La influència de la terapeuta del cas Andic sobre Jonathan, en el centre de la investigació

La figura de la terapeuta María Julia Lüderwaldt i la seva ascendència sobre Jonathan Andic prenen una nova dimensió després de les últimes revelacions sobre el cas. 

Informacions periodístiques apunten que la terapeuta no només va dissenyar la ruta de Collbató on va acabar morint Isak Andic, sinó que va demanar a la seva ajudant que li indiqués tots els punts perillosos. 

També s'ha sabut ara que un projecte editorial d'ella estaria al darrere del misteriós viatge de Jonathan a l'Equador.

Segons publica La Vanguardia, Lüderwaldt i la seva col·laboradora Johanna (la professora d'anglès que va declarar per sorpresa davant dels Mossos el 29 de maig) van fer juntes la mateixa ruta de Montserrat on va morir Isak Andic, 13 dies abans de la caiguda de l'empresari.

La terapeuta volia dissenyar una teràpia de confrontació per a un altre pacient amb esquizofrènia anomenat Salvador, i la seva ajudant era una aficionada a la muntanya molt experimentada. Les dues dones eren amigues, segons ha explicat la periodista Maika Navarro, que firma la notícia al costat de Toni Muñoz, a "El suplement" de Catalunya Ràdio. 

Navarro ha remarcat que aquesta excursió està acreditada, no només per la declaració de Johanna sinó pels missatges de mòbil que van intercanviar les dues dones i que són en mans dels Mossos.

Els trams perillosos

Quan va acabar la caminada, la terapeuta li va demanar a la professora d'anglès si podia fer la mateixa ruta amb un altre pacient seu, Jonathan Andic, que, de passada, volia practicar l'anglès. 

Així que una setmana abans de la mort d'Isak Andic, tots dos, la professora i Jonathan, hi van pujar, segons la declaració de la intèrpret als Mossos. 

Abans de l'excursió, María Julia Lüderwaldt li va enviar un missatge d'àudio a Johanna perquè assenyalés a Andic fill tots els punts perillosos que es podia trobar a la ruta, i li va insistir més d'una vegada en la importància que tenia el fet que Jonathan conegués bé tots aquest llocs.

El missatge provaria que l'investigat era conscient dels perills del camí de Collbató abans de pujar-hi amb el seu pare. Maika Navarro insisteix que això també "és una prova objectiva. O sigui, no és una suposició ni una hipòtesi, no és un indici."

És una prova, perquè recordo als oients que els investigadors estan treballant amb els missatges de telèfon. 

Recordem que l'entorn de Jonathan Andic, investigat per la mort del seu pare l'any 2024 en un barranc de Collbató, ha fet públic un comunicat on nega que mai s'hagi interessat per teràpies extremes a la muntanya i que ningú li va assenyalar cap espai ni punt de risc.

L'ombra de la terapeuta en el viatge a l'Equador

Jonathan Andic mai ha explicat què va anar a fer a l'Equador quatre mesos després de la mort del pare. És el lloc on assegura que li van robar el mòbil que duia el dia de la caiguda mortal de l'empresari a Collbató. El suposat robatori és un dels set indicis sospitosos que van motivar la magistrada del cas a detenir-lo el 19 de maig.

El diari El País ha avançat que el motiu del viatge va ser l'interès de Jonathan Andic a promocionar la carrera professional de la seva terapeuta, que té doble nacionalitat equatoriana i alemanya. I que va anar a Quito a fer contactes per tirar endavant un projecte editorial d'ella: la publicació d'un llibre sobre el seu mètode terapèutic anomenat "les 7 cronologies", que no té cap base científica contrastada. 

Segons el diari, a Quito, Andic es va entrevistar amb un exconseller de Cultura equatorià que havia de ser el prologuista i el promotor de llibre. 

Va ser un viatge llampec de dos dies, avalat ara pel testimoni d'un home que li va fer de xofer. L'home ha confirmat que Andic va ser a Quito el març del 2025, i ha explicat que li va dir que li havien robat el mòbil i que el va acompanyar a comprar-ne un de nou.

Una peça judicial separada sobre la terapeuta?

La instructora del cas, la magistrada Raquel Nieto, va encarregar als Mossos l'obertura d'una via per la possible participació de terceres persones en el presumpte homicidi, una via, que segons recorda Maika Navarro, "mai s'ha tancat". 

