La bellesa en la història, a l'últim llibre d'Umberto Eco

Fa 40 anys un Umberto Eco especialment jove va començar a prendre notes, fascinat per l'ideal de la bellesa. I ara, finalment, ja és a la venda un nou llibre del semiòleg i escriptor, "Història de la bellesa". Un llibre teòric, però on, evidentment, s'hi poden trobar belleses de tots els temps. Són il·lustracions d'obres d'art a través de la història. Des de les deesses primitives fins a les imatges que el cinema, ja als capítols finals, ha fixat en l'imaginari col·lectiu. No és fins a finals del segle XX que comencen a multiplicar-se els models, les diferències. S'entra, segons Eco, en el supermercat de la bellesa, on cadascú tria segons les preferències. Una pluralitat extraordinàriament positiva si no fos pel perill de les modes. Ara sempre hi ha un model nou. La divergència de models questiona la idea kafkiana de la bellesa universal. Per Eco, la bellesa es troba en la mirada, i no pas en l'objecte observat. Però per seguir una pauta, per tenir una idea del que l'home ha vist com la bellesa, al llibre s'hi poden trobar unes taules comparatives per seguir l'evolució. Per exemple, a través de la representació de Venus, vestida o nua. I no només de l'ideal femení. També hi és el masculí, amb la visió d'Adonis, també vestit i nu. Són només imatges per retenir, idees per recollir: com la definició de la mateixa bellesa. El lector en pot donar també la seva.