Jaume Sisa obre una nova etapa amb "Bola Voladora" i nou grup, La Verbena Galàctica

Instal·lat de nou a Barcelona i abandonades altres caracteritzacions anteriors, com Ricardo Solfa, El Viajante o Armando Llamado, el nou Sisa es va operar de la vista, va canviar les ulleres de gruixuts vidres i es va reivindicar amb un disc, "Visca la llibertat", que el va tornar a convertir en un referent i amb el qual va triomfar, per fi, al Palau de la Música. Sisa, que manté un litigi amb les seves primeres discogràfiques per recuperar editorialment les seves cançons primerenques, revisita a "Bola voladora" peces com "Qualsevol nit pot sortir el sol", que porta al rock; "El setè cel", que converteix en un reggae; "Marcianets", amb lletra canviada; "T'esperaré el diumenge"; "Boletaires", techno amb el Cor Jove de l'Orfeó Català, o "L'home dibuixat", el seu primer senzill, ara en clau de ska. També recupera "A sota l'alzina", "Voldria fer una cançó", "Tres cavalls" i "La primera comunió", amb la qual la feina arqueològica es basa a expulsar alguns dels seus millors àlbums: "Qualsevol nit pot sortir el sol", "Nit de Sant Joan", "Visca la llibertat", "Galeta galàctica", "Roda la música" i "La catedral". Així mateix, hi ha dues peces inèdites, "Limbo rock", una versió en italià d'un èxit de Chubby Checker, i "Cançó del lladre" i un tema nou, "Parc hotel".