El fet que la defensa d'Andic no hagi pogut accedir a la declaració policial de la professora d'anglès al cap de 4 mesos, i que no l'hagin cridat a declarar en seu judicial, podrien apuntar, segons la periodista "que en aquests moments als jutjats de Martorell hi ha una peça secreta centrada en la possible responsabilitat d'aquesta terapeuta".

L'advocat penalista Carles Monguilod, també convidat al programa "El suplement", n'està pràcticament convençut, i recorda que podria tenir transcendència penal: "Segur que hi deu haver una peça secreta, perquè si no, la defensa necessàriament hauria de tenir la declaració. Té transcendència penal. Hi ha una figura que és la participació per inducció. Un delicte es pot cometre personalment, com a còmplice o com a inductor".

Ara bé, la inducció s'ha de poder demostrar, i no és tan fàcil, segons l'advocat: "La inducció ha estat molt treballada per la jurisprudència i no és tan senzilla."

La inducció ha de ser potent, ha de ser amb una relació de causa-efecte acreditada.

"Pel que sabem", continua Monguilod, "ella mai li va dir: 'Ves en aquest camí amb el teu pare i tira'l daltabaix.' Fins i tot en la teràpia que volia fer amb el amb el pacient esquizofrènic, ella s'hauria posat en el paper de mare davant del barranc. Qualsevol advocat diria: 'Miri, si ella es posa en el paper de mare és per arribar al límit en la teràpia, però no pensant que la tirarà daltabaix.'"

Lüderwaldt va declarar com a testimoni el 30 de juny i no consta que la seva situació processal hagi canviat. Però Maika Navarro recorda que la línia d'investigació sobre la seva possible participació en el cas continua oberta.

"Aquesta senyora és guru"

Sobre les dinàmiques que la terapeuta va aplicar al seu pacient Jonathan Andic, el psicòleg clínic forense Miguel Perlado, especialista en sectes i president de la Societat Europea sobre Influencia i Control Coercitiu, té molt clar que no tenen res de professional: "Aquesta senyora no és terapeuta. Aquesta senyora no és psicoanalista. Aquesta senyora no és terapeuta humanista. Aquesta senyora no és coach."

Aquesta senyora té una professió que té quatre lletres, que és guru.

I assenyala que una relació tan propera i personal entre terapeuta i pacient com sembla que tenien ella i Andic, dinamita tots els límits de la professionalitat amb l'objectiu d'influir en la ment del pacient i crear una situació de dependència: "No parlem de ja ni de pràctica professional. Això és una transgressió dels límits i de la vulnerabilitat de les persones, és a dir, el modus operandi."

Un modus operandi que Perlado equipara al de les sectes: "Anul·lar progressivament la capacitat de discriminar i de percebre per si mateixos. Introduir-los en un context on els elements cada vegada són més complexos i més esotèrics i més incomprensibles. I finalment, estimular una devoció o un seguiment que s'apropa molt al que observem en un vincle sectari."

Però tot això es disfressa de vincle familiar: "Són aquest tipus de vincles molt funcionals, com 'formem una nova família i jo t'ajudaré a tots els nivells' i finalment, tots els nivells són les finances, la teva consciència i el que tu faràs o deixaràs de fer."

Perlado reconeix que la qüestió de la inducció és molt complexa i difícil de provar judicialment: "I aquesta peça és la que és més difícil d'objectivar des del punt de vista forense o penal. Quan tenim, evidentment, àudios, material documental, podem filar més prim, però quan desapareixen àudios i proves és més complicat."

Perquè el vincle sectari treballa amb forces ocultes a través d'aquestes teràpies extremes, segons el psicòleg clínic forense: "Amb aquest tipus de pràctiques el fet de sacsejar d'aquesta manera la persona perquè tregui tot el que té a dins es fa un poti-poti i comença a sortir com una hemorràgia, d'una forma descontrolada. L'impacte psicològic que té és desestabilitzar la identitat. Fer ressorgir elements molt primaris i molt d'odi, sentiments d'enveja, de rivalitat".

"Són sentiments molt potents que poden accelerar o poden incidir secundàriament en un procés, i que després es pot complicar de moltes maneres."