La Barcelona del XIX, de foto

L'arribada de la fotografia a Barcelona el 1839 va coincidir amb una intensa transformació urbana, causada per la industrialització i la revolució burgesa.

Eren anys en què la fotografia també evolucionava ràpidament, apropiant-se de la tradició de les arts i incorporant els nous recursos visuals de la càmera.

L'exhibició de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona repassa els canvis que la fotografia i la ciutat van experimentar durant el segle XIX.

La historiadora de l'art i comissària de la mostra, Núria Rius, afirma:

"Fotografia i ciutat evolucionen juntes i es contaminen mútuament."

Les vitrines mostren material original i àlbums fotogràfics de l'època que testimonien alguns dels moments més importants de la ciutat, amb més de 100 originals d'època del fons de l'AFB.

"Destacaria la sèrie de fotografies estereoscòpiques que Franck de Villecholle va elaborar a partir del 1856 sobre Barcelona, una de les primeres imatges en 3D de la ciutat, i que es conserven a la Biblioteca Nacional de França.

També les imatges que hi ha dels efectes de la revolta del setembre del 1868 i tot el que va significar l'Exposició Universal del 1888."

L'Exposició Universal, moment clau per a la ciutat i per a la fotografia

Si hi ha un esdeveniment que va posar de manifest el rol de la fotografia a l'hora de definir Barcelona al segle XIX, va ser, justament, l'Exposició Universal.

Els preparatius en urbanisme, arquitectura, relacions institucionals i públic van suposar un gran augment de vistes fotogràfiques de la ciutat.

La gent de Barcelona a les fotos

En la fotografia urbana del mil vuit-cents, la ciutadania hi apareixia amb comptagotes. Però a l'últim terç del segle això va fer un tomb. La població de Barcelona havia crescut en més de mig milió d'habitants.

Va ser aleshores, assegura Rius, que els barcelonins i barcelonines comencen a aparèixer a les fotografies en espais d'oci, en entreteniments massius i al carrer.

Tècnicament, a més, la fotografia ja disposava de procediments fotoquímics gairebé instantanis, de manera que el moviment dels individus ja no era un inconvenient.  

Per la comissària, les fotografies exposades demostren la voluntat de plasmar l'imaginari propi de les elits urbanes del moment.

"Un imaginari que té a veure amb una Barcelona moderna que abraça el progrés tecnològic, tots els canvis urbanístics i l'ampliació a través de l'Eixample.

Però que també contempla, des d'una mirada més historicista, la Barcelona medieval, com esglésies i campanars. És una fotografia que contribueix a assentar la imatge d'aquesta Barcelona moderna que té un passat relativament gloriós."

La mostra es pot visitar fins a mitjans d'octubre a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i té una versió digital al web de la mateixa institució.