Junts acusa Illa d'anestesiar Catalunya i Esquerra l'avisa que el seu suport té data de caducitat

Junts i Esquerra han coincidit a demanar més "ambició nacional" al govern de la Generalitat. En la segona jornada del debat de política general, els dos partits sobiranistes han retret a Salvador Illa la manca d'avenços en aspectes com el nou model de finançament. 

Albert Batet l'ha batejat com un "gran anestesista" i l'ha acusat de "supeditació a Pedro Sánchez i el PSOE". El president del grup parlamentari de Junts ha instat Illa a "plantar-se" davant el president espanyol en qüestions com l'oficialitat del català a la UE, el compliment de les inversions pendents o les obres d'art de Sixena.

Batet ha demanat a Illa compromís amb els acords de Brussel·les entre Junts i el PSOE per a la investidura de Sánchez. En aquest sentit, ha anunciat que la formació portarà a votació aquest dijous una proposta de resolució amb el preàmbul de la Declaració de Brussel·les, per forçar que el PSC es posicioni.

Per la seva banda, Josep Maria Jové li ha demanat que "no vulgui girar full" del procés sobiranista perquè "el conflicte polític amb l'estat espanyol està ben vigent". El polític republicà ha dit a Illa que "presideix un govern sense ànima, sense tremp, sense projecte propi, sense horitzó, sense majories, sense ambició nacional i social".

Jové a Illa: "Se li acaba el temps"

El republicà ha assegurat que Illa "governa de renda" gràcies als projectes de l'executiu de Pere Aragonès i l'ha advertit que això "és un problema quan la renda s'acaba".

Tant Batet com Jové han retret a Illa que no hagi pogut tirar endavant cap pressupostos des que és president de la Generalitat. Jové ha reiterat que els republicans no negociaran els comptes si no hi ha el nou finançament:

"Se li acaba el temps, podem dir que està en temps de descompte."

Jové ha remarcat que el govern "només disposa de majories consolidades per complir els acords de legislatura", tot i que el republicà ha volgut deixar oberta la porta a acords i ha matisat que no posaran "pals a les rodes quan es tracti de millorar la vida de la gent".

El PP acusa Illa de "retre homenatge" a Puigdemont

Qui ha estat molt dur amb Illa ha estat el president del grup parlamentari del PPC, Alejandro Fernández, tot i assegurar que sent "afecte personal" cap al president de la Generalitat. Fernández li ha retret que es reunís amb Carles Puigdemont a Bèlgica el mes passat:

"M'indigna com a català veure el president de la Generalitat reduït a 'palanganer' de Sánchez i Puigdemont."

En un discurs amb moltes referències al procés sobiranista, Fernández ha negat que a Catalunya hi hagi "normalització" i ha afirmat que "no n'hi ha prou" que no es cremin contenidors.

En la resposta, Illa ha dit que el PP també s'ha reunit amb dirigents de Junts, com ell ha fet amb Puigdemont, i ha etzibat a Fernández que el PP "enyora" la situació del 2017 i ha reivindicat que Catalunya ha de "mirar cap endavant".

El president de la Generalitat també ha demanat al líder dels populars catalans que demani a Feijóo que el PP "no bloquegi" l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a la UE.

Pacte contra els discursos d'odi

Els Comuns han demanat recuperar els "consensos bàsics" davant l'ofensiva de l'extrema dreta. Per aquest motiu, la presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, ha proposat un pacte entre totes les forces democràtiques contra els discursos d'odi.

Aquest pacte de forces democràtiques, en què la líder dels Comuns hi ha inclòs el PSC, Junts, ERC i la CUP, inclouria el compromís de no fer servir la immigració com a arma política ni "comprar els marcs mentals de l'extrema dreta".

"Les forces democràtiques d'aquest país tenim l'obligació de demostrar que som més, que fem les coses millor, tenim l'obligació de no equivocar-nos d'adversari", ha dit Albiach.

Albiach, que ha defensat l'amnistia i el nou model de finançament, ha demanat a Illa que blindi uns "serveis públics forts" i a Junts, que no barregi immigració i seguretat.

