Netflix Warner HBO
Frank Gehry
Pesta porcina africana
Operació sortida
Concerts Rosalía Lux
Assassinat d'Abu Shabab
Sandro Giacobbe
Servei militar Alemanya
Cas Helena Jubany
Portes obertes Parlament
Pla Moves III
Betis - Barça
Ferran Torres
Busquets Alba MLS

La baixada dels pilars caminant de Tarragona, emoció en 410 metres amb escales i desnivell

Aquesta tradició acumula més de 180 anys d'història i és genuïnament tarragonina

Núria Sabaté Fontova / Rosa Serres López

24/09/2025 - 18.03 Actualitzat 24/09/2025 - 18.04

El pilar caminant a Tarragona té entitat pròpia i és una de les cites imprescindibles de la festa major. Després de les diades castelleres del Primer Diumenge i de la diada de Santa Tecla, arriba la Mercè.

Aquest dia, les 4 colles de la ciutat fan dues rondes de castells a la plaça de les Cols i de seguida el protagonisme és per als pilars caminant.

El pilar caminant dels Xiquets de Tarragona en una imatge del 2013 (Núria Torres)

Actualment, el pilar caminant de Tarragona és una estructura de 4 pisos que cada colla, una a una, alça a la plaça de les Cols. El pilar puja les escales de la Catedral, al pla de la Seu gira i baixa les escales per emprendre la baixada. 

Passa pel carrer Major, enfila la baixada Misericòrdia i fa cap a la plaça de la Font. Un cop allà, l'ha de travessar sencera fins a arribar sota el balcó de l'Ajuntament. Allí, i amb l'ajuda de la faixa, hissen l'enxaneta fins dalt, en un dels moments més emocionants d'aquesta tradició.

El pilar caminant de la Jove al carrer Major l'any 2002 (ACN)

A diferència de les jornades castelleres, aquí no hi ha sorteig d'ordre d'actuació, sinó que preval l'antiguitat de les colles

D'aquesta manera, els primers a afrontar la gesta són els Xiquets de Tarragona, després la Colla Jove Xiquets de Tarragona, segueixen els Xiquets del Serrallo i acaba la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau.

Pilar caminant dels Xiquets del Serrallo davant de la Catedral (Xiquets del Serrallo)

El pilar caminant de Tarragona és espectacular pel moviment i el trajecte que recorre, de 410 metres, amb escales i desnivell inclòs. La dificultat de la construcció radica en el moviment i no en l'alçada. Un espectacle emocionant que fa vibrar els centenars de persones que cada any s'apleguen al llarg del recorregut per viure-ho en directe.

El pilar caminant de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau de l'any passat (Bego Garcia)

Com diu Joan Boronat, casteller i autor del llibre "El pilar caminant. Fet diferencial tarragoní" (Silva Editorial), part de l'espectacularitat és que "el públic no va a veure el castell, sinó que el castell s'apropa al públic"

És molt més que un pilar de quatre que es desplaça: és una obra d'art immaterial i fràgil, és un sentiment

Joan Boronat, autor de "El Pilar caminant. Fet diferencial tarragoní" (3Cat/Núria Sabaté Fontova)

A Tarragona, des del 1841... com a mínim!

Els pilars caminant de Tarragona són tot un símbol distintiu de la ciutat. De fet, el primer pilar caminant documentat és del 1841. Però els historiadors creuen que, per la narració periodística del moment, no es pot descartar que ja es fessin abans.

Joan Boronat Barrera en sap tota la història. La passió pels pilars el va portar a escriure un llibre amb els orígens i secrets d'aquest acte festiu. 

Hi explica els trets diferencials dels pilars caminant tarragonins, la història, aspectes tècnics i moltíssimes anècdotes.

Pilar de la Colla Nova pujant les escales de l'Ajuntament. 1964 (Vallvé. Centre d'Imatges de Tarragona/L'Arxiu)

Boronat divideix la història dels pilars de Tarragona en època antiga i moderna i n'explica els canvis que hi ha hagut des dels inicis, perquè no sempre han estat com els coneixem ara

Recull també imatges curioses, com quan els pilars entraven dins l'Ajuntament.

Pilar de la Colla Nova dins l'Ajuntament l'any 1964 (Vallvé. Centre d'Imatges de Tarragona/L'Arxiu)

Per Boronat, els pilars caminant de Tarragona són únics pel lloc on es fan - amb la pujada i baixada de les escales de la Catedral - per tradició, per la distància recorreguda i per l'emoció que suscita entre el públic, sigui de fora o tarragoní.