Barcelona
Jordi Capelleras: "La guerra va ser por, fam i misèria""
En acabar la guerra la família del Jordi no tenia diners i el seu pare va canviar els olis que ell venia de la seva fàbrica per unes sabates per a ell i el seu germà Albert
En Jordi Capelleras és el bessó de l'Albert, i tots dos tenien 8 anys quan va acabar la guerra. Ara en tenen 78. En Jordi no reconeix molt obertament haver passar por durans aquells anys, però en escoltar les seves anècdotes sembla que sí que en va passar. També té molt clar com definir aquells durs moments en poques paraules.
Pel que fa a la seva famíilia, el seu pare era català, treballava de comptable i militava a Esquerra Republicana. La mare era francesa i estava en un despatx fent de secretària.
Es consideraven una família de classe mitjana-baixa i vivien en un pis de lloguer del carrer Diputació de Barcelona. "Anàvem a un col·legi francès i la nostra àvia vivia amb nosaltres", explica en Jordi.
La guerra es pot definir amb tres paraules, segons en Jordi: "Por, fam i misèria", tot i que el seu germà no recorda haver tingut por. A casa hi tenien una capsa de sabates plena de diners de la República però allò mai més va servir. "Nosaltres jugàvem amb aquells bitllets", expliquen. Recorden que necessitaven unes sabates i no tenien diners per comprar-les.
Com que el seu pare tenia una fàbrica d'olis van intercanviar-ho per les sabates. També feien el mateix amb el pa. "El nostre pare donava tabac al forner i ell ens donava pa. Era com tornar a l'antiguitat, quan no hi havia monedes, tot eren canvis", finalitza el Jordi.
(Escolta aquí el relat d'en Jordi sobre la guerra)
Pel que fa a la seva famíilia, el seu pare era català, treballava de comptable i militava a Esquerra Republicana. La mare era francesa i estava en un despatx fent de secretària.
Es consideraven una família de classe mitjana-baixa i vivien en un pis de lloguer del carrer Diputació de Barcelona. "Anàvem a un col·legi francès i la nostra àvia vivia amb nosaltres", explica en Jordi.
La guerra es pot definir amb tres paraules, segons en Jordi: "Por, fam i misèria", tot i que el seu germà no recorda haver tingut por. A casa hi tenien una capsa de sabates plena de diners de la República però allò mai més va servir. "Nosaltres jugàvem amb aquells bitllets", expliquen. Recorden que necessitaven unes sabates i no tenien diners per comprar-les.
Com que el seu pare tenia una fàbrica d'olis van intercanviar-ho per les sabates. També feien el mateix amb el pa. "El nostre pare donava tabac al forner i ell ens donava pa. Era com tornar a l'antiguitat, quan no hi havia monedes, tot eren canvis", finalitza el Jordi.
(Escolta aquí el relat d'en Jordi sobre la guerra)