Kassel insisteix en l'art d'avanguarda i obre la "Documenta" número 13

La primera invasió de visitants assalta dissabte la Documenta de Kassel, disposada a defensar el títol de major mostra d'art avantguardista del món amb un programa d'ampli recorregut que arrenca en un búnquer i s'estén més enllà del límit de la ciutat. Qualsevol lloc és bo per reflexionar o per evadir-se de la crisi que cargola al món: el búnquer on exposen la nord-americana Jennifer Allora, el cubà porto-riqueny Guillermo Calzadilla i l'afganès Aman Majodidi, o les terrasses enjardinades sobre el refugi, on ho fa l'argentí Adrián Villar Rojas.

Per ingressar al búnquer cal posar-se un casc protector, no se sap si per seguretat o perquè forma part de l'experiència.

Dins es respira un aire dens que trasllada el visitant a Kabul -un dels eixos temàtics de la mostra- mentre que les terrasses exteriors retraten les ruïnes de la civilització, entre cérvols abatuts.

En l'itinerari, el búnquer, els jardins i també els tradicionals espais del museu Fridericianum o l'Orangerie, i les noves incorporacions al circuit: un convent, als afores de la ciutat, un sanatori, una presó, així com un centre comercial de la zona de vianants i un edifici d'oficines buit.

Així ho ha presentat Carolyn Christov-Bakargiev, comissària de la Documenta, en els últims tres dies als mitjans i professionals del sector, abans d'obrir demà la fira al públic, inaugurada pel president del país, Joachim Gauck.

"Tenen cent dies per reflexionar i per passejar, cadascú en traurà la seva conclusió. O marxarà indiferent. També això és una reacció", explica als visitants el tailandès Araya Rasdjarmrearnsook, als peus del seu blanc espectre anomenat "Geist" - "Esperit"-, una de les més espectaculars instal·lacions del parc ciutadà Karlraue.

L'"esperit" de l'artista tailandès i el seu col·lega Apichatpong Weerasethakul, en una clariana del parc, no anima a seure i relaxar-se. Sí que ho fa el "Sanatori", de Pedro Reyes, on un equip d'"assistents" atén el visitant i el convida a "distendre músculs i ment", explica l'artista mexicà.

Al costat del gran estany es va citar una aterridora forca de fusta, del nord-americà Sam Durant, per a molts ja el símbol de la present edició de la documentació, que reflecteix a la banda de les afables aigües el món de les execucions.

Incompleta, segons la definició de la comissària, i una mena de "taller d'idees en construcció", per Reis, la documentació reparteix els gairebé 300 noms d'artistes i altres convidats -biòlegs i altres científics- en ambients i dinàmiques diferents.

Algunes de les obres es completaran al llarg de la mostra, que es tancarà el 16 de setembre, com els arbres dipositats en testos, a manera de contramotlle dels 7.000 roures que va plantar Joseph Beuys el 1982, una de les edicions més mítiques de la mostra.

"També això és experiència artística. Intentar i representar", apunta Chus Martínez, excap d'exposicions del MABCA de Barcelona i mà dreta de Christov-Barkviev, que va d'una performance a la següent, com l'estrena de "Kauf mich" ("Compra'm"), una denúncia del consumisme, de l'espanyola Dora García.

La 13 edició de la Documenta s'emmarca en l'esperit experimental d'aquesta mateixa mostra de Kassel, fundada el 1955 per Arnold Bode i que des d'aquests inicis complexos, en plena postguerra, ha convertit aquesta ciutat de províncies, cada cinc anys, en meca artística mundial.

És una opció econòmicament suportable en temps de crisi, en una ciutat sense pretensions, amb hotels i habitacions privades assequibles per a gairebé totes les butxaques, i el millor sistema de mobilitat és la bicicleta, per a la qual també hi ha un bon servei públic de lloguer.

El preu és variable-tot el que passa a l'aire lliure és de lliure accés-i l'oferta abasta tot Kassel, amb una excepció: l'home que crida als feligresos des del campanar de l'església catòlica de Santa Elisabeth, a la mateixa plaça que el Fridercianum.

És obra de Stephan Balkonhol, deixeble del fundador Bode. A més de l'home del campanar, s'exposa obra de l'artista a l'interior del temple. "No formem part de la documenta. Ningú ens hi ha convidat. I això que som veïns", diu el rector Peter Bulowski, l'exposició es tanca, també, el 16 de setembre.