No cal anar a Suïssa
Pugem a Llaés i el castell de Milany: patrimoni i boscos de mai acabar
La caminada entre el castell de Llaés i el castell de Milany, al Ripollès i tocar d'Osona, és un bany de boscos, balmes, muntanyes i patrimoni aturat en el temps.
Prepirineu i Catalunya Vella en estat pur que descobrim en una ruta circular que surt del peu de l'església de Sant Bartomeu de Llaés, i té el seu punt àlgid a les restes del castell medieval bastit a més altitud de Catalunya: el castell de Milany (1.529 m).
Fem la caminada amb l'excursionista Joan Vilaplana i el consell de la tècnica de turisme de Ripoll, Virtudes Cuadros, que es coneix prou bé aquest racó de país.
El geògraf Guifré Lloses ens fa una primera aproximació acadèmica del terme: "A Llaés hi domina un paisatge de poblament dispers i de grans masos que van ser l'enzim d'un assentament i repoblament de la Catalunya Vella a l'alta edat mitjana"
Estem parlant de poc més que un petit nucli amb església, un castell i un reguitzell de masies espargides per un territori de massa forestal notable.
Dades bàsiques i itinerari:
La ruta escollida puja fent carena per l'ermita de la Cau, amb grans perspectives, i baixa per la vall, per fondalades i balmes. Faigs, pins, alzines, roures, bedolls, boixos... vegetació de tota mena que pobla uns boscos que ens acompanyen en tot moment.
Això, segons els númerosen Joan Vilaplana, es tradueix en el següent:
Farem una ruta circular de poc més de 14 quilòmetres, amb uns 600 metres de desnivell i, per tant, jo calcularia unes 5 o 6 horetes.
Com sol ser habitual, trobareu l'itinerari al Wikiloc vinculat a l'equip del programa:
Reclams
1. El castell de Llaés i el panteó
El castell de Llaés és en realitat l'església de Sant Bartomeu amb tot de construccions adjuntes, dalt d'un penyal.
L'antiga parròquia ens mostra un entorn de boscos i alguns sembrats, amb grans masos dispersos com el mas de la Vila, al peu del castell, o l'hostal de la Serra de Llaés, que es troba a un quilòmetre escàs.
L'església va ser consagrada el segle X, quan a Sant Joan de les Abadesses hi havia, efectivament, monges i abadesses.
Un dels elements que mereixen visita és el panteó dels carlins, un petit mausoleu que s'aixeca rere el castell en honor a uns 70 carrabiners afusellats el 1874.
2. L'ermita de la Cau
Aquesta petita ermita ens apareix a mig camí. La trobem en una obertura del bosc, a l'inici de la carena de la serra de Milany. Hi arribarem al cap de 3 quilòmetres i mig i haver superat un desnivell de 300 metres.
No diries que la Cau és una ermita o un edifici religiós. No seria la típica església romànica, més aviat sembla una cabana de pastors. És una caseta allargada, molt humil.
I de la Cau, ens n'arriba també una dita típica, com ens recorda la Virtudes Cuadros. Tot un prec per demanar i trobar un bon marit:
Fadrina que va a la Cau, torna amb promès; i, als dos anys, ja n'hi pugen tres
3. El castell de Milany i les Balmes
Passada la Cau, agafem el camí que ressegueix la carena i ens porta al castell de Milany. Les vistes en aquesta part de trajecte, sobretot del Bisaura i Nord d'Osona, són úniques, però encara milloren més quan arribem al castell:
Des d'allà tindrem una vista que no s'oblida: Ensija, Pedraforca, Puigmal, Taga, Pirineu, Prepirineu, Bisaura, Bellmunt, el Lluçanès, Ripollès... tot, tot, tot.
Pel que fa al castell, va ser aixecat a finals del segle IX, i passats més de mil anys, no està en el seu millor moment. "Està bastant fotut, però hi ha estances que es reconeixen: un forn, l'antiga església, i la torre de l'homenatge, que és l'últim vestigi que s'aguanta dret" explica en Vilaplana.
La tornada la fem baixant per la vall, farem una ruta de balmes: passem per la balma de Fleus i per la balma del Teixidor. En tots dos casos, avencs de grans dimensions que conserven antics habitatges que aprofitaven el seu aixopluc natural. Van ser habitades fins ben entrat el segle XX.
Podeu trobar més ressenyes d'excursions aquí i tots els àudios a la pàgina del 3CAT del "No cal anar a Suïssa".
l com sempre, ens podeu fer arribar comentaris, propostes i queixes al correu del programa de Catalunya Ràdio: suissa@3cat.cat.