Salomé Pradas
Nick Reiner
Bondi Beach
Rob Reiner homicidi
Airbnb
La Marató càncer
Xile eleccions
C-17 Montcada i Reixac
Sánchez balanç
Dimiteix l'alcalde d'Alcanar
Casos judicials PSOE
Homenatge Robe Iniesta
Florentino Pérez
Denuncia Pablo Torre
Barça Guadalajara Copa

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

La carta de la Comissió de Venècia: interpretació lliure

Mònica Terribas

05/06/2017 - 07.22 Actualitzat 09/09/2020 - 11.34

I a Girona encara dormen, perquè les celebracions de l'ascens a Primera van acabar tard... Els despertarem a dos quarts d'onze. Hi aniran Òscar Fernández i Empar Moliner per fer-hi el "Catalunya migdia", i es despertaran de cop. 

Serà una setmana intensa, aquesta. El Regne Unit està en compte enrere per a les eleccions enmig de la campanya del terrorisme jihadista.

Ariana Grande

"Us vull donar les gràcies per haver vingut i per estar aquí tots junts, forts i units. Us estimo, nois! Aquest amor i aquesta unitat són la medecina que ara necessita el món."

Ahir, a Manchester, es va sentir, al concert d'Ariana Grande, a Old Trafford, un únic crit: "La por no ens pot paralitzar." Un concert en homenatge a les víctimes: les de Manchester, les set de Londres de dissabte i les que hi ha també a les aigües del Mediterrani, constantment, per violència o per passivitat. L'altre compte enrere de VeniuJa diu: 113 dies, 16.033 persones refugiades per arribar encara a Espanya. No es belluga. Tot plegat, efectes d'un conflicte internacional que no sabem resoldre i que va deixant vides pel camí.

Però aquest terror sorgeix de la incapacitat d'entendre'ns i tolerar-nos, també. I de conflictes i actituds que venen de lluny. I no es pot justificar, en cap cas, però s'ha d'entendre. Això és el que ens ajudava a fer l'escriptor, poeta, assagista i pensador Juan Goytisolo quan recollia el Premi Cervantes l'any 2014 i ens deia...

"Dubtar dels dogmes i les suposades veritats com temples ens ajuda a evitar el dilema entre la uniformitat imposada pel fonamentalisme de la tecnociència en el món globalitzat d'avui i la previsible reacció violenta de les identitats religioses o ideològiques que senten amenaçades les seves creences i essències."

Goytisolo ens ha deixat, però, com totes les vides que han valgut la pena, com recordava Eva Piquer pensant en Carles Capdevila dissabte, ens ha llegat actitud, pensament i deures pendents.  

Deures pendents aquí: veure quina decisió ha pres aquest cap de setmana de reflexió l'exsecretari del govern Germà Gordó, diputat, investigat pel TSJC en relació amb el 3%: si renunciarà a l'acta de diputat, com li demanen PDeCAT, ERC i la CUP, per no perjudicar el projecte en la fase final. La seva agenda extraviada i el fet que la seva secretària fos la filla de l'extresorer Andreu Viloca no l'ajuden a fer altra cosa. 

Més deures: esbrinar si trontollarà el Pacte Nacional pel Referèndum si no és pactat. Demà es reuneix i aquest matí ens explicaran qui se'n pot despenjar i com interpreten la carta de la Comissió de Venècia a Carles Puigdemont: "No intervindrem si el referèndum no es fa pactat amb l'Estat i dins de la Constitució." La carta és una petició indirecta al govern Rajoy perquè s'assegui a pactar-lo? O és un cop de porta? Interpretació lliure.