Judici Pujol: un periodista d'El Mundo no aclareix si la policia patriòtica els va donar informació
Els comptes que la família Pujol tenia a Andorra han entrat de ple aquest dijous en el judici a l'Audiència Nacional amb la declaració del subdirector d'investigació d'El Mundo, el mitjà que va destapar el cas.
Va ser amb una portada el 7 de juliol del 2014 en què el diari va publicar captures de comptes de membres de la família més enllà del primogènit Jordi Pujol Ferrusola, amb moviments de 3,4 milions d'euros en un mes el 2010.
El periodista Esteban Urreiztieta ha defensat la veracitat "inqüestionable" d'aquella informació perquè "va motivar la confessió de l'expresident" Jordi Pujol uns dies després, tot i que no ha revelat si la informació els va arribar per l'anomenada policia patriòtica, com sosté la defensa.
Ha estat l'advocat de l'Estat qui li ha preguntat directament si entre les fonts de la notícia hi havia l'excomissari José Manuel Villarejo, entre altres noms. Urreiztieta ha apuntat que la informació la va signar un company que està mort i que desconeix les fonts que va tenir.
L'origen de pagaments a l'Argentina
Esteban Urraiztieta sí que va firmar una informació el 2013 sobre inversions de Jordi Pujol Ferrusola a un port de l'Argentina i que hauria pagat amb diners provinents de paradisos fiscals.
Li ho va dir en una entrevista Gustavo Shanahan, soci del primogènit en l'operació, que li va explicar que hauria aportat 12 milions de dòlars des de Suïssa, Andorra i Liechtenstein. Com a prova, el diari va publicar un correu del 2005 en què Pujol Ferrusola deia: "T'arribaran 1,5 milions des de Suïssa".
L'advocat de la defensa, Cristóbal Martell, ha preguntat al periodista si va poder corroborar l'autenticitat del correu, però Urraiztieta ha dit que no. I ha admès que no tenia documents dels 12 milions ni tampoc d'operacions a Suïssa o Liechtenstein.
El periodista ha justificat l'entrevista a Shanahan perquè aquells anys estava en qüestió si la família Pujol tenia comptes a l'estranger després del testimoni de Victoria Álvarez en què deia que hi havia diners a Andorra.
13 milions de pessetes en joies
Un altre dels testimonis rellevants d'aquest dijous ha estat una joiera de Barcelona, Montserrat Esteve, que el 1999 va rebre una transacció de 13,4 milions de pessetes (uns 80.700 euros) de Jordi Pujol Ferrusola a un compte d'Andorra.
El jutge instructor sosté que aquest compte es va utilitzar per "servir interessos" del primogènit. Però Esteve ha explicat que els diners ingressats eren per pagar joies que Pujol Ferrusola li havia comprat durant un any i li devia. No ha pogut aportar factures.
"Em va dir que no li anava bé pagar-ho a Barcelona i m'ho va passar a aquest compte", ha explicat la joiera, que ha dit al fiscal que en va obrir un a Andorra a proposta d'un gestor perquè si tenia clients al país s'estalviaria impostos.
La joiera ha dit que no recordava cap més dels ingressos que tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat li han dit que hauria rebut el seu compte. I ha insistit que no va donar mai poders a ningú.
Casinos a l'Argentina i una "imposició"
Les sessions d'aquesta setmana han girat novament entorn dels negocis de Jordi Pujol Ferrusola i els ingressos que van generar, en els quals la Fiscalia té l'ull posat perquè creu que provenen de comissions irregulars.
Però no tots els testimonis han corroborat la versió del fiscal. És el cas dels prop de 380.000 euros que una empresa del primogènit, Project Marketing, va cobrar entre el 2003 i 2006 per uns casinos que Inverama, del Grup Peralada, va obrir a l'Argentina.
Qui va ser director administratiu de l'empresa, Jaime Ferrer, va explicar que van pagar els diners a Project Marketing per l'assessorament que van fer en els concursos per aconseguir l'adjudicació dels casinos.
Un altre dels testimonis, Javier Suqué Mateu, del Grup Peralada, va relatar que no va entrar a liderar l'empresa fins al 2018 i que els negocis a l'Argentina que s'havien fet abans els portava el seu pare i ell en sabia poques coses.
Diversos interrogatoris s'han centrat en el complex turístic Azul de Cortés, a Mèxic, en què el primogènit dels Pujol va guanyar 13 milions d'euros en dos anys. El fiscal sosté que els guanys provenen d'operacions simulades per ocultar comissions il·legals de constructores.
Però, com en sessions anteriors, els testimonis han dit que els negocis van ser reals. Un dels socis del primogènit en aquell projecte, Julio Bonis, va negar que l'operació fos un "pelotazo" perquè no es van limitar a comprar i vendre uns terrenys sinó que hi van "afegir valor" amb activitat:
Bonis va reiterar que Pujol Ferrusola i la seva esposa van aportar el 21,5% del capital a través de l'empresa Imisa, i que quan la constructora Isolux va comprar els terrenys, van percebre una quantitat corresponent a aquell percentatge.
D'aquesta setmana també destaca el testimoni de Lorenzo Carlos Méndez, soci d'una empresa que el 2001 va vendre unes finques a Isolux. Va explicar que la constructora li va demanar subscriure un contracte amb Imisa com a intermediària.
"Va ser una imposició", va declarar Méndez, que va explicar que sense aquell contracte "no es tancava l'operació". La comissió que va cobrar el primogènit dels Pujol va ser de més de 600.000 euros.
El tribunal no troba 33 testimonis
En la sessió de dimecres, el president del tribunal, José Ricardo de Prada, va explicar la "dificultat" de la sala per localitzar una trentena de testimonis dels més de 250 que estan citats a declarar en el judici.
"Hem fet servir els procediments habituals per trobar-los i no ha estat possible, i són bastants", va admetre De Prada, que va demanar col·laboració a les parts per trobar-los: "Si tenen alguna dada, comuniquin-ho."
Justament dimecres, el fiscal va renunciar a quatre testimonis dels que estaven citats aquell dia perquè, segons va dir, no tenien res a veure amb els fets. Durant aquests primers dies de judici s'ha renunciat també a altres testimonis.