Jubilar-se o treballar més enllà dels 65 anys: quines opcions hi ha?

A Catalunya, l'edat real de jubilació ja supera els 65 anys. Concretament, se situa en els 65 anys i dos mesos, ben bé un any més tard de l'edat de jubilació mitjana dels catalans el 2019.

Això vol dir que per primera vegada l'edat de jubilació real s'ha igualat a la legal, que, recordem-ho, s'ha fixat entre els 65 i els 67 anys en funció dels anys cotitzats. 

Però, tot i que cada cop ens jubilem més tard, la Seguretat Social pot tenir problemes per pagar les pensions de jubilació, sobretot ara que s'han començat a retirar els treballadors de la generació del "baby-boom". 

Per reforçar el sistema públic de pensions, el govern espanyol va crear l'any 2002 la modalitat de la "jubilació flexible", que no ha tingut massa èxit. És per això que ara volen modificar-la i reconvertir-la en una altra: la "jubilació reversible".

Es tractaria de facilitar que persones que ja estan jubilades tornin parcialment a la feina i segueixin cobrant una part de la prestació, com fins ara, però introduint algunes millores. 

Quina diferència hi haurà?

Totes dues modalitats permeten als jubilats tornar a incorporar-se al mercat laboral a temps parcial --compatibilitzant salari i pensió-- perquè contribueixin a engreixar la caixa de la Seguretat Social. S'assemblen molt, però hi ha algunes diferències:

Jubilació flexible: 

• Està en vigor des del 2002, i des d'abril del 2025 la reducció de la jornada laboral pot oscil·lar entre el 25% i el 75% respecte de la jornada completa.
• La pensió de jubilació es redueix en proporció a les hores treballades.
• Un cop acabat el contracte a temps parcial, es recalcula la pensió.

Jubilació reversible:

• De moment, només és una proposta.
• Preveu ampliar la jornada parcial, de manera que es podria treballar entre el 40% i el 80% respecte d'una jornada completa.
• Es planteja afegir un complement econòmic a la pensió: si la persona jubilada treballa entre el 40-60% de la jornada, la part corresponent de la pensió s'incrementaria un 10%. Per als qui treballin entre el 60-80% de la jornada, l'augment seria del 20%. 

Segons un estudi del centre d'anàlisi econòmica i social FUNCAS, un 30% dels jubilats estarien disposats a acollir-se a la nova modalitat de "jubilació reversible".

Elisa Chulià, investigadora de FUNCAS, la jubilació flexible "no ha resultat atractiva; és evident perquè hi ha molt pocs treballadors que s'hi hagin acollit durant els anys en què ha estat en vigor".

Les dades ho corroboren: el març d'aquest any només es tenien comptabilitzades 3.174 pensions de jubilació flexible, el 0,05% del total.

És a partir del poc èxit que ha tingut aquesta modalitat que el govern espanyol debat amb patronal i sindicats la possibilitat de reconvertir-la en l'anomenada jubilació reversible.

Qui beneficiarà?

Per Elisa Chulià, la jubilació reversible té un clar avantatge respecte a la jubilació flexible. Assegura que la persona que s'hi acull sempre hi surt guanyant:

"Et treuen part de la pensió, però al final surts econòmicament guanyant."

I afegeix que "per algú que està cobrant una pensió de 1.500 euros, afegir-ne 1.000 més són molts diners".

Com dèiem, la Seguretat Social també en surt ben parada perquè deixa de pagar part de la pensió i, a més, cobra cotització per les hores treballades. 

Això representaria un estalvi per al sistema de pensions d'entre 185 i 285 milions d'euros anuals, segons l'administració, que preveu que d'aquí a cinc anys 30.000 jubilats podrien acollir-se a aquesta modalitat de jubilació reversible.

Elisenda Renteria, economista del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, explica que beneficiarà els treballadors que cobren molts diners i els que tenen els sous més baixos: "Metges i advocats... i a l'altra banda dones amb històries laborals més irregulars."

Arques públiques sota pressió

La modalitat de jubilació reversible neix de la necessitat de frenar la pressió financera sobre la Seguretat Social, que s'enfronta amb la prova de foc de la jubilació dels "baby-boomers".

La investigadora de FUNCAS Elisa Chulià recorda que els pròxims 20 anys s'aniran jubilant els nascuts entre els anys 1958 i 1977, "quan naixien entre 650.000 i 700.000 nens cada any. Perquè ens en fem una idea, ara en neixen aproximadament la meitat". 

Això implicarà una despesa enorme en pensions, diu Chulià, que posa l'accent en un factor que no s'havia vist fins ara: "La proporció de dones que es jubilaran amb pensions altes serà la més gran de la història". 

Les projeccions demogràfiques tampoc conviden a l'optimisme. Cada vegada hi ha gent més gran i la majoria dels joves tenen sous baixos, de manera que aporten menys diners a la Seguretat Social. Ara mateix, l'Estat es gasta gairebé 10.000 milions d'euros cada mes en pensions.