Joves decidits a trencar patrons: estudiar moda en l'època de la roba barata a un clic
Comprar una samarreta o una jaqueta mai no havia estat tan fàcil. Des del mòbil es poden comparar centenars de models, trobar descomptes en qüestió de segons i rebre una comanda a casa en pocs dies.
La roba s'ha convertit en un producte disponible gairebé a l'instant, en un mercat global on la majoria de consumidors poden comprar sense saber on s'ha confeccionat, qui l'ha cosit o quantes hores de feina hi ha al darrere. Però mentre la moda es consumeix a cop de clic, encara hi ha qui vol aprendre allò que passa abans que una peça arribi a la botiga.
Darrere de cada patró, cada costura i cada acabat hi ha un ofici que durant dècades va tenir un pes determinant en l'economia de moltes comarques catalanes. Un coneixement que va quedar arraconat amb la deslocalització de bona part de la producció, però que continua viu en tallers, centres de formació i aules on una nova generació intenta entendre i dissenyar una moda més sostenible i de proximitat.
Un llegat que es resisteix a desaparèixer
A Salt, els estudis de moda conviuen amb l'activitat de la fàbrica Gassol-Monar, un dels símbols del passat industrial del municipi.
A Olot, l'Institut La Garrotxa fa gairebé 40 anys que forma professionals d'un àmbit que durant dècades va marcar la vida econòmica de la comarca.
Entre els dos municipis, doncs, el fil que connecta aquest passat tèxtil, formació i noves oportunitats professionals no s'ha trencat.
Aquest llegat vinculat a les empreses tèxtils és precisament el que actualment intenten preservar centres com Qstura, que imparteix cicles formatius i l'únic grau universitari exclusiu en moda –conjuntament amb l'ERAM i la Universitat de Girona– que es fa a Catalunya.
Per la directora de Qstura i coordinadora del grau universitari, Sílvia Castelló, el tèxtil encara pot tenir recorregut. "El tèxtil havia estat molt important a Catalunya, però pot tornar a ser-ho, segurament d'una manera diferent", assegura.
Segons explica, la producció potser no tornarà a tenir la dimensió que va assolir durant el segle XX, però continua hi continua havent oportunitats vinculades a la qualitat, la innovació, la proximitat i l'especialització.
També apunta que el futur passa per recuperar una mirada més completa sobre l'ofici. Recorda que durant molts anys l'atenció es va concentrar sobretot en el disseny, mentre perfils essencials com les cosidores quedaven invisibilitats.
Defensa per això una formació que integri disseny, patronatge, confecció, innovació i sostenibilitat:
Hem aconseguit donar dignitat a les persones que cusen.
De fàbrica a aula
Entre els estudiants que aprenen a fer patrons i dissenyar hi ha la Lucía Castro. Va descobrir aquest món observant la seva àvia cosir durant els estius i ara cursa tercer del grau universitari mentre desenvolupa els seus propis projectes de complements i peces de roba.
Explica que la formació li ha fet canviar la percepció que tenia sobre el sector: "Sempre s'ha opinat que els oficis vinculats a la moda no tenen futur, però realment sí que n'hi ha, i quan estàs estudiant això veus que té moltes més sortides de les que et pensaves", assegura.
Per ella, el fet que un dels espais de l'encara activa fàbrica Gassol-Monar s'hagi convertit en espai d'aprenentatge és molt positiu. Creu que la proximitat amb aquest passat industrial converteix la fàbrica en alguna cosa més que un simple centre educatiu.
L'edifici recorda cada dia als estudiants que allò que aprenen va formar part de la vida quotidiana de milers de treballadors i treballadores de les comarques gironines:
És molt inspirador estar aquí. És com si encara poguessis sentir les dones treballant.
Quatre dècades formant professionals
La relació entre educació i indústria tèxtil també té una llarga trajectòria a la Garrotxa. Els estudis de moda de l'Institut La Garrotxa van néixer fa prop de 40 anys per donar resposta a les necessitats de les empreses del sector.
La professora Mari Lara recorda que, en aquell moment, Olot era una ciutat amb molta activitat tèxtil i calien professionals preparats. En aquell context, el centre va contribuir a formar la mà d'obra qualificada que requeria una de les activitats econòmiques amb més pes a la comarca.
Tot i que la realitat industrial ha canviat profundament, el centre continua adaptant els continguts a les noves necessitats del mercat i mantenint una relació estreta amb el teixit empresarial. Hi ha menys empreses, però l'interès per aquests estudis es manté.
El grau mitjà en patronatge i moda té més demanda que places disponibles i, segons expliquen des del centre, la inserció laboral dels alumnes continua sent elevada, "tant en tallers i petites empreses com en projectes propis o marques emergents".
També hi ha marques que aposten per col·leccions de proximitat, empreses que externalitzen només una part dels processos i tallers que treballen per a firmes de dimensions reduïdes.
Un segment menys visible que les grans plataformes de venda en línia, però que continua requerint coneixement tècnic i mà d'obra qualificada. Per això, Lara remarca:
Potser existeix la percepció que és un sector en crisi, però nosaltres continuem tenint alumnat i pràcticament tots troben feina.
Aprendre què hi ha darrere d'una peça
La majoria dels estudiants de moda expliquen que aprendre a confeccionar una peça els ha canviat la manera d'entendre la roba i el seu procés de producció.
És el cas de Samuel Cancio. Va arribar a la costura després que la seva mare l'apuntés a un curs per a joves i ara estudia confecció i moda a Qstura amb la voluntat de continuar formant-se.
Entendre els materials, els patrons, les proves i les hores de feina que s'amaguen darrere d'una peça l'ha portat a reutilitzar materials i a treballar amb teixits reciclats:
Quan veus la dificultat que té fer una peça t'adones del que hi ha al darrere.
Una reflexió que comparteix també la Lucía Castro. "Quan entres dins d'aquest món és quan veus tota la feina que hi ha darrere d'una peça", explica. Conèixer de prop els processos productius l'ha portat a interessar-se per l'aprofitament de materials i la reducció de residus.
A Olot, la Júlia Milán posa l'accent en la producció de proximitat. Va arribar als estudis atreta pel disseny perquè, segons explica, "m'agradava molt tot el que és dissenyar i el procés que té confeccionar una peça de roba". Ara també defensa la necessitat de valorar més els productes elaborats al territori:
Calconscienciar més la gent sobre l'impacte ambientali valorar el que tenim més a l'abast.
Segons explica, a les aules cada vegada són més freqüents les converses sobre l'origen dels materials, la reutilització de teixits o les alternatives a un model de consum basat en la renovació constant d'armari.
Una altra manera d'imaginar el sector
La preocupació per aquests reptes també és present entre els estudiants que tot just comencen.
La Joana Xifra Calm, que voldria orientar la seva carrera cap al vestuari per al cinema i les arts escèniques, considera que la seva generació arriba al sector amb una mirada més crítica sobre determinades formes de producció i consum.
També reivindica el paper dels petits creadors, les marques emergents i els projectes que busquen obrir-se camí fora dels grans circuits comercials:
Sabem que hi ha coses que no s'estan fent bé.
La sostenibilitat, la reutilització de materials i la producció de proximitat formen part de les converses habituals d'uns estudiants que han crescut envoltats de plataformes de compra instantània, però que també qüestionen les conseqüències d'aquest model. Per això asseguren estar decidits a redissenyar el futur de la indústria que vesteix el món.