La Cimera de Bratislava acaba amb un pla de futur per reforçar la seguretat

Primera cimera després del referèndum del Brexit, però, del Brexit, no se n'ha parlat pràcticament gens. Els líders europeus volen mirar endavant i per això han començat a treballar en un pla, el que es coneixerà com el full de ruta de Bratislava, que haurà d'estar acabat el març del 2017 coincidint amb la celebració dels 60 anys de la fundació de la Unió Europea.

Ara es tracta de donar la imatge que els 27 que queden estan units i, per aconseguir-ho, posen l'accent en una qüestió en què tots estan d'acord, que és millorar la seguretat i la defensa, de moment amb poques concrecions.

I, pel que fa als refugiats, com que és un tema que genera moltes divisions, l'únic acord és refermar el què està vigent amb Turquia i, això sí, dir que no tornaran a permetre una arribada descontrolada de refugiats com la que hi ha hagut aquest any. Així ho ha explicat el president del Consell Europeu, Donald Tusk:

"El fet que molts europeus se senten insegurs és real. No permetrem mai més l'arribada incontrolada de refugiats i posarem el control de les nostres fronteres altre cop sota el sistema Schengen."

La cimera, si no es pot considerar de refundació, almenys ha servit per dibuixar un rumb clar.
La Bratislava dels vint-i set està sotmesa a pressions tectòniques que la poden arribar a deformar. Hi ha quatre grans punts en aquest sentit:

1- El Brexit ho ha canviat tot. I, malgrat que els britànics no tenen pressa per marxar, caldrà trobar la fórmula adequada per a la sortida.

2- S'acosten eleccions a Alemanya, França, Àustria i Holanda. I els partits populistes euròfobs creixen i poden arribar al poder en alguns casos. A més, culpar Europa de molts problemes és una cosa que ven.

3- El que podríem anomenar "contrarevolució" de l'Est. Hongria farà un referèndum que qüestiona directament la Unió. I els quatre països del grup de Visegrad s'allunyen dels principis fundacionals.

4- Finalment, la percepció ciutadana que Europa ha fallat quan se l'ha necessitat en temes de terrorisme, crisi econòmica i refugiats.