
Barcelona
Jordi Argelaguet, director del CEO: "Molta gent està a l'expectativa pel 25-N. Hi ha un percentatge molt alt d'indecisos" (II)
Jordi Argelaguet és director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) des del febrer del 2011. Va néixer l'any 1965 a Sabadell i és doctor en Ciències Polítiques de la UAB. Just a les portes de la campanya electoral es va publicar l'última enquesta del CEO sobre intenció de vot del 25-N.
17/11/2012 - 11.01 Actualitzat 17/11/2012 - 11.26
Quina és la diferència de vots per aconseguir escons a les circumscripcions?
Depèn de la participació, però a Barcelona calen uns 24.000 vots en canvi a Lleida, uns 9.600. A Girona, uns 14.000 i a Tarragona, uns 13.500. El cost final dependrà, però, del nivell de participació. Com més participació el cost de vots per un escó serà més alt perquè han de superar, en primera instància, un percentatge del total de vots emesos.
Això comporta una dificultat afegida per a les petites formacions davant les expectatives d'alta participació.
És un dels peatges de les formacions petites. Per la seva composició ideològica tenen un electorat menys elàstic. Això vol dir que amb menys participació els vots fidels que ja tenen els permetrien entrar al Parlament, però com es dispari la participació en necessitaran molts més per passar la barrera del 3%.
La CUP és l'única possibilitat seriosa de nova formació política amb aspiracions a obtenir escons el 25-N?
Sí, de les formacions extraparlamentàries la CUP té una intenció de vot directe prou important per mirar de passar el llindar del 3% a Barcelona i amb més del 4% a Girona, que donaria peu a pensar que tindrà representació. Més enllà de la CUP, cap altre partit actualment fora del Parlament apunta a superar la barrera electoral.
Hi ha molt vot ocult?
Detectem vot ocult. Afecta especialment una sèrie de partits. És un clàssic de la història de la sociologia política del PP i estem començant a preguntar-nos que el PSC també en té. La gent no reconeix que ha votat el PSC.
Detectem en l'últim estudi un percentatge molt alt d'indecisos i de gent que "no saben ni contesten". Sumats podrien arribar al 40%.
A què ho atribueix?
Segurament cal atribuir-ho als últims esdeveniments. Molta gent ha quedat a l'expectativa. Aquestes eleccions són diferents perquè ja no són per si s'ha de fer una carretera o aquella retallada... A més d'això s'han de prendre decisions molt importants que poden afectar la vida d'una generació de catalans. Molta gent està com dirien els anglesos "wait and see". Em pot agradar un o un altre partit però vull esperar que m'ho expliquin una mica més. Estem en una situació on la gent ens està dient que aniran a votar però vol més informació. El nombre dels que estan en aquesta situació no és l'habitual.
Estan tots igual de mobilitzats a aquestes alçades?
En el moment de fer l'última enquesta (publicada just abans del començament de la campanya del 9 de novembre) podríem dir que l'electorat que ve de les tesis sobiranistes està més mobilitzat que els que estarien en la banda contrària. És un dels temes de campanya. L'esforç d'uns perquè no es desmobilitzin i el dels altres uns altres perquè es mobilitzin si són sensibles a determinades tesis.
Com es detecta la fidelització del vot?
És l'encreuament entre la intenció de vot i el record de vot. Ens està dient el percentatge de gent que diu que va votar un partit i està disposada a tornar-lo a votar. Ens permet veure també la fuita de vots. Dóna moltes pistes sobre les línies de col·lisió o frontera entre partits i les expectatives de vot que això pot donar a determinats partits. La fidelització més alta sembla que la té CiU, i el PSC és dels que té més dificultats per retenir els seus anteriors votants.
Perquè hi ha tantes diferències entre les enquestes del CEO i del CIS que es van publicar el mateix dia?
Les preguntes van ser molt similars, però una es va fer via telefònica i l'altra via presencial. Tot i això, la gran diferència és en l'estimació, en termes col·loquials en diem "la cuina", que és quan imputem un comportament a gent que no ho ha manifestat, però ho fem atenent altres variables per preveure millor els resultats. Respecte al CIS hi ha coses que em fan "arrufar el nas". Per exemple, fan una estimació del vot en blanc molt alt que arribaria al 10% a Lleida i que suposaria superar el PP (l'any 2010 el vot en blanc a Lleida va ser del 3,5%). A Tarragona, el vot en blanc, segons el CIS, arribaria al 12%, que suposa superar l'expectativa de vot d'ERC i comportaria multiplicar per quatre els vots en blanc de fa dos anys en aquesta circumscripció. Aquests vots en blanc que atorga el CIS representen fins a 12 punts percentuals de gent disposada a anar a votar i que previsiblement aniria a alguna formació política. Sense desmerèixer el treball del CIS, cal entendre que l'assignació d'escons en aquestes circumscripcions ve de molts pocs vots.
