La Catalunya del 2034, amb més població i més envellida: consulta els municipis que més creixen

La Catalunya del 2034 tindrà més habitants, segons la projecció de població de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que apunta la migració com a factor clau de creixement poblacional. 

L'estudi sobre projecció de població municipal publicat aquest juliol mostra un augment de població en el 84% de les localitats catalanes en els propers 10 anys. 

791 municipis apunten a un augment de la població, 9 es quedarien amb els mateixos habitants que el 2024 i 147 en perdrien.

Els que més creixen

Pràcticament tots els municipis --346 de 360-- de més de 2.000 habitants apunten a un creixement poblacional, una tendència que també veiem en el 85% dels nuclis d'entre 501 i 2.000 habitants.

En els pobles més petits, aquest increment es limita a 226 dels 329.

En termes relatius, el municipi de més de 5.000 habitants que més creixeria és Cunit (Baix Penedès), amb un increment del 28%. El segueixen Calafell (Baix Penedès), amb un 24%, i Llagostera (Gironès) amb un 22,5%. 

A l'altra banda, Badia del Vallès és la localitat de més de 5.000 habitants que més habitants perdria, un 3,1%, seguit de la Llagosta (Vallès Oriental) amb un 2,9% i la Sénia (Montsià) amb un 1,7%.

En el següent mapa es pot consultar quins municipis de més de 5.000 habitants perdran més població i quins en guanyaran més:

Població més envellida

La baixa natalitat afecta pràcticament tot el país. En 722 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya --3 de cada 4-- es projecta una davallada de la població de 0 a 15 anys.

I en 9 de cada 10 localitats --888 nuclis-- augmentarien els habitants de més de 65 anys.

Aquest increment es preveu més notable en els municipis que tenen entre 5.001 i 10.000 habitants i que actualment presenten un menor percentatge de veïns majors de 65 anys. 

Segons les projeccions de l'Idescat, els municipis de més de 100.000 habitants són els que tindrien un percentatge més baix d'habitants més grans de 65 anys.

Les localitats més petites, de menys de 500 habitants, són les que actualment tenen més població envellida i, segons les projeccions, això seguirà sent així el 2034.

Respecte a aquesta dada, el doctor en Geografia i demògraf Joaquín Recaño, del Centre d'Estudis Demogràfics, assenyala que cal tenir en compte el sobreenvelliment.

El concepte es refereix a les persones de més de 85 anys, i impactarà encara més a les zones amb més aïllament i que ja estan més envellides:

"Signifiquen un gran repte social per la qüestió de la dependència, un fenomen que tindrà un impacte molt important a les àrees rurals de Catalunya."

El següent mapa indica els municipis de més de 5.000 habitants amb població més envellida el 2034.

L'Ametlla de Mar (Baix Ebre), Llançà (Alt Empordà) i Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental) són les localitats de més de 5.000 habitants que el 2034 projecten una població més envellida.

A l'altre extrem, Salt (Gironès), Guissona (Segarra) i Alcarràs (Segrià) són les que tindrien un percentatge inferior de població major de 65 anys. 

Salt també apareix com la població de més de 5.000 habitants que més veïns de 0 a 15 anys tindria el 2034, seguida de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i Constantí (Tarragonès). 

En canvi, Llançà, l'Ametlla de Mar i Canet de Mar són els que projecten percentatges més baixos d'habitants de 0 a 15 anys el 2034.

El següent mapa mostra les localitats de més de 5.000 habitants amb més població menor de 16 anys.

La migració, clau en el creixement

Sens dubte, la dada més rotunda és la del creixement natural negatiu.

En 859 municipis, el 2034 hi hauria més defuncions que naixements, en tres localitats serien fets equilibrats i només en 85 (el 9% del total) hi hauria un creixement positiu, unes dades conseqüència de la baixa natalitat i l'increment de la població major de 65 anys.

La migració seria positiva en 919 localitats (el 97%). En la majoria de municipis, l'arribada de migrants seria la clau de l'increment de la població, ja que compensaria el saldo natural negatiu que projecten. 

En aquest sentit, el demògraf Joaquín Recaño apunta la migració com el principal mecanisme demogràfic a Catalunya. 

"Des del 2022, estem en uns anys amb entrades rècord d'immigrants. Aquest és el principal mecanisme demogràfic, ara, a Catalunya, i l'únic que assegura el creixement." 

Recaño traça una línia imaginària sobre el mapa de Catalunya, una diagonal que travessa el territori, des del Ripollès fins a la Terra Alta passant per diverses comarques d'interior, com el Solsonès, la Conca de Barberà o el Priorat.

Es tracta "de l'àrea de màxim envelliment. Són ja les més envellides i menys accessibles des del punt de vista geogràfic. I no són les que reben més immigració."

El cens del 2024

L'Institut d'Estadística de Catalunya elabora les projeccions de població entre el 2024 i el 2044 a partir del cens de població de l'1 de gener del 2024, dels resultats comarcals, que ja es van presentar al març, i de l'evolució demogràfica entre el 2019 i el 2023.