Jordi Argelaguet, director del CEO: "Molta gent està a l'expectativa pel 25-N. Hi ha un percentatge molt alt d'indecisos"

JORDI ARGELAGUET és director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) des del febrer del 2011. Va néixer l'any 1965 a Sabadell i és doctor en Ciències Polítiques per la UAB. Just a les portes de la campanya electoral es va publicar l'última enquesta del CEO sobre intenció de vot del 25-N.


Aquest últim estudi dóna majoria absoluta a CiU però detecta encara molt vot indecís. Quines dades de l'últim estudi ja li semblen invariables?

Em sembla poc variable un interès creixent per la política i per tant podem pensar que hi haurà una participació lleugerament més alta que en les últimes eleccions. Vam estimar al voltant d'un 65% que és la banda alta de la història de les eleccions al Parlament. El segon element és la victòria de CiU, que està claríssima. Estem en aquesta franja en què CiU estaria al voltant de la majoria absoluta, però hi ha una campanya electoral pel mig i les coses poden evolucionar de manera diferent. I finalment com a element important hi ha la pugna per qui serà al segon lloc. Socialistes i PP estan frec a frec i en les estimacions que fem tant podria ser-hi un com l'altre, i encara una quarta dada és que continuarem tenint un Parlament amb un espectre polític fragmentat amb moltes forces polítiques i una composició molt diversa.

El CEO detecta un interès creixent de la política entre la ciutadania. Es deu a la situació econòmica, al debat sobre la independència, és una barreja de les dues qüestions o hi ha encara altres raons que se'ns escapen?

És una confluència de factors que tots junts apunten a un creixement de l'interès per la política. No vol dir necessàriament interès per la política parlamentària. Hi ha un neguit per les coses que estan passant.

És una mena de "solucioni'm els problemes"?

Pot ser això però també el plantejament de "què puc fer jo per solucionar els problemes". La política no és només delegació, sinó que també és implicació dels afers col·lectius. Estem trobant gent amb ganes de fer coses.

S'estan trobant entre els nous votants un cert creixement de les simpaties pels partits amb poc historial fugint de conceptes més clàssics o tradicionals de les opcions polítiques?

Les noves generacions tenen una aproximació a la política diferent a les generacions anteriors. Han estat socialitzats en un context diferent, però estan enmig d'una crisi molt dura i estan buscant i intentant crear respostes alternatives. Això no vol dir que els joves s'aboquin a un altre sistema de partits, però sí que hi ha un repunt d'interès per altres formacions. El Parlament de Catalunya té molta fragmentació. Tenim una representació de partits molt complexa, diria que la més complexa de l'estat espanyol. Hi ha un eix dreta/esquerra, nacionalista/no nacionalista i dins d'aquests eixos, moltes sensibilitats. Hi ha molta oferta. L'espai polític amb representació ja està molt cobert.

A partir de l'últim baròmetre, s'atreviria a dir que el nombre de formacions que arribaran al Parlament serà similar a les eleccions del 2010?

Jo diria que anem a un repartiment de partits molt semblant al que ja tenim quant a nombre de formacions integrants de la cambra. Poden variar etiquetes.

Seria lògic pensar que només dos anys després de les últimes eleccions l'esquema parlamentari es mogués poc tenint en compte el curt cicle de renovació de votants. Això, però, no ho marca el baròmetre. Com ho explica?

Precisament, posa en evidència que la la decisió de dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions està en consonància amb el que està passant en aquest país. Han passat moltes coses i a més hi ha l'expectativa que en passin moltes més. Qüestions com ara la mobilització popular de l'11 de setembre però també la crisi econòmica mostra que l'acord pel mandat del 2010 ha quedat superat pels esdeveniments. És convenient tornar a repartir joc.
No hi ha res més complicat que hi hagi un Parlament que no obeeixi a la corelació de forces que hi ha a la societat.
En aquest sentit, el Congrés dels Diputats segurament ja no reflecteix, i estem parlant de fa 10 mesos, el sentit general que hi ha a l'estat espanyol i s'està veient a les enquestes del CIS.

Segons aquesta observació, l'esgotament de les legislatures en moments d'agitació social allunya la ciutadania de la política.

Sí, aquestes situacions poden acabar sent molt perverses. El Parlament per definició representa la societat. Si la societat canvia i el Parlament no, la distància es va fent gran per bé que els grups parlamentaris poden reaccionar també i anar canviant, i d'aquí la importància d'anar fent enquestes. Es tracta d'intentar que la congruència entre representants i representats es mantingui. Si aquesta distància es fa molt gran el sistema comença a ressentir-se.

Que una campanya giri tant al voltant de l'eix "independència", podria comportar, "a priori", més bipolarització?

En realitat, l'eix és l'eix nacional que és clar des de començaments del segle XX, però ha sortit un tema nou dins d'aquest eix que és el de la independència. És un tema que aboca molt cap a la polarització perquè algú haurà de dir sí o no. Si la societat no és prou madura, no és el cas de Catalunya, pot provocar tensions. Hi haurà polarització però no necessàriament tensió. Estem davant d'un debat molt rellevant per al futur del país.

Les campanyes són decisives actualment?

És un tema apassionant. La immensa majoria de la gent, uns dos terços, diu que ja té el vot decidit abans d'anar a votar, però hi ha un terç que ho decideix la setmana abans o fins i tot el mateix dia. Sabem per experiència sobre el terreny que hi ha gent que ho decideix el mateix dia quan s'enfronta amb la soledat de l'urna. Les campanyes són decisives perquè de vegades el resultat depèn del que decideixi un 5% al final de tot de la campanya i que pot acabar tombant en un sentit o un altre. A grans trets la campanya servirà de poc. CiU guanyarà i la resta quedaran bastant per sota, però es pot decidir qui queda segon o tercer i altres detalls importants com l'arribada o no de noves formacions al Parlament. En les últimes eleccions, SI va entrar al repartiment d'escons molt avançat l'escrutini i van superar el llindar del 3% i al final amb un 3,1% gràcies a un miler de vots. Els últims que van decidir el vot a SI ho van fer possible.
També serveix la campanya per cuidar el vot fidel. Cal apel·lar a la teva gent, a la gent li agrada que li demanis el vot encara que tingui clar que et votarà.


Continua llegint