José Ramón de la Morena: "No soc el millor exemple d'ètica i deontologia"

José Ramón de la Morena es va retirar fa quatre anys, però l'ofici encara li corre per les venes: "Un periodista no es retira mai. Si ara em topés amb una notícia, correria a buscar un telèfon per explicar-la. És una professió molt vocacional."

Troba a faltar la professió, però a la vegada afegeix: "Per mi és una etapa que s'ha acabat. Continuo enganxat a la ràdio, però d'una altra manera."

 

La guerra i reconciliació de García i De la Morena

José María García i José Ramón de la Morena van protagonitzar una lluita despietada pel lideratge. Els dos periodistes competien per obtenir les millors audiències radiofòniques: "Va ser una guerra molt dura. No soc el millor exemple d'ètica i deontologia. Si tornés enrere, segurament ho tornaria a fer i també en García, però no va ser un bon exemple", ha assegurat. I afegeix: "La disputa va passar per davant de tot: la nostra vida i la mateixa salut."

 

"Vam estar 30 anys sense parlar-nos", ha assegurat el periodista. Amb el temps, es va suavitzar aquesta intensitat dels primers anys i, més endavant, es van trobar un parell de vegades de casualitat: "Va ser molt tens, però cordial", ha reconegut.

Un dia, tots dos es van intercanviar els números de telèfon i van decidir quedar: "Vam estar gairebé quatre hores parlant de tot. Em vaig alliberar. Des de llavors, hem continuat parlant i l'he conegut millor. Crec que és una persona de bon cor."

De la Morena ha explicat que hi ha moltes coses que admira de García: "De nen volia ser com el García. Va inventar una manera de fer ràdio que a mi em va encantar. Es ficava a tots els racons, a les banquetes, als vestuaris… Gravava coses i les donava com si fossin en directe. M'agradava molt."