Protestes Iran
Protestes pagesos Mercosur
Veneçuela
Tall trànsit carrer Diputació
Rutes droga Centreamèrica
Jubilació 2026
Nou model de finançament
Prohibició prostitució Suècia
Atac mesquita Piera
Setmana Santa 2026
Superman
Ronald Araujo
Munuera Montero
Barcelona Real Madrid Supercopa

Literatura

La bellesa en la història, a l'últim llibre d'Umberto Eco

Saber quan i com es va originar el concepte de la bellesa, i com aquest ha anat evolucionant al llarg dels segles són algunes de les qüestions que es poden conèixer de la mà d'Umberto Eco. L'escriptor i semiòleg italià acaba de publicar "Història de la bellesa". Les reflexions de l'autor van acompanyades de diverses il·lustracions d'escultures i pintures que testimonien l'evolució i la influència que ha tingut la bellesa al llarg de la història.

03/01/2005 - 15.18 Actualitzat 05/11/2019 - 15.07

Fa 40 anys un Umberto Eco especialment jove va començar a prendre notes, fascinat per l'ideal de la bellesa. I ara, finalment, ja és a la venda un nou llibre del semiòleg i escriptor, "Història de la bellesa". Un llibre teòric, però on, evidentment, s'hi poden trobar belleses de tots els temps. Són il·lustracions d'obres d'art a través de la història. Des de les deesses primitives fins a les imatges que el cinema, ja als capítols finals, ha fixat en l'imaginari col·lectiu. No és fins a finals del segle XX que comencen a multiplicar-se els models, les diferències. S'entra, segons Eco, en el supermercat de la bellesa, on cadascú tria segons les preferències. Una pluralitat extraordinàriament positiva si no fos pel perill de les modes. Ara sempre hi ha un model nou. La divergència de models questiona la idea kafkiana de la bellesa universal. Per Eco, la bellesa es troba en la mirada, i no pas en l'objecte observat. Però per seguir una pauta, per tenir una idea del que l'home ha vist com la bellesa, al llibre s'hi poden trobar unes taules comparatives per seguir l'evolució. Per exemple, a través de la representació de Venus, vestida o nua. I no només de l'ideal femení. També hi és el masculí, amb la visió d'Adonis, també vestit i nu. Són només imatges per retenir, idees per recollir: com la definició de la mateixa bellesa. El lector en pot donar també la seva.