La CUP demana rebaixar el sou dels diputats

Des de la CUP, el diputat Xavier Pellicer ha preguntat a Illa si està disposat a tocar els privilegis dels "més poderosos" i, per exemple, ha buscat el suport del president de la Generalitat per reduir el sou dels diputats.

El diputat cupaire ha atacat els partits d'extrema dreta de la cambra i els ha acusat de donar "respostes senzilles però falses a preguntes complexes".

Pellicer, que ha començat la seva intervenció parlant de Gaza i lamentant la intercepció de la segona flotilla, ha demanat a Illa un "boicot total a Israel" si vol pactar res amb la formació anticapitalista.

Fent un paral·lelisme entre Palestina i els Països Catalans, el diputat cupaire ha volgut furgar en les contradiccions que considera que tenen PSC i Junts demanant-los si creien que tenen dret a la independència.

"Fets i no paraules" en habitatge

L'endemà que Illa posés el focus en l'habitatge en el seu discurs, amb el pla per incentivar la construcció de fins a 210.000 pisos nous en cinc anys per combatre la crisi d'habitatge a Catalunya, tant Junts com Esquerra li han reclamat més concreció en aquesta matèria.

Batet ha retret a Illa l'anunci que va fer en la primera jornada del debat de política general i el que va fer l'any passat de 50.000 habitatges i l'ha acusat de "jugar amb les expectatives de la gent" amb un tema molt sensible:

"No calen promeses com les que va fer ahir, el que calen són fets."

Més tard, en la rèplica, li ha retret que hagi arribat acords en matèria d'habitatge amb els Comuns i la CUP, a qui s'ha referit com "gent que està a favor del decreixement i les ocupacions".

Per la seva banda, Esquerra li ha aconsellat "menys especulació i més rehabilitació i cessió dels pisos de la Sareb". Precisament en resposta a Jové, Illa ha anunciat que aquest dimarts va tancar un acord amb el Ministeri d'Habitatge per adquirir solars i habitatges de la Sareb que ampliïn el parc públic d'habitatges.

Sobre habitatge, Albiach ha insistit que és "el principal problema" del país i ha retret al president de la Generalitat que faci un discurs "triomfalista" en aquesta qüestió.

La presidenta del grup dels Comuns ha criticat que Illa presideix un executiu de "molts anuncis, molts plans, però poca ambició en el dia a dia" i ha lamentat que l'horitzó del pla del president de la Generalitat sigui el 2030:

"No faci esperar cinc anys la gent que està en una situació límit."

Sobre això mateix, ha reclamat que el govern apliqui sancions a qui se salta la llei d'habitatge.

La CUP ha qualificat de "frívola" la proposta d'Illa de construir fins a 210.000 habitatges nous i ha apostat per crear una constructora pública que tiri endavant la mesura anunciada pel president de la Generalitat. 

Vox acusa Illa de ser "responsable del desastre"

El partit d'extrema dreta Vox ha fet un discurs molt centrat en la immigració, demanant deportacions massives i culpant-la de problemes de seguretat. El cap del grup de Vox, Ignacio Garriga, ha acusat Illa de no ser "ni alternativa ni bon gestor" i l'ha responsabilitzat del "desastre" que considera que és actualment Catalunya.

Garriga ha rebut dues advertències del president de la cambra, Josep Rull, per fer comentaris insultants contra el president de la Generalitat o l'ONG Open Arms. En la resposta, el president de la Generalitat ha acusat el líder de Vox d'"animar" els conflictes als barris i anar-hi a gravar "vídeos de TikTok".

Orriols compara la construcció d'habitatges amb el Monopoly

També ha atacat Open Arms la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, en un discurs en què ha insistit a criticar la immigració, alertar sobre la inseguretat, l'augment d'agressions sexuals o criticar la construcció de mesquites, entre d'altres.

Orriols, que ha qualificat el discurs d'Illa de dimarts com a "ensopit, mediocre i decadent", ha comparat les propostes del govern en habitatge amb "una partida de Monopoly". "Primer eren 50.000, ara ja va pels 200.000, demà passat potser haurem de guanyar terreny al mar per encabir-hi habitatge", ha ironitzat.