'Àreu, ens ha acompanyat en aquest programa. La Montse, que es dedica al món de l'hostaleria, considera que la Vall Ferrera té deures pendents:

És la vall que menys es coneix la gent i que menys repercussió té en el món de la informació

És així? El nostre entrevistador, Xavier Soler, ha preguntat pels carrers de Barcelona: què els ve al cap, als veïns de la capital, quan senten a parlar de "la vall Farrera".

Dades bàsiques i itinerari:

Us proposem una ruta de 6 quilòmetres i mig fins al punt més alt, a 2.517 metres d'alçada. La tornada es fa pel mateix camí i, per tant, farem 13 quilòmetres en total. El desnivell és d'uns 650 metres. Una sortida perfecta per un matí ja que només necessitem unes 4 o 5 hores per fer-la, segons el nostre caminar.

Reclams: 

1. El pla de Boet

Només ens caldrà fer 5 minuts de camí des del cotxe per poder contemplar l'espectacle del Pla de Boet. Es tracta d'una cubeta glacial, una mena de plana d'alta muntanya, situada a 1.880 metres d'altitud. Així ho explica en Joan Vilaplana: 

El Pla de Boet és un prat idíl·lic i la porta d'entrada a la zona amb els pics més alts del Parc Natural de l'Alt Pirineu, com és el nostre Everest particular: la Pica d'Estats. 

2. Els llacs d'alta muntanya.  

A la part alta de la ruta podrem gaudir de 4 llacs en total. Primer ens trobarem els estanys d'Escorbes: l'estany xic i després el gran. Des de la riba d'aquests llacs, no gaire grans, podrem gaudir d'unes vistes espectaculars.  

Destaquen les coloracions rogenques i oxidades de les roques de la zona, tal com explica en Guifré Lloses:  

A la zona de Baiau i a tota la vall Ferrera hi dominen els esquistos, en els que hi podem trobar insercions minerals ferruginoses, normalment vermelloses que aporten color en aquestes zones altes de la vall.

3. El refugi de Baiau 

El punt final de la ruta és el refugi de Baiau, més conegut com a Refugi Josep Maria Montfort. Està situat a 2.517 metres.  

És el típic refugi metàl·lic de la xarxa de refugis de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. té capacitat per a 9 persones. No està guardat i només hi trobaríem l'equipament d'emergència bàsic.  

Pot ser-nos molt útil si el temps empitjora. Això sí, sempre cal seguir la màxima de deixar-lo millor del que l'hem trobat.

4. El circ de Baiau 

L'entorn dels llacs i el refugi de Baiau és espectacular. Es tracta del circ de Baiau, amb cims com el pic de Medacorba, la Roca Entravessada, el pic de Baiau, i el Comapedrosa, fronterer amb Andorra i, de fet, cim més alt del país dels Pirineus amb 2.942 metres.

La tornada la farem pel camí ben marcat per on haurem fet l'ascensió.

Com sempre, si voleu dir-hi la vostra o teniu algun suggeriment, podeu fer-ho escrivint-nos a suissa@catradio.cat.