L'1x1 de Sergi Pàmies als candidats del Barça

Toni Freixa

"De Freixa m'interessen principalment dues coses: d'una banda aquest oxímoron que suposa confessar-se cruyffista i nuñista alhora i de l'altra la capacitat que ha tingut de destapar-se en el tram final de la campanya i aparèixer com el dolent de la pel·lícula. El pretès sentit de l'humor de la campanya publicitària contra Laporta em sembla vulgar i de molt baixa categoria. Destapa una dolenteria que fins ara havia dissimulat i sembla que busca l'últim recurs, com aquell que no sap si té raó però que si cal arribarà a les mans per defensar-la."

Víctor Font

"Font em desconcerta. El que ha demostrat no ha estat a l'alçada del seu discurs i seriositat basats en els anys de preparació del projecte. Duia la proposta més preparada i cada vegada que anuncia una cosa, acaba qüestionada. Els cromos que anuncia també els té un altre o no volen estar al seu àlbum. S'ha dedicat durant la campanya a 'torejar' els seus propis desconcerts."

Joan Laporta

"Laporta juga la carta de l'amnèsia. Simplifica el discurs dient que ja el coneix tothom i que estima el Barça, i d'aquesta manera demana que s'oblidin els seus dos últims anys de mandat, que van ser molt conflictius. Em sorprèn que molts culers li demanin que sigui més abrandat quan això era precisament el que li criticaven abans. Per exemple, crec que si la pancarta de Madrid l'hagués penjat el 2007 o el 2009 hi hauria hagut divisió entre el barcelonisme i alguns ho haurien titllat de fatxenderia. En aquest cas, però, el moment de fer aquesta acció ha estat brillant perquè ha cobert una necessitat emocional dels culers. I ara molta gent està disposada a perdonar-li tot."