Vés a la primera part
Depèn de la participació, però a Barcelona calen uns 24.000 vots en canvi a Lleida, uns 9.600. A Girona, uns 14.000 i a Tarragona, uns 13.500. El cost final dependrà, però, del nivell de participació. Com més participació el cost de vots per un escó serà més alt perquè han de superar, en primera instància, un percentatge del total de vots emesos.
Això comporta una dificultat afegida per a les petites formacions davant les expectatives d'alta participació.
És un dels peatges de les formacions petites. Per la seva composició ideològica tenen un electorat menys elàstic. Això vol dir que amb menys participació els vots fidels que ja tenen els permetrien entrar al Parlament, però com es dispari la participació en necessitaran molts més per passar la barrera del 3%.
La CUP és l'única possibilitat seriosa de nova formació política amb aspiracions a obtenir escons el 25-N?
Sí, de les formacions extraparlamentàries la CUP té una intenció de vot directe prou important per mirar de passar el llindar del 3% a Barcelona i amb més del 4% a Girona, que donaria peu a pensar que tindrà representació. Més enllà de la CUP, cap altre partit actualment fora del Parlament apunta a superar la barrera electoral.
Hi ha molt vot ocult?
Detectem vot ocult. Afecta especialment una sèrie de partits. És un clàssic de la història de la sociologia política del PP i estem començant a preguntar-nos que el PSC també en té. La gent no reconeix que ha votat el PSC.
Detectem en l'últim estudi un percentatge molt alt d'indecisos i de gent que "no saben ni contesten". Sumats podrien arribar al 40%.
A què ho atribueix?
Segurament cal atribuir-ho als últims esdeveniments. Molta gent ha quedat a l'expectativa. Aquestes eleccions són diferents perquè ja no són per si s'ha de fer una carretera o aquella retallada... A més d'això s'han de prendre decisions molt importants que poden afectar la vida d'una generació de catalans. Molta gent està com dirien els anglesos "wait and see". Em pot agradar un o un altre partit però vull esperar que m'ho expliquin una mica més. Estem en una situació on la gent ens està dient que aniran a votar però vol més informació. El nombre dels que estan en aquesta situació no és l'habitual.
Estan tots igual de mobilitzats a aquestes alçades?
En el moment de fer l'última enquesta (publicada just abans del començament de la campanya del 9 de novembre) podríem dir que l'electorat que ve de les tesis sobiranistes està més mobilitzat que els que estarien en la banda contrària. És un dels temes de campanya. L'esforç d'uns perquè no es desmobilitzin i el dels altres uns altres perquè es mobilitzin si són sensibles a determinades tesis.
Com es detecta la fidelització del vot?
És l'encreuament entre la intenció de vot i el record de vot. Ens està dient el percentatge de gent que diu que va votar un partit i està disposada a tornar-lo a votar. Ens permet veure també la fuita de vots. Dóna moltes pistes sobre les línies de col·lisió o frontera entre partits i les expectatives de vot que això pot donar a determinats partits. La fidelització més alta sembla que la té CiU, i el PSC és dels que té més dificultats per retenir els seus anteriors votants.
Perquè hi ha tantes diferències entre les enquestes del CEO i del CIS que es van publicar el mateix dia?
Les preguntes van ser molt similars, però una es va fer via telefònica i l'altra via presencial. Tot i això, la gran diferència és en l'estimació, en termes col·loquials en diem "la cuina", que és quan imputem un comportament a gent que no ho ha manifestat, però ho fem atenent altres variables per preveure millor els resultats. Respecte al CIS hi ha coses que em fan "arrufar el nas". Per exemple, fan una estimació del vot en blanc molt alt que arribaria al 10% a Lleida i que suposaria superar el PP (l'any 2010 el vot en blanc a Lleida va ser del 3,5%). A Tarragona, el vot en blanc, segons el CIS, arribaria al 12%, que suposa superar l'expectativa de vot d'ERC i comportaria multiplicar per quatre els vots en blanc de fa dos anys en aquesta circumscripció. Aquests vots en blanc que atorga el CIS representen fins a 12 punts percentuals de gent disposada a anar a votar i que previsiblement aniria a alguna formació política. Sense desmerèixer el treball del CIS, cal entendre que l'assignació d'escons en aquestes circumscripcions ve de molts pocs vots.
Vés a la primera part
Avui és notícia
Temporal a Catalunya: enviada una alerta pel fort onatge a l'Empordà i ja neva a cotes baixes
Alertes per pluges, neu i mala mar: el mal temps marca Nadal i Sant Esteve
Illa reivindica "la Catalunya de convivència que acull i integra tothom" a l'ofrena a Macià
D'on venen els galets, la pasta de l'escudella de Nadal genuïnament catalana
La tradició de la missa del Gall a Montserrat: "És una sensació especial"